Forta caiguda de les comandes a la indústria al juliol

El sector manufacturer ha tingut una contracció en l’activitat al juliol i els serveis estan pendents del turisme · Mentrestant, les expectatives empresarials globals del segon semestre van a la baixa

Jordi Goula
03.08.2022 - 19:50
Actualització: 03.08.2022 - 19:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir, molts ens vam decebre quan vam comprovar que la desocupació havia pujat al juliol a Catalunya en la indústria i, sobretot, en els serveis, tot i que és un mes tradicionalment bo per a la feina, si més no, perquè el turisme anima l’activitat en molts sectors i perquè molts subsectors de la indústria, amb els entrebancs de tots ben coneguts, se’n van sortint. Però en un parell de dies han aparegut diverses dades que ens alerten de què passa a casa nostra.

Començo pel turisme. Malgrat que veiem els carrers plens de forans i a Barcelona tornen les queixes habituals sobre la contaminació dels creuers i el xivarri a la part vella de la ciutat, i llegint la premsa tenim la sensació d’un ple total als hotels, les dades que ens van arribar ahir, corresponents al juny, no són tan positives com ens hauríem pensat. És veritat que al juliol pot haver millorat molt la situació, però recordem que al juny ja parlàvem d’un exercici excel·lent per l’arribada d’estrangers. I veient les dades de l’Idescat del juny, publicades ahir, no m’ho sembla pas tant.

Oblidem-nos de fer els càlculs sobre l’any passat, perquè no ens diuen res. Augments del 400% o 500% no volen dir res si ho calculem sobre un període anormal. Cal fer la comparació amb l’any de referència, que és el 2019. Doncs bé, resulta que el juny d’enguany han vingut a Catalunya 1,6 milions de turistes forans, mentre que els junys del 2019 i 2018 van ser 2,2 milions, és a dir, gairebé un 30% menys. Això no obstant, la despesa feta enguany per aquesta gent ha estat de 1.850 milions d’euros, mentre que la dels anys 2019 i 2018 va ser d’uns 2.500 milions i 2.400 respectivament. Això vol dir que han deixat un 26% menys de diners, sense comptar l’efecte inflador que té la pujada de preus. Cal esperar que el juliol hagi anat molt millor. Però, ara com ara, només tenim impressions mediàtiques, no estatístiques reals.

I anem a uns altres sectors de l’economia. Divendres passat, l’Idescat va publicar un afegitó de l’enquesta de clima empresarial que anomenen “Mòdul d’actualitat empresarial”, on es fan preguntes sobre aspectes molt concrets de la marxa de les empreses. Correspon al segon trimestre, però és el preludi dels mesos posteriors. La primera pregunta era sobre els proveïments, després de mesos de problemes. I el 31,9% dels establiments empresarials de Catalunya declara que ha tingut dificultats per a disposar de materials diversos durant el segon trimestre del 2022. Per sectors, els establiments de la indústria són els que declaren una afectació més elevada (50,7%), seguits del comerç (41,7%), la construcció (40,9%), l’hoteleria (36,9%) i la resta de serveis (17,2%). Com veiem, les dificultats no són únicament a la indústria, com a vegades es pot deduir d’algunes informacions.

Si prenem els establiments amb dificultats per a disposar d’aprovisionaments, resulta que el 93,5% ha estat afectat per aturades o endarreriments i el 90,6% ha notat l’encariment de béns o serveis. I respecte de les mesures per a fer front a aquesta mancança, destaquen les d’assumir pèrdues o menys beneficis (84,7%); traslladar l’encariment patit als preus finals (70,8%), i substituir els materials afectats per uns altres d’alternatius (52,8%). L’enquesta destaca que l’hostaleria és el sector amb el percentatge més alt d’establiments que assumeixen pèrdues o menys beneficis (94,5%). Això vol dir que els dóna, en principi, menys marge per a la contractació, cosa que podria explicar el fet que enguany l’augment de l’ocupació sembla haver estat més baix.

I, sobre la previsió de millora de les dificultats d’aprovisionament, el 17,6% dels establiments afectats preveu que les restriccions o limitacions milloraran durant el 2022; el 56,6%, el 2023, i el 25,8% diu que serà més enllà del 2023. Aquest punt de vista és molt important a l’hora de crear expectatives de negoci als empresaris.

Les dades i opinions dels directors de compres corresponents al juliol (PMI) per a tot l’estat espanyol, que hem sabut avui, tampoc no són gaire optimistes. Amb relació al turisme, per exemple, diuen: “Algunes de les empreses enquestades van comentar que les xifres del turisme, un motor de l’economia espanyola important, són generalment més baixes que normalment.” Compte, perquè lliga directament amb això que acabem de comentar d’una font molt diferent.

I, respecte de les expectatives generals dels empresaris, difícilment es poden qualificar d’una manera més explícita. “La confiança en el futur s’ha desplomat fins al nivell més baix des de maig del 2020, enmig de la creixent preocupació per la inflació i l’entorn econòmic i geopolític en general.”

Una bona part d’aquesta pèrdua de confiança, segons que explica l’informe del PMI, prové del sector manufacturer espanyol, que ha entrat en territori de contracció per primera vegada en un any i mig. El deteriorament de la salut del sector reflecteix, en gran manera, la caiguda considerable de les noves comandes. Pensem que, al juliol, el sector va viure la caiguda més gran de les noves comandes en més de dos anys.

Les empreses enquestades diuen que les vendes s’han desplomat a causa d’un entorn com més va més incert, i algunes fins i tot no tenen cap recança a admetre que poden anar cap a una recessió la segona meitat de l’any. Això ja no ho tinc tan clar, però la conseqüència immediata és que la producció i la feina també han registrat una contracció, mentre les expectatives per a la producció han caigut fins a un nivell semblant al del març, quan la confiança va fer figa després del començament de la guerra d’Ucraïna.

I conclou: “Les empreses estan cada cop més preocupades per la continuïtat de la davallada econòmica els mesos vinents i, per això, prenen posicions cada vegada més defensives, tal com demostren les retallades d’ocupació, dels estocs i de les compres.”

En definitiva, el juliol, amb les dades que tenim avui a la mà, sembla que no ha estat un bon mes per a l’activitat econòmica. A curt termini, ens manca esperar que el turisme hagi anat més bé que no pas al mes anterior i pugui neutralitzar, en part, les dificultats que afecten uns altres sectors. A partir del setembre, ja veurem…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes