Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La fiscalia de l’Iran ha emès avui una ordre d’arrest contra el president dels Estats Units, Donald Trump, per la mort de Qasem Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària, en un bombardament executat al gener a l’aeroport de Bagdad, a l’Irac.

El fiscal de Teheran, Ali Qasimehr, ha detallat que han estat emeses ordres d’arrest contra trenta-sis persones, entre elles Trump, pel seu paper en la mort de Soleimani. Així, ha assenyalat que entre les persones cercades figuren ‘càrrecs polítics i militars dels Estats Units i altres governs’.

Qasimehr ha ressaltat que les ordres d’arrest han estat enviades a la Interpol i ha afegit que entre els càrrecs que pesen contra els afectats figuren ‘assassinat’ i ‘acte terrorista’, segons ha informat l’agència iraniana de notícies Mehr.

‘El president Donald Trump és el primer de la llista i es vol que sigui jutjat fins i tot després que finalitzi el seu mandat’, ha subratllat, abans d’afegir que les ordres d’arrest han estat emeses en el marc de les investigacions relatives a la mort de Soleimani.

L’anunci de Qasimehr ha arribat al voltant de dues setmanes després de l’anunci del vice-ministre per a Afers Internacionals i Legals, Mohsen Baharvand, el qual revelava que l’Iran volia portar davant els tribunals internacionals la mort de Soleimani.

Soleimani va ser una de les víctimes d’un atac amb drons perpetrat pels Estats Units. Washington va argumentar que va dur a terme l’atac ‘per protegir al personal nord-americà a l’estranger’, arran de les protestes contra la seva ambaixada a Bagdad en protesta per un altre bombardament en el qual van morir vint-i-cinc membres de les Forces de Mobilització Popular (FMP), les quals tenen el suport de l’Iran.

Els bombardaments contra les FMP van ser executats en resposta a la mort d’un contractista nord-americà en un atac amb projectils contra una base militar situada prop de Kirkuk. L’incident va portar a l’Iran dies més tard a atacar diverses bases militars també en territori iraquià, mentre que el parlament iraquià va aprovar una moció exigint la retirada de les tropes nord-americanes del país.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.