Il·lustració: Anna Sanchis

El passat condiciona el futur, però no l’inspira. Max Planck deia que les noves veritats científiques no s’imposen convencent els vells experts, sinó captivant les noves generacions. Els mals conceptes millorats no esdevenen bons, sinó simplement més complicats. El motor d’explosió amb cilindres i cigonyals és una complicada mala idea, molt millorada al llarg del segle XX, que no serveix per al segle XXI. Però a la indústria de l’automòbil li costa d’admetre-ho perquè és en mans de vells experts condicionats pel passat i amb dificultats per imaginar el futur, es veu.

Per aquesta raó, ja tenim cotxes tèrmics electrificats, però encara a penes disposem de cotxes veritablement elèctrics: com sempre, el que sabem ens dificulta aprendre el que convindria que sabéssim. Aptera Motors és una start-up californiana que ha començat a fabricar vehicles de radical nova concepció, fets amb materials lleugers, enterament recoberts de cèl·lules fotovoltaiques i amb un motor a cada roda (com els bogies dels trens Siemens Velaro d’alta velocitat, per cert). El model Aptera 3, amb bateries de 100 kWh, barat, endollable i fotovoltaic, té una autonomia de fins a 1.600 km. La poderosa, esplèndida i conceptualment obsoleta indústria automobilística convencional és encara molt lluny d’oferir tant. Continua amb les seves velles plataformes, amb la planxa de tota la vida, amb els motors centrals i amb les seves transmissions, paliers i diferencials mecànics (amb els motors a les rodes, o wheel hub drives, la diferència de rotació es controla amb un simple xip, no pas amb engranatges pesants i d’obligada lubrificació).

El problema dels vells experts és que saben massa del que ja no cal. I el problema de les indústries consolidades és que han invertit massa en el que ja hauria d’haver passat a la història. Eastman Kodak Company va dominar el mercat mundial dels aparells fotogràfics analògics i, sobretot, de les pel·lícules i del paper fotogràfic des de la seva fundació, l’any 1892, fins a final del segle XX. Però no va saber veure la radical transformació que significava la fotografia digital i va acabar com una empresa menor en el seu ram. En sabien massa d’emulsions i màquines analògiques i massa poc de sistemes digitals. Els Aptera del pròxim futur són avui els Sony fotogràfics de fa vint anys. Els cotxes de fibra de carboni, fotovoltaics endollables i amb motors a les rodes deixaran aviat en evidència les actuals pesants carcasses electrificades.

Per què ens costa tant adonar-nos d’aquesta mena de coses? És la famosa mandra a pensar i a canviar. Els fabricants de locomotores de vapor no van esdevenir fabricants de màquines elèctriques: es van limitar a desaparèixer. El món modern ha deixat de ser metal·lúrgic en bona part, però les fàbriques encara no pas prou. Substituir paradigmes és laboriós i cansat, però també imprescindible per no esdevenir enemic involuntari de la ciutadania. La gran majoria d’humans tenen actualment rellotges personals (de polsera o en els seus smartphones), però això no ha enfortit l’antiga i prestigiosa indústria suïssa, més aviat l’ha minimitzat. Un rellotge no és un aparell amb molts robins i engranatges precisos, sinó un dispositiu per a mesurar el temps: amb el quars i les pantalles de plasma no calen complicades peces mòbils. Bretton Woods és passat amortitzat, però molts agents econòmics semblen ignorar-ho.

Imposar les pròpies experiències obsoletes és una decisió equivocada. La sostenibilitat ha de ser confiada a les joves mans que la desitgen, no als amortitzats garants del vell ordre que es tracta justament de subvertir. Cal saber passar el testimoni a les noves generacions deleroses de pilotar la nau. Hem de saber retirar-nos quan esdevenim més ròssec que emergència. Fent-ho, mereixerem respecte pels anys de tracció aportats. I la funció senatorial, aleshores, prendrà sentit. Si no, no passarà de nosa abominable.

Descobreix els altres articles de la secció «Sociofolcologia», de la revista Mètode. 

Ramon Folch es Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF (Barcelona).

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.