Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Es pot ensenyar a respirar? Soledad Román, directora de la Fundació Roger Torné, no únicament veu clar que sí, que es pot ensenyar, sinó que està convençuda que s’ha de fer. Per això, des de la fundació que dirigeix, impulsa moltes iniciatives destinades a millorar la salut infantil en relació amb el medi. Les malalties respiratòries augmenten cada dia i sovint els infants en són els grans perjudicats. Avui, Dia Mundial de l’Asma, es posaran sobre la taula les dades d’aquest creixement de l’asma infantil i de quina manera hi contribueixen la contaminació i els nostres hàbits quotidians. Però aquesta obvietat no aturarà el fenomen. La Fundació Roger Torné vol frenar aquesta evolució sense sentit i per això fa publicacions, jornades i colònies per a nens i impulsa el projecte Barcelona Respira, que arrenca amb una jornada dissabte, dia 7 de maig. Fa poc també han publicat el llibre ‘Infància, salut i ciutat. Un repte social del nostre futur’, que us podeu descarregar gratuïtament ací

A les nostres ciutats es respira bé?
—No, sobretot a Barcelona no es respira gens bé. Durant el 2015 es van encendre totes les alarmes perquè els nivells de contaminació es van disparar. La Generalitat va haver d’avisar les persones amb problemes respiratoris que no sortissin de casa perquè s’havien superat els nivells recomanats.

L’asma infantil no para de créixer?
—Durant aquests últims vint anys s’ha multiplicat per tres el nombre de nens que tenen asma. Aquesta evolució no es pot explicar per una evolució de la genètica, sinó per causes relacionades amb l’entorn i els hàbits.

Hi ha cap relació directa entre asma i contaminació?
—Sí, hi ha una relació directa entre contaminació i malalties respiratòries, com també entre contaminació i càncer. És una relació de causa a efecte. Fins i tot hi ha prediccions que diuen que si no canvien algunes coses cada vegada hi haurà més persones asmàtiques i amb problemes respiratoris.

Al llibre que ha publicat la Fundació es diu que no fem prou cas dels nens. S’hi diu que, malgrat que els nens són el 17,4% de la població, no els tenim en compte a l’hora de legislar. Es fa estranya aquesta frase: els nens semblen els grans privilegiats d’aquesta societat.
—Concretament, diem que els adults vivim ignorant que els nens no són adults petits. No tenim en compte les necessitats dels nens. Fem moltes declaracions políticament correctes, però a l’hora de la veritat no pensem en ells.

I què s’ha de fer?
—S’han de fer moltes coses. Per exemple, països com Dinamarca i els Països Baixos no deixen construir escoles en carrers amb molta contaminació, ni tampoc hi ha placetes enmig de carrers saturats de cotxes. Aquí, en canvi, no hi ha cap sensibilitat sobre això. No tenim cap idea de salut infantil en relació amb l’entorn. Hi hauria d’haver cinturons lliures de contaminació que separessin aquests espais infantils de zones contaminades. A les malalties respiratòries, no els hem de donar només una resposta sanitària, que evidentment és necessària. Hi ha molts factors que s’han de tenir en compte.

Quins?
—N’hi ha que quan els dius semblen molt obvis, però que, així i tot, no es tenen en compte. Hi ha famílies que fumen a casa amb fills asmàtics. També hi ha molts altres aspectes bàsics, com ara la importància de l’exercici físic, la dieta saludable, la higiene. Són aspectes que poden fer que hi hagi més o menys crisis d’asma.

Les famílies estan informades?
—No es pot parlar de famílies en general, perquè hi ha rendes familiars diferents. Això fa que cada vegada hi hagi una esquerda més gran entre les famílies.

També els preocupa l’obesitat infantil?
—Sí, a les jornades ‘Infància, salut i ciutat’ ja vam explicar que l’obesitat és una xacra. Les famílies no tenen prou consciència, prou informació, prou sensibilització per a entendre fins a quin punt poden influir en el seu estat de salut. El 80% dels factors de la salut són fora del sistema sanitari. Per tant, la societat, des d’àmbits educatius diferents, sigui el familiar o l’escolar, hi pot aportar molt. La prova, la tenim amb l’obesitat infantil, que és inversament proporcional al nivell de renda. Com més nivell de renda, menys obesitat i a la inversa. Sovint, com menys recursos té la família menys hàbits sans practiquen.

La crisi ha accentuat aquesta situació?
—Sí, i sembla que no som conscients fins a quin punt això tindrà conseqüències en el futur. Viure en la pobresa a la infància té un impacte irreversible en la salut. Això no es diu ni es té prou en compte. En aquest moment t’adones que la pobresa s’hereta i aquesta herència fa que arribis a adult en més males condicions. L’abandonament escolar de fills de pares sense estudis és quatre vegades més alt que el de fills de pares amb estudis superiors.

La síndrome del dèficit d’atenció també té a veure amb l’entorn.
—L’últim estudi que ha fet el CREAL ha relacionat la hiperactivitat amb la contaminació. Comença a haver-hi proves que relacionen la hiperactivitat amb la falta de contacte dels nens amb espais verds. Ara es comença a parlar dels ‘nens d’interior’, que són nens que passen més temps entre quatre parets que un pres. Aquesta falta d’expansió que un nen troba en el medi natural, d’autonomia, de llibertat origina alteracions en la conducta dels nens. S’estudia aquest tema, però encara no s’ha establert una relació de causa a efecte directa.

Jornada a jornada, llibre a llibre, la Fundació va fent una revolució?
—Parlar de salut infantil té un sentit revulsiu perquè fa pensar en quin model de ciutat volem per als ciutadans. Ens obliga a pensar en les necessitats dels nens que no són com els nostres, a posar-nos a la pell dels altres. Serà un procés de canvi lent, però no hi hem de renunciar perquè és profund. Els mitjans de comunicació teniu una capacitat d’influència important i és decisiu el missatge que transmeteu i també com hi impliqueu els actors socials.

Si algú té un fill amb asma, què li aconselleu?
—Que s’informi i agafi un bon punt de referència, que no tingui mai por d’expressar qualsevol dubte i que tingui confiança en el pneumòleg. Cal que s’informi de la manera com ha de canviar l’ambient que viu el nen. Un 42% dels nens amb asma tenen pares fumadors: que examinin quina vida fan, que els nens no han de quedar reclosos. Els nens han de viure l’asma saludablement, no és cap obstacle per a fer esport, però han de portar una vida sana. No cal hiperprotegir el nen, però ha de disposar d’entorns saludables. És important que els nens tinguin una habitació molt neta de pols, on no hi hagi àcars. Si el metge li ha donat una medicació s’ha de respectar. També es bo d’anar incorporant hàbits saludables, com ara la neteja nasal; aprendre a respirar bé i fer exercici segons la capacitat física de cadascú. Han de saber que tenen moltes coses a l’abast.

Aprendre a respirar pot ajudar els nens? Se’n pot aprendre?
—Se’n pot aprendre i se n’ha d’aprendre, a respirar bé. Tots respirem, però no en sabem gaire. Se’n pot aprendre jugant. I si es fan aquests exercicis es nota, perquè la capacitat respiratòria augmenta d’un 30% de mitjana.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.