La historiadora Gemma Domènech, nova directora general de Memòria Històrica

  • Dirigirà el pla d'obertura de fosses de la guerra del 1936-39 i impulsarà la creació d'una Comissió de la Veritat per investigar els crims del franquisme i la transició

VilaWeb
EFE
25.01.2019 - 13:29
Actualització: 25.01.2019 - 13:42

La historiadora Gemma Domènech dirigirà el pla d’obertura de fosses comunes de la guerra del 1936-39 i impulsarà la creació d’una Comissió de la Veritat destinada a investigar els crims del franquisme i la transició espanyola, com a nova directora general de Memòria Històrica.

Segons ha informat el Departament de Justícia en un comunicat, Domènech substitueix en el càrrec Carme García, que ha dirigit en els últims tres anys les polítiques de memòria històrica de la Generalitat, primer en el Departament d’Afers Estrangers i després en el de Justícia.

La nova directora general, que s’incorporarà la setmana que ve al Departament de Justícia, és doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la seva feina dels últims anys s’ha centrat en la investigació i difusió de la memòria de l’exili, la repressió del franquisme i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra del 1936-39.

Des del seu càrrec, la historiadora serà l’encarregada de culminar el projecte de llei que reunirà tota la legislació sobre memòria històrica aprovada pel parlament, que preveu la identificació de les restes enterrades en fosses comunes de la guerra del 1936-39 i la retirada de simbologia franquista dels carrers i altres espais públics de Catalunya.

Una de les funcions de Domènech serà impulsar la creació d’una Comissió de la Veritat, que investigarà els crims de guerra, genocidis i assassinats massius ocorreguts a Catalunya, donant prioritat als casos en el qual les víctimes són dones, persones LGTBI o menors.

Una altra de les tasques de la nova directora serà el desenvolupament dels plans de localització i identificació de les fosses comunes de la guerra del 1936-39 i el franquisme, així com la gestió d’indemnitzacions als presos polítics i represaliats.

La Generalitat estima que a Catalunya existeixen més de 20.000 enterrats en fosses comunes i té localitzades 505 d’elles, de les quals se n’han obert trenta-vuit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any