16.04.2025 - 19:50
Em va cridar l’atenció el titular del resultat d’una enquesta que vaig rebre dilluns passat. Deia, exactament: “La demanda de crèdit al consum supera el doble que fa cinc anys i el creixement es destina, sobretot, a viatges i vacances.” La publicació era d’ASUFIN, l’Associació d’Usuaris Financers, que presentava el VII Baròmetre de préstecs al consum. I em va sorprendre perquè feia pocs dies havia llegit al Banc d’Espanya (“Comptes financers de l’economia espanyola”) que l’endeutament d’empreses i famílies havia disminuït el 2024, en termes de PIB. Són coherents, les dues afirmacions?
Doncs, sí, perquè el regulador passava a detallar que el deute de les llars i les institucions sense ànim de lucre (ISFLSH) havia crescut durant l’any, i havia passat de 690.700 milions el 2023 a 695.600 el 2024, encara que, en termes relatius al PIB, s’havia reduït fins a situar-se en el 43,7% (valor mínim d’ençà del primer trimestre del 2000) enfront del 46,1% de final del 2023. En definitiva, deia que la diferència de saldos vius a final dels dos anys va créixer menys que no pas el PIB espanyol.
A l’Enquesta de préstecs bancaris que va publicar l’autoritat monetària l’endemà, dimarts, es parla de l’evolució de les condicions del crèdit en el mercat. Aquí es comenta que la demanda de préstecs va créixer en tots els segments (empreses i famílies) el primer trimestre del 2025, la qual cosa passa per quart trimestre consecutiu. L’increment de sol·licituds, que confirmava les expectatives que tenien els bancs fa tres mesos, va ser de caràcter moderat en el segment de finançament a empreses, una mica més gran en el de crèdit a famílies per a consum i altres fins, i especialment intens en el de préstecs a llars per a adquisició d’habitatge.
Bé, de les hipoteques, ja n’he parlat recentment i ja he comentat la seva empenta, lligada a l’augment de compra-vendes en el mercat immobiliari. Avui em quedo amb el creixement moderat de què parla en els crèdits al consum. Aquest creixement respon a una confiança més gran dels consumidors, un factor que sembla que ha contribuït –juntament amb una despesa més alta en béns de consum i un ús més reduït dels estalvis com a via de finançament– a explicar l’increment de la demanda de préstecs de les famílies per a consum i unes altres finalitats.
En parlo amb el director de l’enquesta d’ASUFIN, Antonio Gallardo, que em diu, primer de tot, que l’enquesta es va fer al març. És a dir, abans de declarar-se la guerra comercial. Però puntualitza: “De totes maneres, fins que arribin els efectes al consumidor, i s’ha de veure en quina mesura, el mercat de préstecs al consum mostra que hem deixat enrere la incertesa que van portar els anys postpandèmia i la posterior pujada de tipus, que va pressionar el cost de les hipoteques i la liquiditat de les famílies. Ara estem instal·lats en un moment de perspectives més bones. Això es veu, principalment, en les motivacions que porten a demanar un préstec i que són les pures de consum.”
Segons l’enquesta, la intenció de sol·licitar un préstec de consum arriba al màxim (34,8% dels enquestats) d’ençà que s’ha començat a fer aquest baròmetre, l’any 2020. La pujada de 4,6 punts percentuals en un any es basa en uns tipus d’interès més atractius i, sobretot, en una propensió clara a incrementar el consum. Destaca, com a novetat, el fet que finançar vacances i viatges és la segona motivació per a demanar un préstec, i la que més creix enguany: creix de 4,1 punts percentuals sobre l’any anterior. “Un 12,20% dels consumidors que no tenien pensat demanar un préstec ha canviat d’opinió i el sol·licitarà el 2025. Aquest increment revela l’existència d’un grup important de consumidors que pensa que ara és un bon moment per a sol·licitar un préstec, per les seves condicions o per la necessitat de finançar despeses els pròxims sis mesos, incloent-hi les vacances d’estiu”, em comenta.
En realitat, aquest raonament lliga perfectament amb totes les previsions sobre el creixement de l’economia estatal que s’han fet per enguany, en què el consum privat s’espera que tindrà un paper molt important. En el cas que em comenta, diu: “Hi ha hagut un canvi de cultura molt clar, sobretot en la gent jove. Miren d’estalviar, però veuen que no els arriba ni de bon tros per a pagar l’entrada d’un habitatge, per exemple, i s’estimen més gastar els diners en viatjar. És el que més els agrada, en general, malgrat els preus alts que hi ha de fa un temps.”
També creixen, segons l’enquesta, però d’una manera molt més feble, la resta de motivacions principals per a demanar un crèdit per a l’adquisició de béns o serveis, com són les obres i reformes a la llar, que puja d’una dècima quant al nombre de famílies que en pensen fer; la compra de vehicle, que sembla haver tocat sostre i també augmenta d’una sola dècima; o el finançament d’estudis (de postgrau, màster i altres programes) que creix de dues dècimes.
Val a dir que la primera motivació per a demanar diners per a consumir, amb un 20,4% dels enquestats, continua essent la de les sol·licituds per a “millorar la liquiditat”, tot i que cau de 4,1 punts percentuals respecte de l’any passat. És un senyal que la situació de l’economia ha millorat una mica. Aquests préstecs acostumen a ser petites quantitats a curt termini, fora del circuit bancari, per a ajudar a acabar de passar el mes, habitualment amb uns tipus d’interès molt elevats. Jo gairebé no gosaria ni qualificar-los com a crèdits al consum, però ho són.
Tornem als viatges i vacances. El creixement d’aquest finançament és el que m’ha sorprès més. Vaig a una altra font, les agències de viatges, perquè m’expliquin què passa d’una perspectiva diferent, no financera. Parlo amb Jordi Martí, president de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), i em comenta els resultats que aporta una enquesta feta la setmana passada, sobre Setmana Santa, en què s’apunta que un 61% de les agències registra un increment de reserves d’un 10% pel cap baix. I dins aquest grup, pràcticament un 50% situa aquest increment per sobre del 15%.
És evident que la gent té ganes de sortir i airejar-se. L’ocupació aquesta Setmana Santa acabarà situant-se entre el 80% i el 90% a les diferents zones habituals de vacances a Catalunya i, fins i tot, ple al Pirineu. La temporada del 2025 no podria començar més bé, segons les diferents associacions hoteleres del Principat. Això, quant al turisme receptiu, però, respecte del de sortida, la situació també es presenta molt positiva, segons les agències de viatges.
En aquesta enquesta també s’ha preguntat pel pressupost mitjà per persona dels clients catalans i espanyols d’agències en els seus viatges de Setmana Santa. Segons el 65% dels enquestats, el pressupost del viatge se situa per sobre dels 1.500 euros per persona. Evidentment, com que és una mitjana, les diferències entre els uns i els altres poden ser molt grans. Martí em confirma que, efectivament, una part d’aquests viatges els clients la paguen amb crèdits, però no té dades concretes de quina part representa sobre el total.
Penso que, fa uns quants anys, enmig d’una cultura molt diferent, jo no hi hauria pensat, a demanar un crèdit per a anar de vacances. Si no hi havia diners, no anàvem enlloc i punt. Però això ha canviat molt. “Ara viatjar a crèdit està normalitzat i no es veu com a res estrany, perquè forma part de la cultura actual”, em diu el president d’ACAVE. “Hem de pensar que, per a la gent jove, la idea del consum ha canviat radicalment i que, per a molts, és més important fer que no pas tenir, i el fet de sortir a conèixer món és una de les coses que s’han convertit gairebé en una prioritat”, afegeix.
Sobre aquest punt, Antonio Gallardo em fa veure la manera de calcular que molta gent aplica a l’hora de decidir de demanar aquests préstecs. “El fet és que es fixen habitualment en la quota que han de pagar cada mes i fan els càlculs sobre aquesta quota. No pas sobre el total del deute que van adquirint. I, de vegades, pot acabar fent una bola, sense adonar-se’n gaire.” Es refereix, concretament, a dues coses. Per una banda, que hi ha gent que demana un crèdit quan encara no ha acabat de pagar-ne un altre, i el volum global pot arribar a tocar o travessar els límits d’endeutament que serien raonables en la seva situació financera. I, per una altra, el cost total que representa aquesta despesa, atès que aquests crèdits els concedeixen, habitualment, les entitats financeres de consum, que sempre tenen uns tipus d’interès molt més alts.
Segons que m’apunta, és veritat que els tipus han baixat una mica respecte de l’any passat, però menys en aquestes entitats que en els bancs. Concretament, la mitjana que estimen ara és al voltant del 13,5% TAE, la qual cosa vol dir que algunes entitats financeres de consum se situen per sobre d’aquest percentatge. Realment, són tipus molt alts… I les vacances, molt més cares.
