La via Salària es va construir durant l’Imperi Romà per connectar la capital amb el mar Adriàtic. El nom prové de l’ús original per al qual va ser ideada: el comerç de la sal. Actualment és una de les principals artèries viàries d’entrada a Roma, i és famosa per un altre tipus de comerç: el sexual. Pels volts de l’hora de sopar d’un vespre qualsevol d’estiu, a la Salària hi ha cua; molts romans que han anat a passar el dia en un lloc més fresc tornen cap a casa. A mesura que els cotxes avancen lentament cap a la metròpoli, apareixen a banda i banda desenes i desenes de prostitutes. Moltes són d’origen africà i exerceixen a la força.

Una d’elles és la Joy, nigeriana. Diu que té 20 anys, tot i que n’aparenta menys. Va arribar a Itàlia amb una barcassa fa pocs mesos. Com bona part de les prostitutes nigerianes de Roma, ve de l’àrea de Benin City, a l’estat d’Edo, que durant els segles XVI i XVII es coneixia amb el nom de “la costa dels Esclaus” perquè se n’hi embarcaven milers cap a Europa. La Joy volia fugir de la pobresa extrema i va acceptar el tracte que li van proposar uns traficants de persones, prometent-li un futur millor. Per arribar a Itàlia va haver de passar un autèntic calvari: dies sencers sense menjar ni beure, una travessia extenuant pel desert i finalment malviure un mes tancada a pany i clau en un magatzem de Líbia sense finestres, amb un centenar més de fugitius, esperant la barcassa que els duria, amb sort, amb vida a les costes de Sicília. I d’allà, a Reggio de Calàbria i finalment a Roma.

El pitjor del viatge, però, és que va ser víctima de repetides violacions, tal com els passa a moltes altres dones que fugen de les guerres, de les persecucions contra les minories ètniques o religioses o de l’empobriment del continent africà. Els traficants de persones utilitzen sovint les dones com a mercaderia de canvi amb les patrulles militars que es troben pel camí. A canvi que els deixin passar, ofereixen les dones i nenes del grup als militars o paramilitars que fan controls, normalment al desert, perquè n’abusin sexualment mentre les amenacen amb un fusell.

Segons la Fiscalia de Palerm, aquest patró de violència sexual contra les dones com a garantia de la immunitat de la resta del grup és recurrent en les rutes de tràfic organitzat d’éssers humans que van des del centre d’Àfrica fins a les portes d’Europa. Els mateixos traficants tenen contactes a Itàlia i, quan les noies aconsegueixen finalment arribar-hi, les continuen explotant convertint-les en esclaves sexuals, perpetuant-los el malson. La Joy està esperant que el govern italià respongui a la seva petició d’asil. De mitjana, a Roma, la resposta per part de les institucions arriba al cap d’un any. Mentrestant, cada dia el passa a peu de carretera, de les set del matí a les nou del vespre, per pagar el deute que ha contret amb els traficants (90.000 euros). Els seus explotadors no només l’amenacen amb la violència física si no fa prou diners, sinó també amb rituals de vudú en contra seu i de la família, que viu a Nigèria, on aquesta creença està molt arrelada. Com ella, de dones que han deixat la misèria de la fam africana per caure en la misèria de la doble moral europea n’hi ha milers. Segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), un 70% de les joves que han desembarcat a Itàlia provinents de Nigèria han acabat prostituint-se a les carreteres. Els mateixos traficants de persones s’encarreguen de vendre les noies als proxenetes locals abans de ser embarcades. Fer-les arribar per mar, o a peu a través dels Balcans, sempre enganyades, és la manera més rendible de fer-hi negoci. En definitiva, han pagat per acabar sent les esclaves dels qui els han organitzat el perillós viatge.

Les ONG que s’ocupen d’aquestes noies, com ara la Cooperativa per la Lluita Contra la Marginació i la Cooperativa Be Free de Roma, alerten que la mitjana d’edat de les prostitutes africanes a Itàlia ha disminuït. El 2011 la de les nigerianes, les més nombroses, era de 20 anys. Ara les menors són gairebé majoria. Els traficants s’han assegurat de convèncer les noies, gairebé totes analfabetes i sense documentació, perquè diguin a la policia que són majors d’edat en el moment de ser identificades a Itàlia. Així les autoritats les duen a centres d’internament temporals amb menys vigilància que els destinats als menors, dels quals és més difícil sortir per anar a les carreteres a vendre el cos per diners.

Fa poc la policia va recollir d’una carretera estatal entre Bari i Taranto, a la Pulla, al sud del país, una noia nigeriana que es prostituïa. Deia que tenia 18 anys, però en realitat n’acabava de complir 12. No es tracta d’un cas aïllat, ni molt menys limitat al territori italià. L’OIM avisa que moltes de les noies d’origen africà, víctimes dels traficants d’éssers humans, que es prostitueixen a les carreteres italianes i d’arreu d’Europa tenen 15 o 16 anys. Les veiem cada dia, potser mentre tornem de vacances. Ignorant que moltes d’elles són les mateixes que, abans, hem vist a la televisió amuntegades amb altres desesperats; desembarcant a les costes d’Europa amb l’objectiu de viure millor o, simplement, sobreviure.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.