Ahir al vespre el jurista Josep Costa va publicar un seguit de piulets en què dissenyava una possible estratègia de defensa de tots els càrrecs electes que s’encarin a una suspensió del Tribunal Constitucional espanyol (TC). D’acord amb la reforma feta pel PP el 2015, el TC pot inhabilitar càrrecs públics que desobeeixin les seves resolucions. Però la legislació vigent reserva als acusats l’acció de recusar –és a dir, excloure de qualsevol sentència o judici– els jutges que han format part del procediment d’instrucció. Això mena el TC a una situació de blocatge, perquè tots els seus magistrats han signat en bloc els requeriments i les notificacions que han rebut la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa. Tal com ens explica Josep Costa en l’entrevista següent, per aquesta via podrien denunciar una vulneració dels seus drets a Estrasburg.

Anem a pams. Què és una recusació?
—El jutge imparcial és una garantia constitucional en el Conveni Europeu dels Drets Humans. Aleshores, quan un jutge té un procediment judicial que pot afectar i ‘contaminar’ la seva imparcialitat, per iniciativa pròpia, s’ha d’abstenir de participar-hi. Hi ha situacions d’aquesta mena quan el jutge té amistat o enemistat amb l’acusat, quan ha fet d’advocat d’una de les parts o bé quan ha participat en el procediment d’instrucció. Si no compleixen aquest deure d’abstenció, la part afectada té el dret de presentar la recusació.

Els membres de la mesa i Forcadell, quan podrien recusar els magistrats del TC?
—En el moment que s’obri el tràmit d’al·legacions per una proposta de sanció. Entenc que aleshores ells, immediatament, podrien recusar els magistrats del TC que activin aquest procediment. Perquè no serien imparcials. Estarien contaminats pel procediment anterior i no podrien resoldre la petició de sanció o suspensió que es faci.

És a dir, els jutges del TC, que són els mateixos que han fet el procediment d’instrucció, no poden sancionar.
—Entenc que no, perquè els requeriments i les providències que han notificat fins ara, les ha fetes el ple i han estat signades per tots els magistrats. Per exemple, a l’últim requeriment que amenaça de suspensions i multes, a l’encapçalament hi ha el nom de tots els jutges del TC.

I aquí hi ha la clau de volta.
—És clar, perquè els requeriments, les anul·lacions de resolucions, els advertiments, sempre els ha signat el ple dels magistrats. Per tant, no hi ha cap magistrat que resti al marge d’aquest procediment i que no estigui ‘contaminat’.

Això seria un error descomunal. Com és que el TC no tenia prevista aquesta possibilitat?
—El TC es constitueix en sales i en seccions. Per tant, en molts procediments poden actuar només una part dels magistrats. Per exemple, els recursos d’empara només els fa una sala o una secció. En aquest cas, la llei que permet el TC d’executar sentències i que va fer el PP el 2015 no va preveure específicament això. No van pensar que això podria ser un procediment penal que havia de tenir unes garanties. El procediment l’hauria pogut fer una secció o una sala, i no tots els magistrats a la vegada. Personalment crec que, com que han tingut aquesta obsessió d’aprovar les sentències que afecten Catalunya per unanimitat i transmetre aquesta sensació d’unitat i de consens, això els ha portat, sense pensar-s’ho, a aquesta situació que es podria utilitzar en contra seu.

I el TC no podria derivar el cas al Suprem?
—No. Les decisions del TC no són apel·lables ni s’hi pot recórrer en contra en cap altra instància estatal. L’únic lloc on podem denunciar una vulneració de drets quan el TC no ens empara és el tribunal d’Estrasburg.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb