Els fideus Buldak, el fenomen coreà que Dinamarca ha prohibit per massa picants

  • En tan sols una dècada, els Buldak s'han convertit en un menjar porqueria gairebé omnipresent a Corea del Sud i en una gallina dels ous d'or a l'estranger

VilaWeb
Paquets de fideus Buldak en una lleixa de supermercat als Estats Units (fotografia: Alpha/Flickr)
The Washington Post
20.06.2024 - 21:40
Actualització: 20.06.2024 - 22:35

The Washington Post · Kelly Kasulis Cho

Seül, Corea del Sud. Park Jin-hee recorda la primera vegada que va tastar els famosos “fideus de pollastre al foc” de Corea del Sud. Va ser fa una dècada, a la residència de l’institut, mentre cadascun dels seus amics se’n passava el pot per veure qui tolerava millor el picant.

“Era tan picant que vaig plorar, però també tan addictiu que vaig acabar menjant-m’ho tot”, explica Park, de 27 anys, que ara és infermera i youtuber. “I encara que l’endemà em feia mal la panxa, me’n vaig acabar cruspint més. Són màgics”, afegeix.

El nivell de picant del ramen Buldak depèn de la tolerància de cadascú. El que no és subjectiu és el fenomen comercial en què s’han acabat convertint aquests fideus: tot i haver començat a Corea del Sud com una mena de desafiament a començament de la dècada del 2010 –en què els participants havien de demostrar quants fideus picants podien consumir de cop–, els Buldak s’han convertit en un menjar porqueria gairebé omnipresent al país i en una gallina dels ous d’or a l’estranger.

L’èxit dels Buldak al món s’explica per una tendència que ha fet molta fortuna a les xarxes socials: els usuaris els tasten i reaccionen davant la càmera. La marca de fideus instantanis ha estat etiquetada en més de 360 milions de publicacions a TikTok i ha arreplegat centenars de milions de visites –si no milers de milions– a YouTube. És tan popular que la decisió de Dinamarca de prohibir algunes de les varietats més picants dels Buldak ha acaparat titulars a tot el món, per bé que el seu fabricant, Samyang, ha rebatut l’acusació de les autoritats daneses.

Sigui com sigui, la gana dels mercats globals pels Buldak no mostra símptomes de disminuir. Samyang va anunciar l’any passat que s’havien venut a tot el món productes Buldak per valor de més de 2.300 milions de dòlars d’ençà del llançament de la marca, l’any 2012. L’empresa va informar fa poc que les vendes dels seus productes als Estats Units durant el primer trimestre s’havien enfilat gairebé d’un 210% respecte de l’any anterior, i les seves accions es van catapultar a un màxim històric el mes passat, quan la cantant Cardi B va publicar un vídeo en què apareixia tastant els fideus.

“Que la prohibició dels fideus a Dinamarca hagi acaparat l’atenció de mitjans de tot el món és un símptoma més que el menjar coreà s’ha convertit en una de les cuines nacionals més famoses a la resta del planeta”, diu Robert Ji-Song Ku, professor d’estudis asiàtics a la Universitat de Binghamton (Estats Units) i autor d’uns quants llibres sobre la història de la cuina coreana.

“És una tempesta gairebé perfecta. D’una banda, tens Corea del Sud i la seva cultura popular: la maquinària de contingut K que ha esclatat aquests darrers deu anys, amb el K-pop, els K-drames, els K-films, el que sigui. De l’altra, tens l’obsessió creixent a bona part del món pel picant”, explica.

Un dilluns a la tarda, un flux constant de turistes estrangers d’Hongdae –el popular districte de cultura juvenil de Seül– entra en una botiga de comestibles anomenada Biblioteca Ramyun. Una nena posa dos paquets de ramen Buldak Carbonara sobre la caixa, però la seva mare es nega a comprar-ne un de tercer. El paquet rosa de fideus que vol la nena són els que van fer que una altra nena esclafís a plorar d’alegria en un vídeo a TikTok que ha estat vist més de vuit milions de vegades.

Jieun Kiaer, professor de lingüística coreana a la Universitat d’Oxford i investigador de receptes coreanes històriques, diu que els Buldak i altres fideus instantanis coreans “són nous, extravagants; estan molt de moda”. Tanmateix, una part dels coreans ha vist durant molt de temps el ramen com un símbol de penúria econòmica: com un aliment per als qui que no podien permetre’s l’arròs, explica Kiaer.

Els arrossars i l’economia de Corea del Sud van quedar devastats per la Guerra de Corea a començament de la dècada de 1950. Els Estats Units, actor clau en el conflicte i aliat del Sud, va començar a exportar excedents de farina de blat al país, en part per pal·liar la fam generalitzada que sofria el país.

El govern sud-coreà va reaccionar aleshores amb l’aprovació d’una sèrie de lleis destinades a convèncer a la població que mengés més farina o, si més no, que la barregés amb arròs. Es va prohibir als restaurants de vendre arròs certs dies de la setmana i es va instruir als professors que revisessin les carmanyoles dels seus alumnes a les escoles per mirar què menjaven.

La influència dels Estats Units en l’auge global del ramen en la cuina coreana no pot subestimar-se, afirma Ku.

El període va donar origen a un gènere de menjar coreà molt popular en l’actualitat, el bunsik. El nom, originalment, es referia a tots els aliments que contenien farina, com el ramen, però més endavant es convertí en un terme genèric per a aperitius barats i de poca qualitat. S’atribueix a Samyang la introducció del ramen a Corea del Sud el 1963, quan el seu fundador va demanar diners al govern per a importar del Japó maquinària de fabricació de fideus instantanis.

Alguns plats bunsik s’han convertit en productes virals a l’estranger. Bon Appetit va nomenar el 2021 l’any del gos de blat de moro coreà, i la bogeria a les xarxes socials pel kimbap congelat va fer que el producte s’exhaurís ben de pressa als Estats Units l’any passat. De fet, el frenesí va ser de tal magnitud que inspirà Costco a llançar la seva pròpia versió.

Samyang s’ha acostumat a llançar contínuament nous productes Buldak per crear expectació a les xarxes socials, aprofitant el fenomen “ludificat” –com ho descriu Kiaer– de vídeos amb desafiaments de picant. El govern sud-coreà també té un llarg historial d’intents de promoure la seva cultura a l’estranger, incloent-hi una iniciativa del govern per a globalitzar la cuina coreana l’any 2009.

Abans de la pandèmia, alguns estudiosos lamentaren que el final de l’onada coreana semblava imminent. Però aleshores Netflix va començar a emetre tot d’una “quantitats ridícules de contingut K”, segons Ku, precisament en un moment en què el consum de continguts audiovisuals a tot el món es disparava a causa del confinament i les mesures de distanciament social.

Park Min-Jung, un popular youtuber sud-coreà de 27 anys, va acumular més d’un milió de visites després d’haver-se cruspit vuit paquets seguits de Buldak. “Per a mi, combina molt bé amb altres plats”, deia. I afegia que gairebé tots els coreans havien tastat els Buldak.

Ku entén l’atractiu dels fideus, però opta per abstenir-se’n. “Jo no en menjo perquè em fan por, si vols que et sigui sincer”, diu entre riures.

Julie Yoon ha contribuït a aquest article.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor