Francina Armengol: ‘Ara toca que Espanya sigui solidària amb les Illes Balears’

La presidenta de les Illes reclama que els ports i els aeroports siguin les darreres infrastructures a ser desconfinades

VilaWeb
Sebastià Bennasar
17.04.2020 - 20:53
Actualització: 17.04.2020 - 22:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Francina Armengol (Inca, 1971) és la presidenta de les Illes Balears des de l’any 2015. El seu govern ha estat especialment eficient en la lluita contra la crisi sanitària derivada del coronavirus, sobretot d’ençà que va aconseguir el confinament total de les Illes. Parlem amb ella sobre els principals objectius a complir per aconseguir un desconfinament segur i, sobretot, sobre les conseqüències directes en l’economia de les Illes, que depenen majoritàriament del turisme. La presidenta ens atén per telèfon des del Consolat de Mar, la seu del govern, i en acabar expressa un desig: ‘Vejam si podem aconseguir que els nins surtin aviat una estoneta de casa.’ No dubta a dir que ara toca que l’estat espanyol sigui solidari amb les Illes.

Com és el vostre dia a dia en aquesta situació?
―Vaig cada dia al Consolat de Mar, al despatx, sobretot perquè la connectivitat i el sistema de videoconferències aquí és molt millor i així parlo amb tots els experts. La feina essencial ara com ara és per videoconferència, amb moltes trucades amb els experts i els agents socials. També vénen aquí quatre o cinc persones del meu gabinet. És complicat, perquè els voldries abraçar per expressar el teu agraïment en molts moments, però mantenim totes les distàncies de seguretat. La situació personal és dura perquè tenc tota la família a Inca i no els he pogut veure, però és la mateixa que tanta i tanta gent a tot arreu i, per tant, toca passar aquest moment de la millor manera possible. Mai havia fet tanta feina ni pensava que un dia tengués tantes hores. És una situació que ningú hauria volgut viure, però també és molt interessant per totes les coses bones que veig, per la immensa generositat de tanta gent.

Us va costar molt aconseguir el confinament de les Illes, però ha estat vital per a frenar la pandèmia. Per què hi havia tantes reticències?
―Des del primer moment, com a govern, hem pres les decisions amb acord amb la mesa de diàleg social. Nosaltres sempre hem pactat i consensuat les nostres actuacions i és un tarannà que volem continuar mantenint. I és clar, per protegir la salut de les persones vàrem plantejar el nostre confinament. Ser illes té inconvenients, però també té algunes coses bones i s’han d’aprofitar les oportunitats. Per això ho vàrem plantejar al govern d’Espanya. Va ser complicat fins que es va decretar l’estat d’alarma, llavors el president Sánchez i el ministre Ábalos varen activar l’ordre per al tancament de ports i aeroports que ens permet de fer controls sanitaris i examinar qui entra a les Illes, i això és el que volem mantenir.

Hi ha hagut una diversitat en les xifres de morts reportades els darrers dies a les comunitats autònomes. Quin mètode es fa servir a les Illes?
―En cap moment no hem tengut problema i hem optat sempre per la màxima transparència. Fem servir les dades del registre civil i comptem totes les persones que moren als hospitals i totes les que moren a les residències. A totes se’ls fa la prova de la Covid-19 i les comptem i n’enviem les dades als ministeris. Passa que hi ha alguns morts que no es poden confirmar fins a l’endemà, quan les proves confirmen la malaltia, i això fa que de vegades hi hagi un decalatge d’un dia per a un altre. Només s’ha deixat de comptabilitzar algun cas escadusser que pugui haver mort a casa.

Teniu alguna previsió de fins quan es mantindran les restriccions de trànsit aeri i marítim?
―Mentre hi hagi l’estat d’alarma i el control d’aquestes decisions es faci des del govern d’Espanya, això es fa difícil de calcular. Sembla que això s’allargarà fins al 10 de maig, i després ja ho veurem. Treballem amb el nostre grup de desconfinament i amb els experts sanitaris i volem demanar que el darrer que s’obri siguin els ports i els aeroports, per poder mantenir aquest control sanitari.

En aquest sentit, el confinament i el desconfinament i les diferents mesures sanitàries no s’haurien d’haver pres des de cada territori, on hi ha més coneixement de causa i d’especificitats pròpies? Penseu que hi ha hagut una recentralització encoberta de competències per part de l’estat?
―Jo vaig ser favorable des del primer dia a l’establiment del decret de l’estat d’alarma, perquè si no s’hagués aplicat a tot Espanya, hauria estat molt complicat de garantir que la gent quedàs a ca seva. Això permet que les forces i els cossos de seguretat controlin que la gent no surti i fer-ho tots junts ha estat molt positiu. Dit això, veig que no és incompatible amb una presa de decisions que ha de ser compartida i on es vegin les diferències entre tots els territoris i les diferents comunitats. Sol passar que des d’Espanya només es veu Madrid i no es veuen els altres territoris, que demanen qüestions diferents. Nosaltres som illes i vivim del turisme i, per tant, hem de tenir condicions diferents en la presa de decisions i així ho exposem cada cop, però buscant acords.

Heu demanat, juntament amb el govern de les Canàries, que els ERTO s’allarguin fins a la represa de la temporada turística…
―I esper que ens facin cas. Hem de protegir els llocs de feina i els treballadors. Aquí hem aconseguit, en un gran acord amb la mesa de diàleg social on hi ha els sindicats majoritaris, la CAEB i la PIMEM, que es protegeixin 200.000 treballadors fixos discontinus i la bonificació per a les empreses per no destruir ocupacions, mantenir rendes i capacitat de consum i intentar no enfonsar tant l’economia. I en això ens mantindrem forts tant nosaltres com el govern de les Canàries.

També heu demanat un pla específic de l’estat espanyol per al sector turístic, però quines mesures directes prendran les Illes?
―Hem de tenir molt clar que això que plantejam és una qüestió de justícia. El 2008 vàrem tenir una gran crisi i les Illes Balears varen ser les primeres a sortir-ne gràcies al turisme i fórem el territori que més va aportar a l’estat. Ara tenim una crisi diferent, on hi haurà una dificultat molt més gran per a la indústria del turisme. La situació econòmica de moltes famílies farà que no puguin viatjar, hi haurà por de fer-ho, restriccions sanitàries en els mercats emissors… Tot això ens penalitza molt més que a la resta de territoris i ara toca que Espanya sigui solidària amb les Illes Balears perquè som el territori que ho passarà pitjor. Necessitam liquiditat i préstecs ICO i la suspensió de la cotització de la Seguretat Social de les empreses per a mantenir la protecció dels treballadors i un pla de reactivació econòmica. Nosaltres sabem que tindrem una pujada llarga i sostinguda, però calen mesures concretes, no només per al turisme. Treballam en l’economia circular, l’economia verda i blava i la del coneixement i treballam amb els sectors culturals i socials, els consells i els ajuntaments i el sector privat, però necessitarem ajuda d’Espanya i d’Europa per les nostres característiques especials.

L’estacionalitat i la situació econòmica peculiar de les Illes fa que sigui un territori on la implantació de la renda universal sigui més urgent a banda de la renda bàsica garantida que ja teniu instaurada. Quan arribarà?
―Nosaltres tenim una renda bàsica garantida a les Illes amb la qual sufragam, amb quantitats entre 400 i 700 euros mensuals, les famílies més vulnerables. Amb la crisi de la Covid-19 hem augmentat l’ajut a les persones que ni tan sols tenen compte corrent per a rebre la prestació, com puguin ser les prostitutes, els venedors ambulants i altres col·lectius que no hi podien accedir. Evidentment, volem que arribi l’ingrés mínim vital i com més aviat millor, però tant nosaltres com el president Torra i el president Urkullu hem demanat que aquest ingrés substitueixi la nostra renda garantida, la que es té a les Illes Balears, Catalunya i Euskadi. Quan s’implementi, això ho ha de pagar l’estat i així podrem alliberar aquests diners per a altres emergències socials.

És un moment per a pensar que no s’han de posar tots els ous a la cistella de turisme, sobretot de cara a un futur immediat i pensant que la normalitat i la confiança dels turistes i dels desplaçaments costarà de recuperar?
―Ens cal un pacte de reactivació econòmica de les Illes, com ja he dit, i és clar que és un bon moment per a pensar què hem de fer, però també hem de ser conscients que hi ha 200.000 famílies que viuen del turisme de manera directa a les Illes, més totes les que ho fan de manera indirecta. No pots canviar un model econòmic d’un dia per a un altre. Però totes les crisis són oportunitats i hem de prendre decisions econòmiques per a millorar el model de futur amb una nova economia del coneixement i la innovació, més blava, verda i sostenible, però també hem de buscar un nou turisme, de més qualitat. És un bon moment per a pensar coses noves, però hem de salvar també aquestes famílies.

Una de les decisions que heu pres ha estat suspendre les oposicions fins al 2021. Hi ha comunitats que només les han ajornades
―És una de les decisions que menys m’ha costat de prendre, perquè una de les coses que s’ha de fer en un moment de crisi com aquest és donar certesa i tranquil·litat a l’administrat. Si no saps si podràs fer la convocatòria, i si al darrer moment l’has d’ajornar, només crees inseguretat en els opositors, i ara mateix és vital que la gent pugui planificar mínimament la seva vida. Nosaltres tenim clar que prioritzam la salut per sobre de tot i que a tota aquesta gent extraordinària, que és tan solidària quedant a casa, que fa tot el possible per ajudar-nos, no pots donar-li incerteses. Les oposicions seran el 2021 amb consens amb tots els grups polítics.

En aquest sentit, heu trobat lleialtat política per part dels altres grups?
―Sí, de tots sense excepció. Totes les formacions es reuneixen amb la consellera de Presidència cada setmana i estudiam totes les seves propostes. No tinc cap queixa.

Ens espera un estiu a la platja amb mesures de distància social?
―Nosaltres treballam amb un grup de desconfinament per establir quin protocol d’activitats es podrà fer i com serà l’obertura progressiva dels espais públics de la manera més segura possible, però que tothom tengui clar que el primer és la salut i un desconfinament segur per a evitar rebrots. Haurem de tenir cura de nosaltres mateixos per no contagiar ningú fins que la malaltia sigui exterminada i això només serà possible amb una vacuna. Per tant, serà un estiu rar, això segur.

L’himne oficiós de les Illes enregistrat per una munió de músics confinats, policies locals cantant per als més menuts que es converteixen en trending topic mundial, tenors cantant àries als balcons a barris superpoblats… Hem vist coses extraordinàries, a les Illes, també aquests dies.
―Aquests moments tan durs et fan aprendre a sentir el privilegi absolut que és ser la presidenta d’una societat com la de les Illes, on la gent té una capacitat d’imaginació brutal, són capaços de treure una rialla en un moment terrible i són solidaris al màxim, fent màscares, donant material als hospitals, duent menjar a les persones grans als pobles. Aquesta crisi també ha tret el millor de molta gent que em fa sentir molt orgullosa.

Quin missatge us agradaria transmetre a tots els illencs que viuen fora en aquests moments i que no saben quan podran tornar a visitar parents i familiars?
―El meu agraïment més infinit per la seva responsabilitat, per haver quedat a casa i haver fet el sacrifici de no veure els éssers estimats. No poder abraçar-los com voldrien és la forma de protegir-los. Vull enviar-los també un missatge de tranquil·litat i dir-los que fem una feinada per estimar la seva gent. Aquí també hi ha gent, com jo mateixa, que no podem fer vint quilòmetres per anar a abraçar els nostres estimats dins la mateixa illa. Però els vull agrair molt el seu gest perquè gràcies a ells hi ha menys gent als hospitals, menys ingressos a les UCI, menys morts per la Covid. Ens ha tocat viure aquesta situació i els demano fortalesa, valentia i coratge. Hem de mantenir la màxima protecció per ells fins que tinguem una vacuna i, després, recuperar el temps perdut, però ara han de pensar que han salvat moltes vides.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes