24.03.2026 - 20:45
|
Actualització: 25.03.2026 - 07:46
La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha guanyat les eleccions legislatives, amb més d’un 70% dels vots escrutats, tot i que el seu bloc no tindrà la majoria necessària per a governar tot sol.
Els socialdemòcrates han estat la força més votada amb prop del 22% dels vots, una baixada de 5,5 punts, però suficient per a mantenir-se al capdavant, en una situació política molt fragmentada. El conjunt del bloc d’esquerres passa lleugerament davant del bloc de dretes, 83 diputats a 78, però cap dels dos no arriba a la majoria absoluta al parlament, que és de 88.
Això obre la porta a unes negociacions complexes per a formar govern que es podrien allargar setmanes o fins i tot mesos. En aquest context, el partit moderat del ministre d’Afers Estrangers, Lars Løkke Rasmussen, amb 14 escons, es consolida com a peça clau, amb capacitat per a decidir quina majoria acaba governant. El principal rival de Frederiksen dins el bloc conservador, el partit Venstre encapçalat per Troels Lund Poulsen, va darrere, amb un 10,4% dels vots, i l’Aliança Liberal d’Alex Vanopslagh emergeix com una de les forces destacades de la dreta, amb un 9,3%.
La campanya ha estat marcada tant per qüestions internes –com ara el cost de la vida, la fiscalitat o la política energètica– com per la crisi internacional derivada de les tensions amb els Estats Units per Grenlàndia, a causa de les pressions del president Donald Trump per a prendre el control del territori.
De fet, aquesta crisi ha acabat reforçant Frederiksen, que va convocar eleccions anticipades aprofitant l’efecte de la pinya al voltant del govern. Tanmateix, el resultat fragmentat confirma la dificultat creixent de construir majories estables en el sistema polític danès. Amb els resultats definitius encara pendents, tot fa preveure que el futur govern dependrà d’acords transversals o d’una nova fórmula de coalició que torni a trencar la tradicional divisió entre blocs ideològics.
