28.04.2026 - 19:50
Les xifres del mercat laboral català del primer trimestre són de les que fan mal. Tot apunta que la desacceleració de l’activitat és superior que no es preveia. L’enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre del 2026 s’ha caracteritzat per un descens de l’ocupació, més intens que no pas el descens en anys anteriors en un primer trimestre, amb un empitjorament clar. L’ocupació ha disminuït de 46.200 persones el trimestre, i la xifra d’ocupats se situa en els 3,86 milions de persones. La població activa, per la seva banda, ha experimentat un augment en el primer trimestre, i ha crescut de 38.200 persones. La pressió d’aquestes noves entrades, en un mercat que ha afluixat el ritme de la feina, ha fet que el nombre de desocupats augmenti de 84.200. Aquest creixement important fa que la taxa de desocupació hagi pujat gairebé dos punts percentuals, fins el 10,12%, la més alta d’ençà del 2021.
Les dades són molt preocupants i s’hi pot afegir un gram més si les comparem amb les registrades a tot l’estat espanyol. Històricament, Catalunya ha disposat d’un mercat laboral en què les taxes feien millorar molt les corresponents a les mitjanes estatals. Avui, encara ho fan, però amb una diferència molt més minsa. Això vol dir que anem perdent pistonada dins el mercat estatal, cosa que no era habitual. Si mirem aquest trimestre, per exemple, ens adonem que un 25% dels qui han perdut la feina a tot l’estat l’han perduda a Catalunya. I en el cas dels desocupats, 36 de cada 100 dels nous desocupats el primer trimestre són a Catalunya. A què es deu aquesta diferència? Doncs que a Catalunya hi ha hagut més gent que ha volgut treballar i ha entrat al mercat laboral. Concretament, 63 de cada 100 persones de tot l’estat que han decidit de fer el pas, l’han fet a casa nostra. En definitiva, el mercat, en clara desacceleració de fa mesos, no ha pogut absorbir els nous que han entrat i ha passat el que ha passat.
Cal dir que el primer trimestre acostuma a ser dolent, però no fins al nivell d’aquest. En aquesta situació, hi juguen dos factors. Per una banda, l’oferta de treball que fan les empreses. Una oferta que va lligada a la seva activitat econòmica, que es troba en franca desacceleració. No tenim dades de Catalunya, però pensem que, a tot l’estat, l’estimació que fa avui l’AIREF sobre el PIB en temps real mostra un descens des del 0,8% trimestral del quart del 2025 fins al 0,3% actual. Sembla, doncs, que, per aquesta banda, les empreses més aviat tindrien tendència a la reducció de personal. Ningú no comenta encara si ja es poden notar les primeres aplicacions de la IA. Però…
Per una altra, quant a la demanda de feina, ja hem vist que la gent que entra al mercat laboral (nous actius) continua augmentant a Catalunya a un ritme de l’1,8% anual, que, tot i no ser molt elevat, és superior al de tot l’estat, sobretot, en el primer trimestre, i al de l’ocupació catalana, que aquest trimestre ha caigut fins a un esquifit 0,4%, des de l’1,5% de l’anterior. El sumatori dels dos aspectes fa que, mentre a tot l’estat la xifra de desocupats en un any baixa d’un 2,2%, a Catalunya pugi d’un 15%, una dada inversemblant, equivalent a 59.000 persones.
I quins individus han estat més castigats per la situació? Val a dir que, aquesta vegada, no són els joves. La seva taxa de desocupació baixa en un any del 20,4% al 19,3% actual. Les dones tampoc no han estat les més castigades, atès que, respecte del primer trimestre del 2025, la seva taxa de desocupació ha pujat de 0,63 punts percentuals (fins el 10,79%) i la dels homes, d’1,75 punts (fins el 9,52%). Els qui han rebut fort han estat els estrangers. La seva taxa de desocupació ha pujat cinc punts percentuals en un any (per culpa del primer trimestre del 2026), mentre que, en el cas dels autòctons, es manté en un any i puja d’un punt aquest trimestre.
El fet és que també són els estrangers els qui han pressionat més el mercat, perquè en la xifra dels nous actius, durant els quatre darrers trimestres, han representat més del 50% del total estatal. En el primer trimestre del 2026, el percentatge sobre aquest total ha estat el 68%. Queda clar que l’arribada de forans a l’estat, amb més presència a Catalunya, aquí es nota. Això fa que les xifres, tant en feina com en desocupació, siguin molt pitjors que en el cas dels autòctons.
En la pèrdua de llocs de feina del trimestre, l’Observatori del Treball i del model Productiu de la Generalitat culpa directament els serveis de la forta davallada que repercuteix en la xifra anual. En aquest sentit, diu que aquest sector és l’únic que mostra un retrocés anual en el nombre d’ocupats: 89.600 menys (-3,1%). En canvi, els altres tres grans sectors creixen, a una taxa de creixement interanual que s’accelera, i sumen 55.200 ocupats més en la indústria (+8,8%), 39.300 més en la construcció (+16,5%) i 12.100 més en l’agricultura (+26,6%).
Malgrat això, no ha estat un bon trimestre, ni de bon tros. Però les valoracions que es fan en diferents àmbits són molt diverses. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, diu que “l’augment de la població activa evidencia que més gent vol treballar a Catalunya i això vol dir que tenim un mercat laboral dinàmic, que funciona i que genera el sentiment que al nostre país es pot trobar feina i, sobretot, bona feina”. I afegeix: “Tenim un mercat de treball amb capacitat tractora i que continua generant oportunitats.”
Per la seva banda, el secretari de Treball, Paco Ramos, comenta: “La voluntat del govern és atendre les expectatives del mercat laboral, de les persones que expressen que volen treballar, i col·laborar amb les empreses, reforçar l’orientació, la intermediació i la formació per fer encaixar les necessitats de les empreses amb aquestes persones que busquen feina.” El que diuen els representants del govern no sembla que s’adigui gaire amb les xifres que s’han presentat.
En canvi, en el sector privat, les coses es veuen d’una altra manera. “Lamentem profundament que s’incrementi la població desocupada de Catalunya, mentre les empreses expressen reiteradament les dificultats que tenen per cobrir llocs de treball.” Ho deia el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, en referència al fet que “la taxa de desocupació a Catalunya s’ha incrementat intertimestralment i interanualment”. I afegia: “L’augment de la desocupació no es produeix per la conjuntura global ni econòmica actual, que sí que afecta alguns sectors d’activitat, sinó que és la conseqüència del fet que no sempre som capaços d’activar les persones aturades.”
En relació amb l’ocupació, el secretari general de l’entitat ha detallat que el primer trimestre del 2026 havia registrat una baixa taxa d’ocupació del 55,37% a Catalunya, i un comportament pitjor que no el de països amb perspectives econòmiques negatives. “Hi ha hagut una pèrdua intensa d’ocupació i la nostra taxa està molt per sota de la que ens agradaria tenir i de la que som capaços de tenir, també lluny de la que tenen altres països competitius del nostre entorn, com els Països Baixos, Suïssa, Alemanya o fins i tot Grècia o Romania”, ha dit Ginesta.
A Foment del Treball alerten d’un començament d’any especialment negatiu per al mercat laboral. “Fa mesos que anem advertint d’un deteriorament progressiu i un estancament dels indicadors d’ocupació, en un context de moderació del creixement de l’economia catalana, una complexitat regulatòria creixent, un increment de costos i un entorn geopolític incert, juntament amb la persistència de reptes estructurals, entre els quals, l’absentisme, els nivells de productivitat per ocupat i una desocupació estructural elevada, factors van afegint tensió en l’activitat empresarial i limitant la capacitat de creació d’ocupació.”
En definitiva, unes dades tan negatives com inesperades en el primer trimestre laboral de l’any. La complaença aparent de les autoritats contradiu els avisos de risc que llança el sector empresarial. Les diferències tan oposades en ambdós punts de vista sobre la situació ens haurien de preocupar una mica.
