25.11.2024 - 17:28
|
Actualització: 25.11.2024 - 18:01
La fiscalia se n’ha desdit i ha anunciat que no recorrerà –com va assegurar inicialment– davant el Tribunal Suprem contra la sentència de l’Audiència espanyola que va absoldre el president Francisco Camps del delicte de tràfic d’influències amb el delicte de prevaricació del qual se l’acusava en el judici del cas Gürtel.
Fonts jurídiques han explicat a Europa Press que la fiscalia del Tribunal Suprem havia decidit de no interposar el recurs que van preparar els companys d’Anticorrupció. Les fonts esmentades assenyalen que la competència per a presentar aquest recurs de cassació era, en darrer terme, de la fiscalia del Suprem, que ha al·legat motius tècnics per a no continuar. En un decret, al qual ha tingut accés Europa Press, dóna per “desistit” el recurs de cassació que va ser anunciat per Anticorrupció a començament del mes d’octubre.
En aquesta decisió, l’Audiència espanyola va condemnar els integrants del cas Gürtel, entre els quals, el seu cap, Francisco Correa, el número dos, Pablo Crespo, i el responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez, El Bigotis, a dos anys i tres mesos de presó per haver conformat amb l’escrit d’acusació de la fiscalia. Els magistrats també van condemnar vuit acusats més a penes que anaven dels deu mesos de presó, com la imposada al cap del gabinet tècnic de la Societat de Seguretat i Promoció Industrial Valenciana (SEPIVA) Enrique Bort, fins als vuit anys de presó, com la que va recaure sobre la del gerent d’Orange Market Cándido Herrero.
Tanmateix, en relació amb l’acusació contra Camps per la seva participació en les contractacions de FITUR, la sentència recollia que no havia quedat “acreditat per cap prova vàlida” que l’ex-president “exercís cap pressió, suggestió, recomanació o insinuació en la conducta” de l’ex-directora general de Promoció Institucional Dora Ibars o als òrgans de gestió de les societats expositores a l’estand de Grans Esdeveniments de la Fira de FITUR del 2009. “Però, és més, no existeix testimoni, escrit o cap comunicació entre tots dos en aquest període, cosa que allunya qualsevol prova o indici amb transcendència penal”, indicava, i destacava que no hi havia cap registre que acredités “cap conversa sobre això amb Ibars –a qui el tribunal absol– o qualsevol dels organismes i societats expositores”.
