La importància del Front Republicà

«Cal proposar opcions unilaterals, conscients precisament de tenir un instrument, els escons de Madrid, que pot afeblir completament l'adversari polític»

Vicent Partal
24.03.2019 - 20:50
Actualització: 24.03.2019 - 21:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La candidatura conjunta de Poble Lliure, Alternativa i Pirates, el Front Republicà, va anunciar ahir que havia aconseguit els avals necessaris per a presentar-se a les eleccions espanyoles i va anunciar els seus candidats per les quatre circumscripcions electorals del Principat. La notícia, a parer meu, és molt positiva per diverses raons.

En primer lloc, i sobretot, perquè en aquestes eleccions espanyoles cal reforçar al màxim el conjunt del bloc independentista. Les enquestes indiquen que ERC sembla que disputarà al PSOE la victòria en les eleccions al Principat. I que la suma d’ERC i Junts per Catalunya pot superar la xifra dels 17 escons actuals, perquè l’ascens previst del partit de Junqueras compensa aparentment la caiguda dels postconvergents. Però Catalunya triarà 48 diputats i per a l’independentisme l’objectiu hauria de ser arribar a 20, per mirar d’acostar-se a la meitat. Acostar-se a 24 escons seria una xifra raonable, però que per les característiques de la convocatòria sembla impossible d’assolir. Tradicionalment, el vot independentista ha estat molt menor en les eleccions espanyoles que en les catalanes i és segur que hi haurà vots independentistes que aniran als comuns, candidatura encapçalada per un independentista indiscutible; o fins i tot, per difícil d’entendre que siga, al PSOE, que traurà profit de la por de Vox. I, evidentment, també a l’abstenció, sobretot d’aquells que consideren que els dos partits majoritaris han abandonat la lluita per la república o que ja no cal anar-hi per a res, a Madrid.

En aquest sentit, la presència del Front Republicà pot canalitzar cap a l’independentisme vots de sectors que, altrament, haurien optat per l’abstenció o pels comuns. Vist que el resultat entre els dos grans blocs espanyols és tan estret, sembla bastant probable que l’independentisme tinga a les mans la clau de la governabilitat. I una enorme capacitat de pressió, per tant. Per això com més fort siga en conjunt, millor per a tots.

En aquest esquema hi ha una segona raó que dóna importància a la presència del Front Republicà: evitar, o si més no desarticular, l’esgotadora batalla partidista entre ERC i JxCat. La clau de la legislatura vinent serà, això és evident, impedir la governabilitat de l’estat espanyol. Amb presos i exiliats, amb repressió i sense el reconeixement del dret d’autodeterminació, hauria de ser impossible que l’independentisme aportàs els vots perquè cap candidat fos investit, cosa que obligaria Espanya a fer unes altres eleccions, que serien les quartes en quatre anys –i açò evidenciaria que sense resoldre políticament la situació catalana no hi haurà estabilitat possible.

Sobre el paper, els tres grups independentistes hi estan d’acord, en això, i de fet ERC i JxCat ja ho van demostrar quan no donaren suport al pressupost de Pedro Sánchez i forçaren aquestes eleccions. Però estic segur que el debat es reprendrà, ara amb l’excusa de frenar el pas a la dreta, especialment a Vox. Si passa això és probable que ERC i JxCat abonen posicions diferents i la manera d’evitar que el debat es disfresse de partidisme és que a Madrid hi haja un tercer partit independentista. Així, si més no, sempre seran dos contra un, en qualsevol combinació possible, i per tant l’accent es posarà en les raons polítiques de la decisió i no en la tàctica partidista. Fins i tot crec que la presència del Front Republicà hauria de permetre de parlar amb calma de la hipotètica configuració d’un sol grup parlamentari independentista a Madrid, una possibilitat que solament amb ERC i JxCat sembla molt complicada, per la tensa batalla per l’hegemonia que sostenen.

Un comentari final, sobre la proposta d’impedir la governabilitat de l’estat. L’objectiu de l’independentisme és, hauria de ser, fer efectiva la República tan prompte com siga possible. I per això la via de la unilateralitat és l’única factible, especialment a partir del moment que s’acabe aquest cicle electoral i se sàpiguen les penes del judici. Però a parer meu això no implica renunciar a fer sentir el pes de l’independentisme a Madrid. Jo crec que és més aviat al contrari. Cal proposar opcions unilaterals, conscients precisament de tenir un instrument, els escons de Madrid, que pot afeblir completament l’adversari polític. I cal fer servir aquesta eina amb decisió. Així si el PSOE és capaç de raonar i entendre que cal una solució política, millor: tan sols caldrà seure a parlar. I si es mantenen en la via per on van i no volen llegir correctament l’escenari ja entendran en pell pròpia, en algun moment, que aquesta farsa de judici, la repressió, les arbitrarietats i la negació del dret d’autodeterminació també té per a ells un preu molt car. Fins i tot si acaben governant amb Ciutadans, que seria una possibilitat d’allò més aclaridora.

 

PS. Atenció a aquesta notícia: quaranta-un senadors francesos de tots els grups del parlament van publicar ahir un manifest important denunciant l’atac de l’estat espanyol a les llibertats dels catalans. Un gest impensable no fa pas tant, que torna a indicar que les coses canvien molt de pressa en l’àmbit internacional. Les actuacions que tant ens indignen, aquesta injustícia que hem de suportar, té un preu important per a l’estat espanyol. Aquesta és una cara de la situació que costa de veure, però que és cabdal.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
24.03.2019  ·  22:10

Respecte de la capacitat que els partits catalans facin res que sigui mitjanament unilateral…
No hi ha mes cec que el que no hi vol veure.

Tasio Llerena
Tasio Llerena
24.03.2019  ·  22:35

És d’agrair una candidatura alternativa als partits del sistema. Sí, ja sé, els Comuns… però aquests no hi compten. Endavant Front Republicà, a remoure consciències!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.03.2019  ·  22:37

Sr. Partal les seves hipòtesis falten alguns detalls importants. Es pot considerar independentista el Front Republicà que presenta de cap de llista un no independentista declarat?. I als comuns que estan en la situació contrària? I a ERC que ha relegat l’objectiu de la independencia al quart o cinquè lloc de les prioritats?. I a JxCat que serà una incognita després de la neteja de pdcats?.
Amb una mica de sort es possible que aquest front serveixi per equilibrar els vots de les altres dues formacions dites independentistes i afegur arguments a la necessitat d’una llista unitaria.
Però si els números ho permeten PSOE i C’s faran govern i tots els altres quedaran chascats.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
24.03.2019  ·  22:42

Est molt optimista avui, Vicent. Però ja veus les cartes que has rebut.Massa escepticisme entre gent teòricament Indepe

PS lo dels francesos potser es un 1er pas, però son 41 Quants senadors hi ha en total?

jaume vall
jaume vall
24.03.2019  ·  22:42

No és impossible, però pensar que el que no ha estat possible el 2017, malgrat les victòries electorals, però per falta de cohesió interna i per la geoestràtegia internacional, pugui ser assolit durant la propera dècada, també és una mica pensament màgic. Potser sir quel’autoritarisme repressiu de l’estat espanyol farà entendre als votants no fanàticament espanyolistes que una república catalana és la millor manera de gestionar el seu benestar econòmic i social. Per dignitat, però també per viure millor, plenament.
Potser sí que la demografia ajudarà a fer en uns anys el que no ha fet la perícia. Però fiar a la implosió espanyola i a una suposada consciència que venci la inèrcia de la nostàlgia per la terra espanyola i pels familiars, i per la tradició… És molt arriscat.

Josep Usó
Josep Usó
24.03.2019  ·  23:03

Entre tres, és impossible posar-se d’acord sense negociar. Matemàticament impossible. Per tant, és important que hi haja un tercer partit independentista, ja que no s’ha pogut fer una candidatura única.
Cal posar tants pals a les rodes al funcionament del règim.
Sembla que no avancem, però per a ells, el preu de la situació actual, sembla ser més car que per a nosaltres. Benvingut al Front Republicà, que a més a més, només amb el nom, ja irritarà el Borbó.

Jordi T.
Jordi T.
24.03.2019  ·  23:20

20 diputats com a objectiu em semblen pocs. Amb 2 milions de vots independentistes es traurien mes de 25 diputats.
Amb Poble Lliure, ERC i JxCat no hi ha excusa. Cap vot independentista hauria de quedar a casa.
I qui pensi amb vot útil a PSOE, ha de pensar que està votant Cs també. PSOE+Cs es la opció preferible tant pel PSOE com per Cs.

jordi Rovira
jordi Rovira
24.03.2019  ·  23:41

Després de llegir l’editorial (potser una mica massa apressadament ) sempre faig una ullada als comentaris. Ho tinc per norma; no pas per tafaneria, sinó perquè serveix com de cata prospectiva. Vull dir que no em poso amb tal o qual, a qui no conec; sinó amb el sentit que enfila allò que escriuen. Dos comentaris al respecte desprès del comentari a l’editorial: estic molt d’acord amb què fa notar el senyor Partal; segona, alguns tenim una fixació antipartits comprensible però gens pràctica; i tercera, remarcar la lectura de l’article d’en Barnils d’avui diumenge.
Si les ajuntem les tres i enfilem l’argumentari cosint una relació amb totes; podem pensar que el cost que ha de pagar l’estat l’espanyol és inversament proporcional al pes dels partits independentistes i del seu entorn. Que aquests entorn s’eixampla, que aquesta és una tendència a l’alça. Més enllà dels desitjos que tots lícitament tenim, lligats a les afrontes polítiques que assumim cada dia, cada volta més clares i nominals, els esdeveniments es precipiten tot sols i a molta velocitat. No hi ha res d’optimisme o de pessimisme en tot plegat; només la constatació que l’escalfament de l’escenari polític espanyol és una evidència innegable, com ho és la por que provoca. Tant a dins com a fora del país! Per tant, no és només un escenari electoral; és un escenari real, cada dia més greu. Tant greu que la voluntat de trencar Catalunya, comença a acollonir a propis i a estranys, i a fer témer si no fos cas que es trenqués Espanya.

Victor Serra
Victor Serra
24.03.2019  ·  23:56

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui. Una cosa que han de fer inequivocament els diputats catalans a Madrid és aturar l’ultradreta . Sense ambiguitats. Una cosa acció que hem de saber vendre a l’Europa que ve i que segur que ens ajudarà a sumar.

Cesc Martinell
Cesc Martinell
25.03.2019  ·  00:12

El Front Republicà ens il.lusiona a aquells que estem descebuts.

Núria Coma
Núria Coma
25.03.2019  ·  00:16

Que ciutadans acabarà governant amb PSOE, no en tinc cap dubte. Només té un principi ciutadans i és la seva llavor, el seu origen: anticatalanisme. Fora d’això pot pactar amb vox, pp, psoe inclús accepta els diabòlics fueros i concierto Navarro per anar amb UPN.
Aquí, Nafarroa, eusksl herria, ja ho tenim tot perdut amb la seva unió.

Pel què fa al front república és una molt bona noticia. Si ells els polítics no ens volen unir, tampoc tenen cap dret a limitar-nos, amb un o tu o jo, doncs mira ara n’hi ha un altre…i desitjaria que aquest altre servís per a fer baixar fums dels que són més fum que flama i que puguin fer un bon caliu, amb brasa, sense que s’apagui

Jaume Abelló
Jaume Abelló
25.03.2019  ·  01:34

Si l’independentisme segueix votant als mateixos que ens han portat fins aquí tot seguirà igual i anirem a pitjor. L’entrada del Front República pot suposar per a molts una certa esperança i per a ERC i JxC una preocupació. Son competencia directa i un missatge directe, en cas d’aconseguir escons.
No em crec les enquestes, totes estan cuinades i en aquestes eleccions a mes d’un li pot agafar un atac de cor. Des del dia 1 d’octubre del 2017 l’independentisme de partit es troba en fora de joc i es pot donar la paradoxa que unes eleccions espanyoles aclareixin el nostre camí.

Salvador Molins
Salvador Molins
25.03.2019  ·  02:04

Tots els votants del 1r d’octubre hauríem de sumar-nos als tres partits independentistes aquest 28A. De moment en aquest sentit no podem fer altra cosa. Siguem lleials al 1r d’octubre i comprometem-nos en completar la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017. Que cadascú faci tot el possible per alliberar Catalunya.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.03.2019  ·  02:08

Es una bona ajuda per a la moral de molts catalans, que estem cremats pel comportament massa sovint irracional i endogàmic dels nostres partits. També ajuda a tenir un mapa ideològic més ampli i equilibrat, i suposo que ajudarà a les cùpules dels partits independentistes a practicar polítiques col.lectives menys egoistes imés racionals.

Francisca Sol
Francisca Sol
25.03.2019  ·  07:38

Interessant el comentari de la Rosa Gispert.
Pel que fa al suport dels 41 senadors francesos, és clar que és una bona noticia pero el senat compta amb 348 senadors, per tant, 41 representan un 11%, no és gaire en termes absoluts. L’important, però, és que cada vegada es senten més veus d’escalf (parlo de França), encara que siguin molt timides.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
25.03.2019  ·  07:41

Si es una bona injecció de moral , just ahir comentant això amb un amic de Corea del Sud em deia, “mira el temps que els Vietcong va lluitar tots units contra el poderós EUA, elles i ells no varen defallir mai, feien tùnels de nits i de dies tota la població, estaven organitzats i disciplinats, i al final varem guanyar, si vosaltres el poble voleu, també podeu guanyar”……

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
25.03.2019  ·  08:21

Per a mi hi ha un cinquè motiu. Recuperar un dels puntals dels comuns i una veu sempre interessant d’escoltar: la d’Albano Dante-Fachin

Pep Agulló
Pep Agulló
25.03.2019  ·  08:36

DIVIDITS CAP A LA UNILATERALITAT…

Us imagineu 30 escons a madrid d’independentistes tots a la una?

…. Però no, situats ja en admetre la divisió de l’independentisme com quelcom normal (que fins i tot provoca una certa eufòria, una “injecció de moral”), doncs, és clar, és millor 3 que 2. Ara, dels nous socis indepes a Madrid, de Poble lliure me’n refio completament, no tant de qui no conec (el nom no deu pas fer la cosa), i de qui, ara i aquí amb la dramàtica situació que vivim, clamen pel dret a l’autodeterminació però estan en contra de la nostra independència. Ho trobo trampós, però benvinguts a fer la feina disruptiva.

Acabo amb paraules d’Antonio Baños: “…Culpar de covards els uns, de botiflers els segons, de traïdors els tercers… Això no porta enlloc. … Jo tinc la meva opinió de persones, entitats i institucions. I algunes no són favorables. Però em guardaré molt de donar a l’enemic un titular. Hem d’aprendre que estem tots en un bàndol, que hi som per necessitat, perquè ens poden acabar fotent a presó a tothom.” Una lliçó al partidisme depredador.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

eva salas
eva salas
25.03.2019  ·  08:44

M’agrada molt l’última frase del comentari de Jaume Abelló: votar no per bloquejar o no bloquejar ni patatim ni patatam: votar per a nosaltres, per avisar els nostres. Votar per a endreçar-nos i tornar-nos a comptar. Votar per a prendre’ns el póls. Votar per fer-los la foto ara i després als nostres. Així i tot em fa pena que al cap del Front Republicà hi hagi un no independentista. Admiro a Fachin però massa vegades em va decebre en un passat. Quan van prendre’ns els hostatges llavors va canviar però per a mi llavors era massa tard.

Rafel Balagué
Rafel Balagué
25.03.2019  ·  08:47

Llegint algun comentari es podria pensar que no existeix cap partit independentista a Catalunya. No sé per què, els nacionalistes espanyols parlen contínuament d’ells i del perill que representen. Deuen veure visions

Tessa Calder
Tessa Calder
25.03.2019  ·  08:55

Els que creiem en el mandat del primer d’octubre només podem fer una cosa el 28 d’abril: abstenir-nos

Juan Antonio Julian
Juan Antonio Julian
25.03.2019  ·  09:11

I cap dels medis “oficials” espanyols sense enterar-se o al menys sense fer-ne menció. El periodisme canyí es així, senyora!

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
25.03.2019  ·  09:26

No puc entendre que l’independentisme encara confiï amb ERC, després de tots els pals a les rodes que han posat i de demostrar a tort i a dret que només volen autonomia i pactar amb PSCSOE. I si fa no gaire el PSC va a tornar a treure la bandera federalista, ara que hi ha el Pedro Sànchez l’han tornada a enterrar.

De debò, si es confirmen les enquestes, ens mereixem tot allò que ens passa i ens passarà.

Enric Vilar
Enric Vilar
25.03.2019  ·  09:38

A mi, crideu-me quan hagi de sortir al carrer amb la motxilla, el sac de dormir i entrepans i paraigües. I això per la DUI i no tornar a casa fins la República declarada i consolidada ocupant carrers, Ports, muntanyes, aeroports i nomes les quatre barres als edificis de la Generalitat.
Mentre estant no em busqueu. Votaré el partit dels meus Presidents i em rascaré la butxaca per ajudar com sigui a la República Catalana. Allo de fer el que puguis per el teu País.
També sortiré per fer la Bastille PDF, Pacifica Democratica i Ferma. Ni un pas enrere.
Polítics de pacotilla fora.
Endavant Presidents Torra I Puigdemont.
Visca Catalunya I visca la República Catalana.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
25.03.2019  ·  09:40

Si és molt bona notícia que pel 28-A puguem tenir la opció del Front Republicà.

A manca d’una candidatura unitària, no volguda per Junqueras, ens dóna als electors dos opcions independentistes més sinceres: Front Republicà i JxCat modulat per Carles Puigdemont.
A la ERC de Junqueras ja li vaig atorgar la meva confiança i em va enganyar el 31-G i al Juny de 2018, mai més mentre Junqueras o Roger Torrent hi siguin.

Una cosa que em segueix sobtant és que es digui contínuament que les enquestes donen avantatge a ERC. No sé a quin entorn perquè de moment sento més gent emprenyada/desencantada amb ERC que no pas a favor.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
25.03.2019  ·  09:41

Amb una certa prevenció i amb un limitat entusiasme, convençut que l’abstenció dels indepes és un favor a fatxes i unionistes, el Front Republicà em sembla una opció que pot ajudar a empènyer.
Però em costa, refiar-me de segons qui, tant com dels partits que ens divideixen.

La meva opció per al 28A és fer costat a aquest intent de sortida. Però a les europees ho tinc ben clar: votaré a qui més els empipa i molesta, a qui ha fet i fa més feina des de l’exili.
Abstenir-me, mai! És deixar via lliure als salvatges.

Josep Salart
Josep Salart
25.03.2019  ·  09:44

La notícia forta d’avui són els senadors francesos.

De l’editorial d’avui, si no és per l’aclariment final, no compro quasi rés. Com a molt llogo fins el 29 d’abril.

Si el nostre objectiu és anar a Madrid a molestar, ho tindràn fàcil. Vols dir que seràn capaços de prohibir partits independentistes? Doncs si. Què dius ara? Lo que sents.. No m’ho puc creure.. doncs tu mateix..

I si ERC i els comuns realment treuen bastants vots, es que estem perduts. Completament.

I aquests petits animalets que viuen de la política i van d’un jaç a l’altre, o que es lamenten molt tard d’actes irresponsables i irreparables només perquè el seu ego, en aquells moments era un xic més amunt, a n’aquests animalets, poca aigua.

Nuria Boniquet
Nuria Boniquet
25.03.2019  ·  09:47

En Pep Agulló te tota la raó Que en seria de bonic tenir 30 escons independentistes a Madrid Però noi, mentre segueixin amb la cantarella de tildar-nos despreciativament de autonomistes post-convergennts a JxCat i fer-nos fòra com si tinguessim la tinya, no aconseguirem res
Potser molts d’aquests que tant desprecien han fet plà molt més que no pas ells … Puigdemont, Mas, Forn, Turull, Rull … erc etc

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
25.03.2019  ·  09:48

Una bona notícia, ens manca gent audaç. No és una bona estratègia sotmetre’s als
tribunals del enemic.
Només sobreviurem nosaltres i els nostres descendents amb la República.

Pau-Marc RIERA
Pau-Marc RIERA
25.03.2019  ·  10:08

Reforçar la legitimitat del “Congreso” amb un Pdcat que vota per afavorir desnonaments, una ERC per protegir l’escola concertartada i tots junts per afavorir última instància el PSOE que ens ha dut fins aquí? reforç de Partits del 1978 amb la incorporació del grup mediàtic que en el cas de Poble Lliure força debats a les CUP i quan els perd incompleix…vella política que no ens durà enlloc. Obrir cap escletxa a un referèndum pactat que cap persona de bona fe pot esperar. És donar mes càrrecs a vividors de la política que d’esquenes al poble és tant mediàtica com poc acomplidora. Ens veiem als carrers.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.03.2019  ·  10:21

Poble lliure i Dante Fachin poden evitar, o si més no desarticular, l’esgotadora batalla partidista entre ERC i JxCat.
D’honradesa no els falta!!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
25.03.2019  ·  11:27

Faré el possible i més perquè els indepes, republicans i demòcrates votin sempre!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ferran Cubells
Ferran Cubells
25.03.2019  ·  11:40

Hi ha un mossèn que té molta pressa per ser abat.

Josep Albà
Josep Albà
25.03.2019  ·  11:54

He començat a llegir els comentaris fins que m’he trobat amb el primer filofeixista que insulta i desqualifica als que no pensem votar.

Doncs bé, com més ens insulteu més clar tinc que NO VOTARÉ A ESPAÑA ni aquesta vegada ni cap altra, i que els vots de les eleccions espanyoles legitimem les institucions neofranquistes de la monarquia borbònica.

Albert Miret
Albert Miret
25.03.2019  ·  12:51

A mi m’omple d’orgull i satisfacció (com deia aquell ximple) el naixement d’aquesta nova agrupació que espero que no acabi sent partit entès com tradicionalment s’entén. Només afegiria una petita condició que és més gran del que sembla, i és que estiguin segurs de treure suficients vots per a entrar a les corts (aquest nom sempre em recordarà els porcs), perquè si no és així, només hauran llençat vots independentistes a les escombraries.
Quan al manifest contra Espanya dels 41 senadors francesos, només agrair-los de tot cor,i esperar que missatges d’aquest tipus canviïn el concepte que molts catalans tenen equivocadament dels francesos i deixin d’anomenar-los despectivament “gavatxos” i els considerin companys i més veïns que d’altres que prefereixo oblidar. Que jo sàpiga, ni els “gitanos” ni els “moros” ni els “sudaques”, a qui tots els catalans assegurem que no s’han d’anomenar així sinó amb més correcció política, n’han emès cap de manifest a favor nostra. Ja m’agradaria.

Roser Caminals
Roser Caminals
25.03.2019  ·  17:00

Dues bones notícies, el manifest i el Front Republicà.
Les enquestes que donen tants vots a ERC i el PSC em semblen un misteri. Ni a Vilaweb ni al Nacional veig a ningú que vulgui votar ERC. Potser en altres publicacions hi trobaria més adeptes. Està per veure.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
25.03.2019  ·  17:41

Front republica liderat per un declarat No-Independentista?… Pero no eren els comuns aquests republicans espanyols que ara tambe diuen lidera un independentista? Quin mareig tu… Es impresionant… Els “no necesariament republicans” pero “indiscutiblement independentistes” (model australia) a veure si ens surt alguna opcio que poguem votar… o veiem algun grup independentista amb ideies clares i raonables…

Implementar la republica?… Si, crec que la May (UK) aviat fara masters de com implementar resultats de referendums acordats i guanyats dins l’espai EU, li podran anar a consultar… amb unilteralitat i desobecdiencia, el primer que s’aconseguira es trencar el perimetre defensiu europeu i per aqui em sembla que no tobaran gaires socis ni aqui ni enlloc excepte darrera la linea enemiga (i unilateralment tambe s’aconseguiria tot allo dels avions sense poder volar, prestacions socials borrades dels discs durs, etc etc etc, total res, nomes una mica de kaos per comencar i per acabar ja veuriem quant pujaria el preu del pa, aquella vella i tipica noticia…)

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
25.03.2019  ·  17:52

Quan l’estruç sent el perill, s’absté de fer res pràctic i efectiu, fica al cap al forat i es queda amb el cul a l’aire, a l’abast de l’enemic. De vegades em ve la temptació del primmirat purista, del radical ineficient o de l’idealista màgic que defuig la realitat. Però a la fi tinc ben decidit de no tornar a fer l’estruç.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
25.03.2019  ·  22:10

La importància del Front Republicà, i la unitat per a realitzar, malgrat tot estem camí de la victòria- Agradaria molt a tots els catalans/es, que treballem per la República, (avortada tantes vegades vessant sang) sortís diputat en Roger Español que van buidar-li un ull els ogres armats al servei del feixisme permanent espanyol, Per cert, el fet tant greu de buidar-li un ull a una persona, els grans advocats/es. que defensen als nostres presos polítics, no ho denuncien, essent una qüestió de gran dimensió humana, ESPEREM QUE HO FACIN. ,

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes