La fiscalia de l’Audiència espanyola acusa de pertinença a organització terrorista als tretze membres dels CDR que van ser detinguts la ràtzia del 23 de setembre de 2019 o posteriorment implicats en aquest muntatge policíac anomenada operació Judes. Els advocats d’Alerta Solidària han denunciat que s’han assabentat de les acusacions de la fiscalia pels mitjans de comunicació.

L’escrit d’acusació, que ha estat filtrat a El Confidencial, diu que Eduard Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Rafael Delgado, Ferran Jolis, Txevi Buïgas, David Budria i Clara Borrero formaven part d’una suposada organització terrorista anomenada Equips de Resposta Tàctica (ERT). Els nou primers també són acusats d’un delicte de tinença i preparació d’explosius.

Rèpliques d’armes i “finalitats terroristes”: la premsa espanyola persisteix en la persecució dels detinguts del 23-S

23-S: l’última ràtzia contra l’independentisme, viva un any després

“Els investigats haurien superat l’activitat dins els respectius CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, clandestina i estable, amb l’objectiu de fer accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats fent servir els explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que l’organització mateixa tenia instal·lats en dos domicilis particulars”, diu la fiscalia.

La història dels 3.300 represaliats

Tot i que la Guàrdia Civil no va poder acreditar que hi hagués explosius en els immobles que van escorcollar, la fiscalia insisteix amb aquesta hipòtesi. De fet, un dels arguments que va fer servir el magistrat instructor, Manuel GarcíaCastellón, per alliberar els set presos polítics del 23-S va ser que les pericials de la Guàrdia Civil no feien cap referència “a l’existència d’explosius”, sinó que només se citaven substàncies que podien ser precursores.

D’altra banda, en l’escrit d’acusació, el ministeri públic afirma que els investigats tenien uns quants objectius per a cometre atemptats i sabotatges. En aquest sentit, afegeix que els membres dels CDR preveien d’atacar polítics espanyolistes i edificis de propietat estatal, però també ocupar el Parlament de Catalunya.

La fiscalia es desentén de la filtració

Hores després de la filtració, la fiscalia ha emès una nota de premsa de més de quaranta pàgines amb totes les acusacions contra els represaliats del 23-S. “Davant de les notícies de premsa difoses ja per alguns mitjans es confirma que la fiscalia de l’Audiència espanyola ha sol·licitat la incoació de sumari ordinari i el processament dels investigats”, diu la nota.

Vegeu-la ací:

La mala praxi de la Guàrdia Civil

Cal recordar que la investigació de la Guàrdia Civil espanyola ha estat plena de suposicions i proves falses. El periodista de la cadena SER Miguel Ángel Campos va explicar el juny passat que s’havia negat a informar sobre un informe “si més no discutible” que portava la signatura del cos policíac.

Campos deia que l’única prova que aportava la Guàrdia Civil que els membres dels CDR planificaven “accions terroristes” contra polítics eren les cerques a Google que va fer un dels encausats, Jordi Ros. “Ni una conversa enregistrada planificant un atac, ni un document requisat que aporti cap indici més sobre les intencions dels sospitosos. Res. Només una cerca a Google”, escrivia.

“No claudicarem”

El grup de suport als represaliats del 23-S ha lamentat novament que la fiscalia hagi comunicat l’escrit d’acusació mitjançant filtracions interessades per a imposar un relat fal·laç. “No claudicarem ni en la defensa de la nostra innocència ni en l’anhel de llibertat dels Països Catalans”, han escrit a Twitter.

Esther Garcia, una de les represaliades, ha denunciat també que l’escrit d’acusació s’hagi fet públic a través d’una filtració. “Ens n’hem d’assabentar per la premsa i a mitges, perquè la notícia només és per a subscriptors”, ha escrit a Twitter. A més, ha lamentat que la justícia espanyola vulnera constantment els seus drets.

“Una barbaritat”

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha qualificat de “barbaritat” l’escrit d’acusació de la fiscalia. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que la causa dels represaliats del 23-S era un graó més en la repressió de l’estat espanyol en contra del moviment independentista: “Quan demanem l’amnistia, no ho fem perquè sí, ho fem per causes com aquesta.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.