El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Vuit entitats socials i culturals d’arreu de l’estat espanyol han presentat a Pontevedra un manifest a favor de la pluralitat lingüística que, entre altres qüestions, reclama la defensa de les llengües diferents del castellà.

El manifest, presentat simultàniament a Pontevedra, Barcelona i Sant Sebastià, ha estat signat per A Mesa pola Normalización Lingüística (Galícia), Kontseilua (País Basc), Òmnium Cultural, CIEMEN i Plataforma per la Llengua (Catalunya), Acció Cultural del País Valencià (País Valencià), l’Obra Cultural Balear (Illes), Nogará (Aragó) i Iniciativa pel Asturianu (Astúries)

El president d’A Mesa, Marc Maceira, en nom de tots els signants, ha reivindicat el dret de les persones d’emprar la seva pròpia llengua com a garantia de democràcia, de llibertat i de progrés.

La diversitat lingüística ‘no és un caprici’, ha assenyalat Maceira, sinó una necessitat perquè les persones visquin amb ‘dignitat col·lectiva’ en una societat plural i democràtica que ‘no admeti l’odi contra ningú’, tampoc en l’àmbit idiomàtic.

El responsable d’aquest col·lectiu ha recordat que un 45% dels ciutadans de l’estat viuen en territoris amb llengua pròpia diferent del castellà i per als que no és possible parlar aquests idiomes ‘amb tota normalitat, llibertat i igualtat de condicions’.

El manifest reclama que tots els partits polítics assumeixin que totes les llengües pròpies han de gaudir dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà, especialment la seva ‘deure de coneixement’, igual que succeeix en societats plurilingües ‘més avançades’ com Bèlgica, Suïssa o el Canadà.

En referència a això, reclamen que es reformin els estatuts per dotar d’oficialitat a les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o en la totalitat del territori on es parlen i que, en tot cas, els poders de l’estat espanyols no siguin ‘ariets’ contra la promoció de les llengües que es parlen a tot el país.

Aquests vuit col·lectius denuncien a més que la presència de les llengües cooficials sigui anecdòtica en els mitjans públics, que la legislació restringeixi la seva presència en l’àmbit econòmic i comercial o que no sigui un requisit per a l’accés a l’administració pública . ‘Només des de posicions d’odi favorables a la discriminació i contràries al pluralisme es pot defensar la situació actual’, ha subratllat Marcos Maceira.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.