Amb incertesa sobre el futur de Gaza, molts palestins es debaten entre morir o abandonar indefinidament la seva llar

The Washington Post · Susannah George

Doha, Catar. Per a molts palestins amb malalties cròniques o ferides de gravetat, l’única manera de rebre el tractament que els cal –i que sovint pot marcar la diferència entre viure o morir– passa per ser evacuats de Gaza. Però ara que Trump ha proposat de buidar el territori d’habitants, molts palestins expliquen que temen que abandonar Gaza els impedeixi de poder tornar a casa una volta s’hagin recuperat.

Les evacuacions mèdiques a Gaza s’han alentit per diferents raons aquests mesos, segons que expliquen metges i treballadors humanitaris, incloent-hi la incertesa general causada per la proposta de Trump i l’enduriment dels controls de seguretat fronterers. Alhora, la xifra de països disposats a acceptar evacuats de Gaza és com més va més reduïda, un fet que els treballadors humanitaris expliquen que pot deure’s al sentiment generalitzat de fatiga a la regió, després de més d’un any de crisi, però que també reflecteix la por creixent dels estats àrabs que els palestins que marxin ara de Gaza ja no puguin tornar-hi mai.

El resultat és que les famílies de Gaza es veuen obligades a esperar com més va més temps perquè els seus éssers estimats puguin ser tractats. Tanmateix, els metges dels hospitals de l’enclavament afirmen que molts dels qui esperen ser evacuats de Gaza no poden permetre’s el luxe d’esperar ni un minut més.

Amira Nimerawi, defensora i treballadora humanitària de Health Workers for Palestine, explica que l’angoixa pensar que és possible que les persones que ha ajudat a evacuar de Gaza no puguin tornar-hi. “Resulta exasperant, tant personalment com professional”, diu.

Però com a treballadora humanitària, assegura, la seva missió i prioritat sempre serà salvar vides. “Quantes persones més perdrem per causes evitables? Hi ha una gran quantitat de palestins que han mort simplement perquè no podien rebre el tractament que necessitaven”, afirma.

L’emergència sanitària a Gaza es remunta a l’esclat de la guerra entre Israel i Hamàs, l’octubre del 2023. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que vora 25.000 persones de l’enclavament necessiten ser evacuades amb finalitats mèdiques –incloent-hi 2.500 nens que necessiten atenció urgent, sigui per a recuperar-se de lesions ocasionades per la guerra, sigui per a tractar-se de malalties cròniques, com ara el càncer, que no poden tractar-se al territori.

Durant els primers mesos de la guerra, les evacuacions mèdiques es produïren amb regularitat. Entre el novembre del 2023 i el maig del 2024, vora 4.900 ferits o malalts greus van ser evacuats de Gaza per rebre tractament a Egipte, com també a països del Golf Pèrsic i Europa i, fins i tot, als Estats Units. D’aleshores ençà, milers de palestins ferits de gravetat, o bé malalts crònics, han quedat atrapats a l’enclavament a causa del tancament –ordenat per l’exèrcit israelià– del pas de Rafah, que fa frontera amb Egipte.

Qatar, els Emirats Àrabs Units i Egipte han acollit la gran majoria dels malalts evacuats de Gaza d’ençà que començà el conflicte: vora 2.300 gazians –incloent-hi pacients i familiars– es troben ara com ara a Abu Dhabi, i Doha n’acull vora 2.500 més. Desenes de milers de residents de l’enclavament han passat la frontera a Egipte d’ençà del començament del conflicte, molts a la recerca de tractament mèdic. La setmana passada, el rei Abdal·là II de Jordània va prometre que el seu país acceptaria 2.000 infants malalts de Gaza, però no és clar quan es faran aquestes evacuacions.

Mimi Syed, metgessa d’urgències que ha treballat com a voluntària a l’enclavament, ha tractat alguns dels infants que ara esperen ser evacuats de Gaza. Syed explica que molts d’aquests infants necessiten sotmetre’s a unes quantes operacions per a recuperar-se de ferides de bala, cremades greus o bé amputacions –procediments que es considerarien relativament senzills de tractar a l’hospital on ella treballa, al nord-oest dels Estats Units.

“Si visquessin als Estats Units, molts d’aquests infants podrien tenir una vida normal”, explica. Però la manca d’instal·lacions mèdiques adequades i l’alt risc d’infecció a Gaza, segons que explica, els condemna innecessàriament “a una sentència de mort”.

En un primer moment, l’alto-el-foc signat el mes passat entre Israel i Hamàs va donar esperances als metges que les evacuacions mèdiques s’intensificarien. Els termes de l’alto-el-foc, de fet, estipulen la reobertura del pas de Rafah per a evacuacions mèdiques, amb una xifra inicial de cinquanta evacuacions el dia.

Però les evacuacions a través de Rafah han topat amb problemes de tota mena d’ençà de l’entrada en vigor de l’acord. L’enduriment dels controls de seguretat per part d’Israel i Egipte, i les estrictes normes que regeixen qui pot acompanyar els ferits com a cuidadors, han alentit l’expedició de permisos per a sortir de Gaza. Per si no n’hi hagués prou, les autoritats egípcies han reduït la xifra de persones que estan disposades a acollir, tot escudant-se en la saturació de les instal·lacions mèdiques al país. Els treballadors humanitaris i els metges afirmen que en la majoria dels dies s’evacua menys de cinquanta pacients, i que hi ha dies en què no se n’evacua cap.

“Qualsevol nen que ho necessiti hauria de poder sortir de Gaza mitjançant aquest procés. Però tret que algú et posi en contacte amb una ONG, o d’alguna manera aconsegueixis aparèixer a les notícies, sortir de Gaza és molt, molt difícil”, explica Ayesha Khan, doctora de la Universitat de Stanford que també va treballar com a voluntària a l’enclavament fa poc.

Mira Dreni, una nena de quatre anys ferida de bala al cap a l’agost, és un dels infants de Gaza que esperen per a ser evacuats. Els metges de l’enclavament van poder salvar-la en un primer moment, però atès que encara està en procés de creixement cal canviar-li el tub quirúrgic buit que li van col·locar al cervell per a mantenir-la amb vida –un procediment que els centres mèdics de Gaza no estan equipats per a fer.

La sol·licitud d’evacuació mèdica de la Mira fa mesos que està pendent, i la seva mare, l’Israa Haboush, explica que l’última informació que l’OMS els ha donat és que continuen esperant el vistiplau de les autoritats israelianes per a poder-la evacuar.

En el cas dels infants ferits, tant l’infant com un familiar han de rebre autorització per a viatjar. Als familiars homes els deneguen els permisos amb més freqüència; les autoritats israelianes rarament expliquen els motius pels quals deneguen un permís. Syed, la metgessa nord-americana, explica que, en alguns casos, les normes que limiten a un la xifra de cuidadors que poden acompanyar els pacients en les evacuacions obliguen les famílies a separar-se.

“Els pares es veuen forçats a prendre una decisió: deixar morir els fills en companyia de les seves famílies o bé enviar-los a l’estranger a guarir-se lluny dels seus éssers estimats”, diu. Els interrogants sobre si els evacuats podran tornar algun dia a Gaza, explica, han complicat encara més la decisió.

Suhad Khateeb, que va marxar a Doha amb els seus dos fills petits per a rebre tractament mèdic d’urgència, explica que mai no hauria esperat de continuar separada del seu marit un any després d’abandonar l’enclavament.

La casa en què la família de Khateeb vivia, segons que explica, va quedar parcialment destruïda en un bombardament israelià. Wissam, el fill de quatre anys de Khateeb, era a casa en el moment de l’atac. El nen va quedar ferit de tanta gravetat –tant a la cara com al cap– que els metges del primer hospital al qual el van portar els pares es van negar a donar-li un llit.

“Van pensar que es moriria immediatament. Vaig haver de suplicar-los que li fessin una transfusió de sang”, explica Khateeb. Una volta estabilitzat, Khateeb va aconseguir d’evacuar-lo al sud de Gaza en un comboi de l’ONU. D’allí, el Wissam i la seva mare ser van traslladats a un hospital d’Egipte i, unes setmanes més tard, a Doha, on el seu fill finalment va poder rebre tractament especialitzat.

D’aleshores ençà, en Wissam ha protagonitzat una recuperació miraculosa, segons que explica la seva mare. Quan van arribar a Doha, en Wissam continuava sense poder parlar a causa de les lesions cerebrals que havia patit: ara fins i tot pot caminar tot sol.

Khateeb i els seus fills viuen en un complex situat als afores de Doha, i construït originalment per a allotjar els futbolistes que participaren en la Copa del Món del 2022. Ara els blocs d’apartaments estan plens de famílies palestines. En un pati central, grups de nens corren i juguen, tots ells exhibint les cicatrius d’una guerra a més d’un miler de quilòmetres de distància: cremades, extremitats amputades, dits perduts.

Khateeb titlla la proposta de Trump de buidar Gaza d’habitants de “bogeria delirant”. Així i tot, reconeix que no podrà tornar a l’enclavament fins que en Wissam estigui completament recuperat, un procés que podria allargar-se anys. Diu que la decisió de deixar el seu marit i els seus fills grans l’amara d’una tristesa tan profunda que sovint li costa menjar.

Més palestins del recinte descriuen sentiments semblants. En Yehya al-Ustaz, de 68 anys, va quedar greument ferit durant un atac aeri israelià contra casa seva, i ara s’ha de desplaçar en cadira de rodes.

Ustaz es mostra horroritzat per les imatges de la destrucció a l’enclavament. “Fins i tot un terratrèmol hauria estat més amable amb els palestins”, sospira. Però afegeix: “Per a nosaltres, no hi ha res com Gaza. És la nostra llar; no en tenim cap més.”

Hajar Harb, de Londres estant, ha contribuït en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb