Aquest diumenge hi ha un referèndum a Turquia, que té com a objectiu incrementar els poders del president Erdogan i que s’ha convertit en un plebiscit sobre les polítiques de l’actual cap d’Estat. Per entendre com pot afectar el futur de l’estat, entrevistem Garo Paylan, diputat armeni del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), formació que defensa els drets de les minories nacionals (kurds, armenis, alevis, etc.) i els moviments socials, i que es posiciona clarament a favor del no en el referèndum. El diputat Garo Paylan va ser expulsat temporalment del parlament, i altres diputats i dirigents del partit han estat arrestats.

Quina és la situació del partit?
—La situació no és de normalitat. En dos anys s’han detingut fins a deu mil membres, dels quals cinc mil continuen empresonats, inclosos tretze diputats i prop de cent batlles. Com podeu entendre, la situació és frustrant, però anem nomenant i sumant nous membres. El partit encara lluita, considerant que qualsevol partit en el món al qual li haguessin detingut cinc mil polítics ja hauria hagut de tancar. Però continuem endavant.

Com pot afectar el referèndum, i el canvi constitucional que comporta, les minories de l’estat?
—El partit governant ha necessitat formar coalició amb un altre partit nacionalista. Malauradament, ells han posat fi al procés de pau. Aquesta pau podia significar molt per a les minories i totes les identitats, tenir drets reconeguts i un canvi constitucional més democràtic. Però, malauradament, fa dos anys que apliquen unes polítiques nacionalistes que són un infern per als drets de les minories. Fan del referèndum una mostra de suport a les seves polítiques i, si tenen un vot favorable, serà un reforç per a continuar amb aquestes polítiques nacionalistes. Això significarà que les minories romandran en silenci, però no crec que signifiqui gaire per als kurds, potser una lluita més profunda contra ells.

Quina solució pot haver-hi entre una Turquia com més va més nacionalista i l’actual conflicte kurd? Quin futur veieu per a les minories en l’estat turc?
—Tot depèn d’un vot favorable o contrari en el referèndum. Un sí, com he dit, significarà continuar amb aquestes polítiques conjuntament amb els seus socis. Una polarització més profunda entre turcs i kurds, i albiro, malauradament, que les minories continuaran silenciades unes quantes generacions. Significa que, com a minoria, es perdria la nostra voluntat sobre el futur a Turquia, alguns armenis pensen a deixar el país, si això passa. Per als kurds, el que passi a Síria pot decidir què passa a Turquia. Una Síria democràtica, amb governs locals forts, pot afectar l’estat turc en els anys vinents. Però la coalició nacionalista governant a Turquia té l’objectiu d’evitar-ho. Cal veure què passa a Síria i si poden decidir i assolir una democràcia en els anys vinents.

Heu estat un activista cultural dirigint diverses escoles armènies. Quina és l’actual situació dels armenis?
—Els armenis han estat silenciats durant generacions, després del genocidi, però hem estat encoratjats a demanar els nostres drets i exigir justícia pel genocidi, després de veure la lluita dels kurds per aquests mateixos drets. Podíem treure avantatge del procés de pau, de la democratització o del procés d’integració a la Unió Europea, però malauradament, hem perdut totes aquestes vies. Hem perdut el procés de pau, hem perdut el procés cap a Europa i anem perdent la democràcia. La seva única oferta és una ideologia i un estat al voltant d’un home, i això significa patiment per als armenis. Podríem haver assolit un estatus a Turquia. Teníem autonomia cultural, cent anys enrere, però l’hem perdut. Desgraciadament, no tenim aquesta autonomia, podríem assolir-la, però si el país perd els valors democràtics, no tindrem mai aquests drets. La qüestió armènia hi està relacionada, ja que sense una Turquia democràtica no tindrem els nostres drets ni un futur a Turquia, igual que les comunitats cristianes han perdut el seu futur a Síria, l’Irac i Egipte. Si tenim una Turquia nacionalista i no-democràtica, les minories patirem.

El partit ha obtingut uns resultats històrics. Tot i això, quin és l’objectiu de participar en les institucions turques, on la vostra visió difícilment serà mai majoritària?
—Vam establir el nostre partit per tota Turquia en les eleccions del 2015, quan vam assolir el 13% dels vots. Però no tenim la simpatia de la majoria, que és al voltant del 65%. En les pròximes eleccions podríem tenir més vots i ser un actor de la política turca. Però als nacionalistes, això no els agrada i tracten d’enfonsar l’HDP detenint els nostres diputats i milers de polítics. Ara Turquia és més nacionalista i va aconseguint que els kurds també ho siguin més, fent-los perdre la fe de viure plegats. Però continuarem lluitant contra aquest nacionalisme, tant a Turquia com al Kurdistan. L’HDP lluita per aturar aquest procés i impulsar la ideologia de viure plegats en pau. Mai serem un grup polític majoritari, però podem impulsar canvis constitucionals per a tothom, respectant els governs locals. Aquest és el nostre objectiu, i segur que algun dia ho aconseguirem. Com he dit, la política siriana i la turca han de decidir això, i necessitem un no en el referèndum. Aleshores podrem parlar de ser un actor en la política turca i fer passes cap a la democratització.

Quin futur veieu en les relacions entre Armènia i Turquia? Quina solució creieu que té el conflicte del Karabakh?
—En els darrers anys, el president Abdullah Gül havia intentat d’establir ponts amb Armènia, però Recep Tayyip Erdogan no ho vol. Va de la mà d’Azerbaidjan, treu profit del conflicte i fa créixer el nacionalisme a partir d’aquesta qüestió. Malauradament, Rússia també en treu profit, com totes les potències regionals, i com també intenten fer-ho Azerbaidjan i l’Iran. Però si aconseguim una autoritat democràtica, podem tenir com a objectiu l’assoliment d’una pau regional. No hi ha cap més organització com l’HDP amb aquesta visió per la pau en tota la regió, per això hem de trencar aquest cercle viciós, com sigui. El punt de trencament pot ser a Rojava, a Síria, a Turquia o a l’Irac, ho veurem en el futur. Si tenim organitzacions i partits polítics en les regions que tenen una visió d’igualtat, tindrem l’oportunitat de solucionar l’actual qüestió del Karabakh. Les dinàmiques ho decidiran.

Actualment hi ha diversos processos d’independència a Europa, com els de Catalunya i Escòcia. Quina anàlisi en feu?
—Jo sempre he donat suport a la gent dels governs locals, però crec en el fet de treballar perquè totes les comunitats visquin juntes. No crec en ‘illes’, on una sola nació i identitat té el poder sobre la resta. És necessari ser conscients que no és la mateixa situació que la nostra. Però si hi ha un problema a Catalunya i a Escòcia, la gent ha de poder decidir el seu futur, de la mateixa manera que jo crec en el Kurdistan o en el meu propi grup, però això no ha de comportar un creixement del nacionalisme. Nosaltres hem de combatre els qui acumulen el poder de tots. No hauríem d’estar parlant del nacionalisme de Catalunya, d’Escòcia o del Kurdistan –estic en contra de qualsevol mena de nacionalisme– sinó que hauríem de parlar de les eines necessàries per a assolir una democràcia en peu d’igualtat, parlant de desenvolupament democràtic i convivència. A Rojava exigeixen els seus drets, però no només pels kurds sinó que també lluiten pels armenis, els assiris i els àrabs, perquè puguin viure plegats juntament amb els kurds. Ells han de decidir cap on ha d’avançar Rojava i aquí és on es relaciona aquest moviment amb l’escocès i el català, però s’ha d’aconseguir solucionar aquests problemes sense fer créixer el nacionalisme enlloc. Hem de trobar una manera de resoldre els problemes sense nacionalisme.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.