La Generalitat Valenciana va activar un dia tard l’emergència a la presa de Buseo, l’única de la seva competència

  • La presa de Buseo va ser un dels punts més crítics del dia de la gota freda, igual que el barranc de Torrent i l'embassament de Forata

VilaWeb
15.11.2025 - 13:13
Actualització: 16.11.2025 - 22:38

La Generalitat va activar un dia tard l’emergència a la presa de Buseo, l’única de la seva competència, que penja de la Conselleria d’Agricultura, dirigida per Miguel Barrachina, tal com avança Eldiario.es.

Igual que el barrac del Torrent i l’embassament de Forata, la presa de Buseo va ser un dels punts més crítics del dia de la gota freda. Així i tot, mentre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va informar Emergències de la Generalitat del perill que hi havia, de la presa de Buseo no hi va haver cap informació.

Eldiario.es ha tingut accés al document “Arguments sobre l’existència d’avisos previs”, presentat per Carlos Mazón durant la compareixença davant la comissió d’investigació de les corts dimarts passat, en què es recullen les alertes hidrològiques activades el 29 d’octubre, dia de la tragèdia que va deixar 229 morts. En concret, s’hi diu que el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat va activar una alerta a les 11.45 per l’augment del cabal del riu Magre i a les 12.20 hores pel barranc de Torrent.

Més tard, a les 17.26, quan el CECOPI ja era reunit, la CHX va avisar Emergències de la declaració d’Escenari zero a la presa de Forata. A les 17.52 va avisar d’Escenari 1 i, a les 18.05 d’Escenari 2, que implica “perill de trencament o avaria greu”.

A més, a les 16.55, la CHX va enviar un correu al CEE informat que, en la següent hora, es preveia un augment del cabal superior a 1.000 m³/s en el riu Magre a causa de l’alleujament de la presa. I destaca que poblacions com ara Montroi, Real, Alfarb, l’Alcúdia i Algemesí es podien veure greument afectades. Gairebé una hora més tard, a les 17.56, la CHX novament va informar Emergències de la Generalitat que l’embassament de Forata havia començat a vessar.

Així i tot, en el document que va presentar Mazón no hi apareix cap informació en referència a la presa de Buseo, l’única de la seva competència directa.

obres
actors
  • Generalitat Valenciana
  • Juanfran Pérez
  • Carlos Mazón
  • Confederació Hidrogràfica del Xúquer
  • Centre de Coordinació d’Emergències (CCE)
  • CECOPI
llocs
  • Presa de Buseo
  • Barranc del Torrent
  • Embasament de Forata
  • Riu Magre
  • Montroi
  • Algemesí
  • l’Alcúdia
esdeveniments
  • Activació tard de l’emergència a la presa de Buseo
  • Compareixença de Carlos Mazón al Congrés dels Diputats
  • Alertes hidrològiques i escalada a Escenari zero/1/2
temes
  • Política
  • Gestió de crisi
  • Emergències i gestió de desastres
subtemes
  • Competència hidrogràfica entre Generalitat i CHX
  • Gota freda
  • Alertes hidrològiques i escenaris d’emergència
  • Vessament de l’embassament de Forata
  • Impacte sobre poblacions vulnerables (Montroi, Algemesí, l’Alcúdia)
VilaWeb ja ha explicat com la gestió política de la gota freda del 29 d’octubre és sota sospita, amb interrogatoris tensos a Carlos Mazón, com el d’Àgueda Micó al parlament valencià sobre el seu paper aquelles hores crítiques , i amb el relat de les trucades creuades entre Mazón, Salomé Pradas i Juanfran Pérez Llorca que la jutgessa de Catarroja intenta aclarir . En aquest context, la revelació que la Generalitat va activar un dia tard l’emergència a la presa de Buseo, l’única sota la seva competència directa, afegeix una nova peça al trencaclosques de retards, avisos incomplets i responsabilitats polítiques en la tragèdia amb 229 morts.

Per una visió més àmplia del rerefons polític i judicial, es pot seguir la batalla per les comissions d’investigació, amb el PSOE reclamant que Mazón i Feijóo compareguin al congrés espanyol per donar explicacions sobre la gestió de l’episodi i amb el mateix Feijóo admetent que el president valencià haurà de respondre pels canvis de versió sobre què va fer el dia de la catàstrofe . Alhora, les decisions de l’Audiència de València que blindaven en part la instrucció de la jutgessa de Catarroja mostren com la investigació judicial avança entre pressions polítiques i el clam de les víctimes per a obtenir veritat i justícia.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor