El primer focus d’atracció de talent i capital risc del sud d’Europa

  • "En cinc anys, el nombre de 'start-ups' a Catalunya ha crescut d'un 75%, i ja donen feina a 20.000 persones. A més, som el sisè ecosistema europeu en volum de finançament per a empreses emergents"

Jordi Goula
12.02.2022 - 09:02
Actualització: 12.02.2022 - 10:01
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ecosistema de les start-ups de Catalunya és format per més de 1.900 empreses emergents i es continua consolidant com el primer hub del sud d’Europa. Aquesta xifra representa un creixement de l’11,4% respecte al 2020. Tal com indica el nou informe d’ACCIÓ “Anàlisi de l’ecosistema start-up a Catalunya”, que s’ha presentat aquesta setmana, el volum d’empreses emergents que en formen part ha augmentat d’un 75% respecte al 2016, facturen 1.710 milions d’euros i ja donen feina a gairebé 20.000 treballadors.

Un aspecte clau de l’èxit és la seva capacitat per a captar finançament. El 2021 ha estat l’any amb més volum d’inversió captat per les start-ups catalanes, amb 1.479 milions d’euros, un 65% més respecte a l’any de més inversió (2018). La tecnologia més avançada és un puntal. De fet, el 47% de les empreses emergents treballen amb tecnologies vinculades a les anomenades deep tech, és a dir, basades en un descobriment científic o una innovació en enginyeria. I d’aquestes, el 36% ho fan utilitzant la intel·ligència artificial i el big data. Els sectors on actuen principalment són la salut (16% del total), les solucions de software empresarial (13%) i les TIC (7%). Aquestes són algunes de les dades més interessants que aporta l’informe esmentat que podeu trobar fàcilment a la web d’ACCIÓ.

Què significa per a Catalunya el dinamisme i la importància creixent que mostren aquestes noves empreses tecnològiques? Ho demano a Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat. “Representen la gran oportunitat per a fer del futur del nostre país una economia que sigui innovadora. Avui ja són una realitat, només cal mirar les xifres d’inversió captada i la gent a qui donen feina. Els qui les creen són persones disposades a assumir un gran risc i a fer coses que ningú no ha fet abans. A més, les seves innovacions són, entre altres fets, una font d’inspiració per a les empreses existents. Fan que el nostre teixit empresarial sigui millor i més competitiu.”

L’ecosistema està molt centralitzat als voltants de Barcelona. De fet, el 87% de start-ups és ubicat a l’àrea metropolitana. “Un dels objectius que tenim és que s’escampin per tot Catalunya”, diu. Li demano que em digui quins són, a parer seu, els dos aspectes més interessants de l’estudi. No dubta ni un moment: “El creixement sostingut que porten i la grandària cada vegada més rellevant que presenten.” Quant al primer, recorda que els darrers anys creixen a un ritme de dues-centes netes. És a dir, les que es van creant noves menys les que van desapareixent. Opina que el creixement continuarà molt fort i que es planteja d’arribar a les quatre mil el 2030. “No som davant la flor d’un dia, la cultura de l’emprenedoria va calant en la societat cada dia més.”

L’estudi explica que el 52% de les empreses emergents catalanes tenen algun fundador que ja té experiència prèvia en la seva creació, un percentatge que el 2020 era del 45%. De fet, segons Startup Heatmap Europe, Barcelona és el segon hub de la Unió Europea preferit pels fundadors per a crear-hi una start-up, basant-se en la connectivitat internacional, en la força de la comunitat emprenedora, en la percepció i confiança entre els fundadors en el rendiment i impacte a llarg termini i en la creació de llocs de feina i empreses. Barcelona se situa en aquest punt concret només per darrere de Berlín i per davant de la resta de ciutats europees.

Quant al segon aspecte, la grandària creixent, explica que, mentre el 2018 el 77% de les start-ups catalanes facturava menys de 500.000 euros, el 2020 aquest percentatge s’ha situat en el 67%, cosa que ha fet augmentar els trams d’empreses que facturen més. I que el 25% tenen més de deu treballadors, mentre que en el teixit empresarial global català aquest percentatge és del 5% d’empreses. Conclou que la Generalitat prioritzarà l’atenció en les start-ups que presentin dues característiques principals: que tinguin un component tecnològic molt alt en el seu procés productiu i que el model de negoci sigui sostenible socialment i amb el medi.

Vull tenir una altra opinió de pes. Qui em dóna una visió també molt positiva del que aporta l’informe és Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona, l’associació privada sense ànim de lucre que vertebra i impulsa l’ecosistema digital i tecnològic de la capital catalana. “Avui som el hub de start-ups més important del sud d’Europa i això vol dir alguna cosa”, diu d’entrada. I li demano amb quina ciutat li agradaria emmirallar-se. “Sense dubte, Londres; senzillament, perquè és la referència. I Boston, perquè han apostat molt fort pel coneixement i ho han fet molt bé. Però nosaltres, ara com ara, no podem perdre de vista Amsterdam, que és la ciutat que ens fa més competència dins Europa. I, compte amb Lisboa, una capital on fan molt bé les coses.”

Destaca la importància que Barcelona i Catalunya apareguin en les classificacions internacionals. “El 2013, Barcelona no sortia en cap rànquing, i ara sortim en gairebé tots i ben posicionats”, afegeix. Efectivament, el 2021, segons l’estudi, som el cinquè millor ecosistema de la UE per a crear-hi una start-up; el quart hub de la UE en rondes de finançament captades per a empreses emergents en capital risc; el sisè hub de la UE en volum de finançament captat en capital risc; el segon hub de la UE amb més percentatge de fundadors internacionals…

Però troba a faltar un pas crític a Catalunya. “Tenim una ciència molt bona, uns científics molt valuosos, però ens manca que tot aquest talent es decideixi finalment a fer una empenta i es posi a crear empreses. Penso que ara comencem a prendre consciència de la importància que té aquest pas de cara al futur. Ens hem de plantejar seriosament què volem ser de grans. I veig que cada vegada més gent pensa que aquest és el bon camí. I això és bo. Posar l’èmfasi en la tecnologia és el que ens farà diferents. I això animarà encara més el talent i els diners de fora a venir cap aquí”, explica.

De fet, el talent ja ve. Un treballador de cada quatre d’aquestes empreses emergents és estranger. I l’atracció exercida per Barcelona és molt forta. Talent crida talent. “Hem de pensar que els diners són molt importants, però que el talent encara ho és més. Si tenim molt talent, els diners vindran darrere. De vegades, no ens adonem que l’entorn a Barcelona és una crida a la creativitat. Els atractius que hi troben els turistes han de servir per a alguna cosa més, no?”, conclou.

En definitiva, una esperança de futur crítica per al nostre país. Ara com ara. Segons Miquel Martí, som a mig camí. Però en el trajecte inacabable de la innovació en què hem entrat, sempre ens descobrirem que som a mig camí. És a dir, no hi ha un final, i sempre, cada dia, cal mirar un metre més enllà de l’horitzó.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes