Finlàndia aprova una reforma històrica del parlament sami i n’enforteix l’autogovern

Després de dècades de debat i d’anys de pressió internacional, el parlament de Finlàndia ha aprovat finalment la reforma de la llei del parlament sami. Amb 150 vots a favor i 27 en contra, la reforma culmina 30 anys de reivindicacions i marca un punt d’inflexió en l’autogovern dels samis.

El canvi més significatiu de la nova llei és l’eliminació del conegut com a “criteri lapó”, que vinculava el dret de vot a activitats econòmiques tradicionals i no pas a la identitat o la llengua. Aquest criteri havia estat objecte de reiterades crítiques per part de les Nacions Unides, que consideraven que permetia d’incloure persones no reconegudes com a samis dins el cens electoral, cosa que vulnerava els drets del poble sami a definir qui els representa. La nova norma redefineix els requisits per a votar i presentar-se a les eleccions al parlament sami –amb seu a Inari, a la Lapònia finlandesa– i els vincula al llegat lingüístic: cal tenir el sami com a llengua materna o que l’hagi parlat almenys un dels progenitors, avis o besavis.

“És un dia històric per al poble sami. Aquesta lluita llarguíssima ha acabat, i l’esforç tenaç de tota la comunitat ha estat recompensat”, va dir Pirita Näkkäläjärvi, presidenta del parlament sami. Tuomas Aslak Juuso, portaveu provisional del parlament, va destacar que amb aquesta reforma es reforçava el dret del poble sami de decidir com volia ser governat. I va afegir: “Feia més de catorze anys que lluitàvem per tenir una veu lliure.”

La reforma també millora els mecanismes de consulta i cooperació amb les autoritats estatals, d’acord amb el principi de consentiment lliure, previ i informat, reconegut internacionalment. A més, estableix un nou òrgan independent per a resoldre litigis sobre el cens electoral i deixa en segon pla el Tribunal Administratiu Suprem, que fins ara havia imposat interpretacions contràries als criteris del parlament sami.

Leo Aikio, vice-president primer del parlament, en destaca la importància per al futur: “Millorar els processos de consulta amb les autoritats nacionals permetrà de donar estabilitat i claredat als procediments, i això és essencial per a preservar les nostres llengües i cultura.” La nova llei també incorpora millores pràctiques, com ara la instauració de meses múltiples per municipi i una mesa mòbil per a facilitar el vot en una regió tan extensa i escassament poblada.

Un esforç col·lectiu i una mirada al futur

La reforma és fruit de dècades de feina de la comunitat sami, dels anteriors parlaments i dels activistes que han sostingut la reivindicació. Els representants actuals han agraït especialment la col·laboració del govern encapçalat pel primer ministre Petteri Orpo i el suport rebut de les forces de l’oposició. Amb aquest nou marc legal, el parlament sami aspira a dedicar més temps i recursos a les prioritats culturals i lingüístiques del poble. Les tres llengües samis que es parlen a Finlàndia necessiten programes de revitalització, i també es vol impulsar una adaptació climàtica per als oficis tradicionals i reforçar la presència del poble sami en les institucions de la Unió Europea. Actualment, es calcula que hi ha entre 75.000 i 100.000 samis repartits entre Finlàndia, Suècia, Noruega i Rússia. Solament a Finlàndia en viuen uns 10.500. El seu territori tradicional, conegut com a Sàpmi, s’estén pels extrems septentrionals de la península escandinava.

Amb l’aprovació d’aquesta reforma, Finlàndia esdevé el primer estat de la regió que acompleix de manera efectiva els compromisos internacionals en matèria de drets dels pobles indígenes. Un avenç esperat, que permet als samis de començar una nova etapa amb més garanties per a preservar la seva cultura i decidir lliurement el seu futur.