Front republicà

La candidatura conjunta de Poble Lliure, Alternativa i Pirates, el Front Republicà, va anunciar ahir que havia aconseguit els avals necessaris per a presentar-se a les eleccions espanyoles i va anunciar els seus candidats per les quatre circumscripcions electorals del Principat. La notícia, a parer meu, és molt positiva per diverses raons.

En primer lloc, i sobretot, perquè en aquestes eleccions espanyoles cal reforçar al màxim el conjunt del bloc independentista. Les enquestes indiquen que ERC sembla que disputarà al PSOE la victòria en les eleccions al Principat. I que la suma d’ERC i Junts per Catalunya pot superar la xifra dels 17 escons actuals, perquè l’ascens previst del partit de Junqueras compensa aparentment la caiguda dels postconvergents. Però Catalunya triarà 48 diputats i per a l’independentisme l’objectiu hauria de ser arribar a 20, per mirar d’acostar-se a la meitat. Acostar-se a 24 escons seria una xifra raonable, però que per les característiques de la convocatòria sembla impossible d’assolir. Tradicionalment, el vot independentista ha estat molt menor en les eleccions espanyoles que en les catalanes i és segur que hi haurà vots independentistes que aniran als comuns, candidatura encapçalada per un independentista indiscutible; o fins i tot, per difícil d’entendre que siga, al PSOE, que traurà profit de la por de Vox. I, evidentment, també a l’abstenció, sobretot d’aquells que consideren que els dos partits majoritaris han abandonat la lluita per la república o que ja no cal anar-hi per a res, a Madrid.

En aquest sentit, la presència del Front Republicà pot canalitzar cap a l’independentisme vots de sectors que, altrament, haurien optat per l’abstenció o pels comuns. Vist que el resultat entre els dos grans blocs espanyols és tan estret, sembla bastant probable que l’independentisme tinga a les mans la clau de la governabilitat. I una enorme capacitat de pressió, per tant. Per això com més fort siga en conjunt, millor per a tots.

En aquest esquema hi ha una segona raó que dóna importància a la presència del Front Republicà: evitar, o si més no desarticular, l’esgotadora batalla partidista entre ERC i JxCat. La clau de la legislatura vinent serà, això és evident, impedir la governabilitat de l’estat espanyol. Amb presos i exiliats, amb repressió i sense el reconeixement del dret d’autodeterminació, hauria de ser impossible que l’independentisme aportàs els vots perquè cap candidat fos investit, cosa que obligaria Espanya a fer unes altres eleccions, que serien les quartes en quatre anys –i açò evidenciaria que sense resoldre políticament la situació catalana no hi haurà estabilitat possible.

Sobre el paper, els tres grups independentistes hi estan d’acord, en això, i de fet ERC i JxCat ja ho van demostrar quan no donaren suport al pressupost de Pedro Sánchez i forçaren aquestes eleccions. Però estic segur que el debat es reprendrà, ara amb l’excusa de frenar el pas a la dreta, especialment a Vox. Si passa això és probable que ERC i JxCat abonen posicions diferents i la manera d’evitar que el debat es disfresse de partidisme és que a Madrid hi haja un tercer partit independentista. Així, si més no, sempre seran dos contra un, en qualsevol combinació possible, i per tant l’accent es posarà en les raons polítiques de la decisió i no en la tàctica partidista. Fins i tot crec que la presència del Front Republicà hauria de permetre de parlar amb calma de la hipotètica configuració d’un sol grup parlamentari independentista a Madrid, una possibilitat que solament amb ERC i JxCat sembla molt complicada, per la tensa batalla per l’hegemonia que sostenen.

Un comentari final, sobre la proposta d’impedir la governabilitat de l’estat. L’objectiu de l’independentisme és, hauria de ser, fer efectiva la República tan prompte com siga possible. I per això la via de la unilateralitat és l’única factible, especialment a partir del moment que s’acabe aquest cicle electoral i se sàpiguen les penes del judici. Però a parer meu això no implica renunciar a fer sentir el pes de l’independentisme a Madrid. Jo crec que és més aviat al contrari. Cal proposar opcions unilaterals, conscients precisament de tenir un instrument, els escons de Madrid, que pot afeblir completament l’adversari polític. I cal fer servir aquesta eina amb decisió. Així si el PSOE és capaç de raonar i entendre que cal una solució política, millor: tan sols caldrà seure a parlar. I si es mantenen en la via per on van i no volen llegir correctament l’escenari ja entendran en pell pròpia, en algun moment, que aquesta farsa de judici, la repressió, les arbitrarietats i la negació del dret d’autodeterminació també té per a ells un preu molt car. Fins i tot si acaben governant amb Ciutadans, que seria una possibilitat d’allò més aclaridora.

 

PS. Atenció a aquesta notícia: quaranta-un senadors francesos de tots els grups del parlament van publicar ahir un manifest important denunciant l’atac de l’estat espanyol a les llibertats dels catalans. Un gest impensable no fa pas tant, que torna a indicar que les coses canvien molt de pressa en l’àmbit internacional. Les actuacions que tant ens indignen, aquesta injustícia que hem de suportar, té un preu important per a l’estat espanyol. Aquesta és una cara de la situació que costa de veure, però que és cabdal.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.