Gal·les

L’actualitat política internacional se centra avui en les eleccions escoceses i la possibilitat que els independentistes reforcin la majoria. No obstant això, més fora dels focus trobem també les eleccions a Gal·les, amb un debat sobre la independència com més va més intens i que amenaça de ser un nou desafiament en un Regne Unit ja dividit.

Abans del referèndum del Brexit, entre un 10% i un 15% dels gal·lesos optaven per la independència i, malgrat la presència del Plaid Cymru com a partit a favor de l’estat propi, la qüestió era un objectiu molt llunyà, de futures generacions, i era fora del debat polític.

En pocs anys, la situació ha virat totalment. Per una part, més d’un terç dels gal·lesos ara vol la independència, fet que significa que molta gent ha canviat de parer en molt poc temps; per una altra, això ha fet que sigui vista com una opció real, organitzada i amb una visibilitat sense precedents. Yes Cymru, una plataforma de la societat civil a favor de la independència, ha passat de 2.000 membres a començament del 2020 a 18.500 actualment. I l’11 de maig de 2019 hi va haver a la capital, Caerdydd, la primera manifestació independentista de la història del país. La qüestió ha entrat a l’agenda política i ara la campanya independentista és desacomplexada i més activa que mai.

El moviment encara pot augmentar més el suport. Un 40% de la població dóna suport a un referèndum en els cinc anys vinents i hi ha un 57,7% de la població que se sent “només gal·lès”, sense cap sentiment britànic, cosa que fa pensar que una part important pot canviar d’opinió si creix el debat sobre els beneficis de tenir un estat independent.

Eleccions a Escòcia: l’independentisme cerca una majoria contundent per a exigir un segon referèndum

Una opció com més va més transversal

El referent del sobiranisme en les eleccions és el Plaid Cymru, el qual va assumir formalment el 2013 l’objectiu de tenir un estat independent. No obstant això, fins fa dos anys, el partit havia centrat els esforços a dotar el país de més bon autogovern i a defensar la llengua i la cultura del país.

Ara és quan ha fet el pas i ha posat la qüestió del referèndum sobre la taula. Enguany, en el programa electoral s’ha compromès a fer un referèndum d’independència abans del 2026 si té prou suport. L’objectiu sembla poc probable, tenint en compte que l’augment dels partidaris de la independència no s’ha traduït automàticament en un augment del suport al partit independentista. Tot i això, es preveu que sigui tercera força amb un 20% dels vots i que pugui formar part del futur govern.

El guanyador continuarà essent, clarament, el Partit Laborista, que domina la política gal·lesa d’ençà de fa un segle, amb un discurs que reconeix Gal·les com a nació i que opta per protegir la llengua i millorar l’autogovern. De fet, els darrers sondatges estimen que un 35% dels votants laboristes estarien a favor de la independència.

El vot al Plaid Cymru encara es concentra al nord-oest del país, en l’anomenada Y Fro Gymraeg (“àrea de la llengua gal·lesa”), on hi ha un ús generalitzat de la llengua pròpia, amb un sentiment fort de pertinença, i on domina el partit independentista. Fins fa poc, la reivindicació anava molt vinculada a la llengua, que la parla un 29% de la població. De fet, una de les fites de Yes Cymru ha estat acostar el projecte independentista a un gruix de la població de les zones de parla anglesa, posant l’accent en el model i la capacitat de decidir sobre els afers propis, amb una campanya emmirallada en la d’Escòcia durant el referèndum del 2014. La crisi de la covid també ha impulsat les demandes, atès que molts ciutadans han vist que des de Gal·les es gestionava més bé i que, per tant, seria millor que fossin els gal·lesos els qui decidissin tots els afers que afecten el país.

I ara què?

En les eleccions d’avui no es preveu que hi hagi una majoria absoluta de cap formació. Per tant, molt allunyats dels conservadors, els laboristes es poden veure forçats a negociar amb el Plaid Cymru i haver de donar resposta a les demandes d’avançar cap a l’autodeterminació. En aquesta legislatura, segurament, no facilitaran el referèndum, però si s’hi oposen d’una manera gaire contundent, poden perdre una part dels votants que es declaren independentistes i laboristes, com ja ha passat a Escòcia i a Catalunya.

El debat també es veurà molt influït pel futur d’Escòcia i el Nord d’Irlanda. Tant la decisió d’oposar-se a la voluntat democràtica d’una de les nacions del Regne Unit com l’acceptació d’un nou referèndum podrien ser un revulsiu en el projecte gal·lès, i encara ho seria més si arribés a haver-hi la reunificació d’Irlanda o la independència d’Escòcia, perquè un estat on només hi hagués Anglaterra i Gal·les podria ser vist com una cruïlla entre la independència i la incorporació de facto. De moment, l’independentisme gal·lès continua creixent i aquestes eleccions són una primera prova per a Gal·les.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.