Fórmula 1 i Copa Amèrica: María José Català i Jaume Collboni, cosins germans

  • Tots dos batlles enfoquen els seus mandats amb polítiques de grans esdeveniments esportius per a projectar internacionalment la imatge de les ciutats

Esperança Camps Barber
19.06.2024 - 21:40
Actualització: 19.06.2024 - 21:49
VilaWeb
Manifestrants amb màscares de Francisco Camps i Rita Barberà, ahir a Barcelona (fotografia: Albert Salamé).

Diu la batllessa de València, María José Català, que s’escriu whatsapps habitualment amb el seu col·lega Jaume Collboni. “He de dir que la nostra relació és molt sana i molt bonica. En fi, ens escrivim whatsapps, però quan toque barallar-se, ens barallarem”, va dir. Català es referia a la recança que li fa veure que Barcelona és enguany l’escenari de la Copa Amèrica de vela, i la baralla que preconitza és la que s’obrirà quan s’haja de decidir on es farà novament la competició. Encara falten mesos, perquè és el guanyador del desafiament qui decideix el següent camp de regates, però Català està disposada a tot per a aconseguir-ho. El seu predecessor, Joan Ribó, en va fugir com de la pesta. Va declinar l’oferiment i va ser quan Barcelona va entrar en joc.

Jaume Collboni, encantat amb la Copa Amèrica

La Copa Amèrica és la competició que tants dies de glòria privada va donar a la cúpula valenciana del PP encapçalada en els dies de vi i roses per Francisco Camps i Rita Barberà. Anys després, la glòria va esdevenir drama, les roses es van esmorteir i el vi es va fer agre. Amb tot, Català insisteix que lluitarà perquè la copa de les cent guinees torne a València. El motiu, literalment, és la relació que València té amb la mar… El PP valencià ja es va encendre en flames el 2022 quan va veure que Barcelona enguany seria la seu d’una competició que considera pròpia per dret de conquesta. I per això altre que diu Català: que València té mar.

Collboni ha heretat el projecte de la Copa Amèrica d’Ada Colau, que en va negociar el cànon de setanta milions i els altres detalls, però l’ha abraçat amb fervor i s’hi sent molt còmode. Li agraden els grans esdeveniments i no ho amaga. Dilluns mateix va anunciar que el Tour del 2026 començaria a la ciutat. “Barcelona ha tornat”, va dir. Sense especificar d’on, tot i que tothom va entendre que era a la política de les grans competicions esportives, amb la memòria dels jocs olímpics maragallians del 1992.

Pòquer de grans esdeveniments a Barcelona

Exhibició de fórmula 1 al centre de la ciutat, Copa Amèrica de vela i eixida del Tour l’any 2026, un trio d’esdeveniments esportius mundials per a situar Barcelona al mapa, que ha de ser, a parer de Collboni, el motor del desenvolupament econòmic, que atraurà encara més visitants per a oferir-los coses noves i cada volta més exclusives. Collboni va anar més enllà i va cantar pòquer: “Barcelona esdevindrà l’única ciutat del món que ha acollit uns jocs olímpics, un mundial de futbol, la Copa Amèrica i el Tour”, va dir tot parlant de la capitalitat internacional de l’esport.

La Copa Amèrica també és coneguda per la fórmula 1 de la mar, perquè els vaixells que hi competeixen són dotats de tecnologia punta i darrere cada equip hi ha un exèrcit d’enginyers i tècnics de tota mena per a fer que els velers volen sobre les onades. Ara s’escau que a Barcelona s’hi ha fet el road show de la fórmula 1 mentre el port bull amb els preparatius de les regates. Per això, Barcelona té un fan forum i un fan village i un paddok, tot de noms en anglès d’allò més cools per a projectar al món el miratge de la ciutat feliç i despreocupada que no mira pèl a l’hora de servir, constantment, imatges dites espectaculars.

Tot això ha de servir per a tenir contents Liberty Media, els amos de la fórmula 1, perquè el contracte per a fer el Gran Premi de Catalunya a Montmeló s’acaba l’any 2026 i Madrid vol endur-se’l siga com siga. I per això Collboni vol conservar-lo siga com siga, i per això posa la ciutat als seus peus. Per a tenir-los de cara en les negociacions de pròrroga que ja han començat.

Els bòlids pel passeig de Gràcia

No sabem si Català i Collboni bescanvien whatsapps sobre com va anar l’exhibició de cotxes de fórmula 1 per la ciutat. Hi ha molts col·lectius en contra de fer rodar els monoplaces per l’eix més vistós de Barcelona. València també en sap molt, d’això, de convertir els espais urbans en pistes de curses. La diferència és que al Principat, d’ençà del 1991, hi ha el circuit de Montmeló que és on habitualment es fan les curses, tant de cotxes com de motos, i allà és on es farà diumenge la competició oficial, i València no en tenia. Els amos de la fórmula 1 van considerar que el Ricardo Tormo de Xest no complia les condicions per a fer-hi córrer els bòlids. A més, no era això que volien Camps i Barberà, perquè Xest no és tan fotogènic com València. Ells van voler fer de València el Montecarlo del segle XXI i van posar els cotxes damunt l’asfalt de la ciutat. No es van atrevir a fer-los circular pels carrers de Xàtiva o de Colom, o per la plaça de l’Ajuntament, que seria l’equivalent a l’eix passeig de Gràcia – Plaça Catalunya, perquè consideraven que amb la Ciutat de les Arts, el port i la platja ja tenien un escenari que quedaria fabulós en els plans de televisió. A més, fer-ho així implicava executar l’anomenat PAI del Grau a la façana marítima, amb tots els guanys que representava per a moltes butxaques. El naufragi va ser estrepitós i ja és als llibres d’història.

La ciutat com a escenari per a mandataris sense projecte

Resten per al record les imatges de Rita Barberà i Francisco Camps passejant-se en un Ferrari blau conduït per Fernando Alonso en el circuit de Xest, o una altra amb tots dos abraçats a la copa de la competició de vela. Ahir a Barcelona, el fons per a l’exhibició van ser la Casa Batlló i més edificis singulars. A València, a principi de segle, va ser la Ciutat de les Arts, la mar i un pont llevadís construït a posta. I això tenen en comú totes dues ciutats, que les han convertides en aparadors, decorats pensats perquè les elits esportives amplien i multipliquen el negoci.

Joan Olmos, professor d’urbanisme de la Universitat de València, explicava fa un parell d’anys en una entrevista a VilaWeb que aquesta passió dels ajuntaments pels grans esdeveniments és una mena de marca del provincianisme i també una mostra de la falta de projecte propi per a oferir polítiques que els interessen als ciutadans i els milloren la vida. Primer, Barcelona i després València han caigut en el parany de la turistificació extrema de la trama urbana, amb la proliferació d’apartaments turístics pràcticament a tots els barris, cosa que en canvia la fesomia –amb la pèrdua dels comerços tradicionals, per exemple–, hi dificulta les relacions humanes i de veïnatge i pràcticament hi impedeix l’accés a un habitatge digne a un preu assequible, per exemple.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor