Fregidores d’aire i olles de pressió: com podeu estalviar diners en les factures de la cuina

  • Quines són les mesures més efectives per a reduir la factura? · Quina diferència hi ha entre les plaques d'inducció i les elèctriques convencionals

VilaWeb
Imatge d'arxiu d'una fregidora d'aire (Flickr/Marco Verch)
Amin Al-Habaibeh
28.10.2022 - 21:40

Si mireu amb atenció els aparells que consumeixen més energia d’una llar qualsevol, veureu que hi ha un denominador comú: la calor. Això significa que la cuina pot representar un dels costos més elevats, juntament amb els escalfadors elèctrics i l’aigua calenta per a rentar i per als radiadors. Així, doncs, quines són les mesures més efectives que podem prendre a la cuina per a reduir la factura d’energia?

Vaig fer una sèrie de petits experiments a casa per a comparar les especificacions d’estalvi d’energia dels diferents electrodomèstics i cuines normals.

El període d’estalvi i d’amortització de tots els canvis següents dependrà dels aliments, el combustible i la tecnologia. Però, en general, fer servir una tecnologia més eficient redueix la factura.

Per entendre els resultats de les investigacions que he fet amb pasta, arròs i patates, mirem els conceptes bàsics del consum energètic. Tant si es disposa de gas com d’electricitat, el consum d’energia es mesura en quilowatts per hora (kWh). Bullir deu litres d’aigua en un bullidor a temperatura ambient consumeix, aproximadament, 1kWh. Un escalfador elèctric d’1kW (1.000 watts) consumirà 1kWh en una hora.

Les patates xips: la fregidora d’aire guanya

La meva fregidora d’aire fa servir un 68% de l’electricitat que fa servir un forn. Vaig cuinar 500 grams de patates congelades al forn a 200℃. La fregidora d’aire feia servir 0,43kWh i cuinava els aliments en 18 minuts, mentre que el forn elèctric consumia 1,35kWh i necessitava 32 minuts. Això es podria explicar per la gran dimensió i perquè necessita més temps per a escalfar-se.

La fregidora d’aire podria estalviar en una llar del Regne Unit uns 132 euros anuals, suposant que es couen 500 grams de patates fregides cada dia. Això es basa en els preus de l’electricitat i el gas de 0,39 euros i 0,12 euros per kWh, respectivament, els preus establerts pel límit del preu de l’energia l’octubre del 2022.

Arròs i pasta: guanya el termos

La cuina amb termos tan sols va gastar 0,03kWh per a bullir 200ml d’aigua per a cuinar 150g d’arròs per persona, i va tardar dues hores a coure’s. Amb la cassola normal només es va tardar quinze minuts, però va consumir 0,18kWh. La cuina amb termos, doncs, va estalviar un 83,3% d’energia. L’estalvi econòmic seria d’uns 85 euros per 600 grams d’arròs el dia durant un any.

Quan vaig cuinar pasta per a una persona, l’energia necessària per a bullir l’aigua va ser de 0,09kWh, durant trenta minuts. La cassola normal consumia 0,26kWh d’electricitat per a cuinar la mateixa quantitat. Això suposa un estalvi energètic d’un 65,4%. Serien uns 97 euros per a una família de quatre persones, basat en un àpat al dia.

Patates: guanya l’olla de pressió

Vaig bullir un quilo de patates a cada prova i vaig fer servir electricitat. La cassola normal va gastar 0,65kWh i va necessitar trenta minuts, mentre que l’olla de pressió va consumir 0,42kWh en vint minuts. Amb l’olla de cocció lenta, van ser uns 0,59kWh en dues hores.

L’estalvi de costos de fer servir l’olla de pressió al Regne Unit és d’uns 33 euros anuals amb electricitat. Per a la cuina lenta, l’estalvi és de 8,57 euros l’any, però serà més alt quan es cuini a temperatures més baixes durant més temps. Tanmateix, si teniu una cuina de gas, una olla de pressió pot estalviar-vos fins a un 81% del cost energètic en comparació amb una cassola normal.

El període d’amortització

Basat en els preus mitjans actuals del mercat: un termos de cuina petit costa uns 116 euros per a una mida familiar; una fregidora d’aire, uns 81 euros; una olla de pressió, uns 58 euros; i una olla de cocció lenta, uns 41 euros.

Suposem que una família cuinarà un àpat el dia en un any. Per a una fregidora d’aire, en comparació amb un forn elèctric, el període d’amortització de les patates xips de forn d’un àpat el dia és d’uns set mesos. És a dir, després de la inversió de 81 euros, no veureu estalvis en termes reals fins al cap de set mesos. I aleshores estalviareu 132 euros l’any.

Hi ha altres coses que podeu fer per a reduir el cost de cuinar els aliments.

Una cuina eficient consisteix a escalfar els aliments i no pas la cuina. La imatge d’infrarojos següent mostra la pèrdua de calor de la cocció de la pasta amb una cassola normal. Hi ha grans quantitats d’energia que s’escapen pels costats de la cassola en lloc d’escalfar el sopar.

La dissipació de calor mostrada per una càmera infraroja, el color més clar mostra una temperatura més alta (fotografia: Amin Al-Habaibeh)

Els forns de gas són més barats

Penseu en els preus de l’energia del país on viviu. Al Regne Unit, els preus del gas representen al voltant del 30% del cost de l’electricitat i el càrrec permanent diari és un 60% del càrrec permanent de l’electricitat, segons els preus d’octubre del 2022.

Per tant, per a la mateixa quantitat de calor, utilitzar un forn de gas hauria de ser un 70% més barat, en teoria. Els equips elèctrics són més eficients perquè la calor es distribueix i es controla de manera més eficaç. Però, qui és el campió del consum? S’estima que l’electricitat acaba duplicant el cost del gas per a cuinar al forn.

Les plaques d’inducció superen les elèctriques convencionals

Els fogons són una altra cosa. Les plaques d’inducció elèctriques fan servir un camp magnètic per a escalfar les paelles directament. Les plaques d’inducció estalvien energia de dues maneres. La placa en si no s’escalfa, de manera que no malgasta calor. I es transfereix a través d’un camp magnètic a la paella sense perdre-la per l’entorn. Però necessitareu paelles de metall especials.

No augmenteu la calor mentre els líquids bullen

Com a consell final, recordeu que fer servir altes temperatures en un líquid que ja bull no farà que els aliments es cuinin més ràpidament, perquè la temperatura del líquid no canviarà. Si us agraden els ous durs per esmorzar, un cop l’aigua comenci a bullir, abaixeu el foc.

Amin Al-Habaibeh és professors de Sistemes d’Enginyeria Intel·ligent de la Universitat de Nottingham Trent. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any