04.02.2025 - 12:30
|
Actualització: 04.02.2025 - 13:00
La fiscalia espanyola s’ha oposat a concedir l’amnistia a Laura Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), tal com ha demanat avui la defensa en una vista al Tribunal Suprem espanyol (TS).
Ho ha dit la fiscal tinent de l’alt tribunal, María de los Ángeles Sánchez Conde, en sortir de la sala. Tot i que s’oposa a rebaixar la seva condemna per prevaricació, però veu pertinent la petició d’indult. L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha demanat d’aplicar la llei aprovada al congrés espanyol el mes de juny, i ha defensat el vot particular de la sentència, en què es proposava que l’ex-presidenta del parlament fos condemnada a vint-i-un mesos de presó, per sota dels dos anys que representa la pena mínima per a entrar-hi.
Borràs fou sentenciada a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, tot i que la sentència del TSJC va demanar un indult parcial perquè la pena de presó no excedís els dos anys i Borràs no hagués d’entrar-hi, tenint en compte que no hi havia hagut enriquiment personal.
La condemna publicada fa dos anys tenia, a més, un vot particular discrepant de la magistrada María Jesús Manzano, un element que Boye ha dit que estava “molt ben desenvolupat”. Boye també ha subratllat la diferència entre la “falsedat” i la “mendacitat” d’un document: “Els documents considerats falsos a la sentència són documents que no podien alterar gens el recorregut jurídic perquè ni tan sols eren necessaris”, ha dit davant la sala. Per tant, creu que no calia presentar més d’una oferta en els concursos de la ILC.
La fiscal María de los Ángeles Sánchez Conde ha admès que, segons la llei de contractes de l’estat espanyol, no calia presentar tres pressuposts en cada contractació menor. Tanmateix, ha dit que això sí que era fixat en el reglament imposat pel Departament de Cultura en l’època en què Borràs dirigia la ILC.
Quant al vot particular, ha dit que per fer-lo es modifica el factum de la sentència. “Que no hi ha una prevaricació continuada és una cosa que descarta el tribunal sentenciador d’una manera nítida i clara, perquè entén que primer hi ha una resolució verbal d’adjudicació […] a la persona condemnada”, ha argumentat.