Avui lliguem el foc al solstici d’estiu i molt especialment a la Nit de Sant Joan, però antigament el costum d’encendre fogueres pel solstici d’hivern, pels volts del 21 de desembre, era molt estès. Aquesta tradició encara perviu en alguns indrets del país, molt especialment al Berguedà, on les festes que es fan a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquests actes, que s’anomenen Fia-faia, es fan la nit de Nadal. Tenen un origen pre-cristià, amb moltes similituds amb les que es fan al Pirineu per Sant Joan.

L’element central de la festa són les ‘faies’, unes torxes de gran format que s’encenen i es passegen pel poble. La cerimònia comença el 24 de desembre al capvespre, quan s’encén una foguera a la muntanya, en direcció a sol ponent. El foc és transportat cap a la població per un grup de fallaires, en una davallada ben vistosa. Quan arriben al poble, els portadors s’adrecen a l’església, on fan el toc d’oració acompanyat del càntic ‘Fia-faia, que nostro Senyor ha nascut a la paia’. Després es fa una revetlla i la mainada salta sobre les brases fins que el foc s’apaga.

El desembre del 2015, la Fia-faia va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO, juntament amb totes les altres celebracions d’aquest estil que es fan al país. Estrictament, el Berguedà no forma part de la serralada pirinenca, però per l’antiguitat i per la similitud del ritual, les festes de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola foren incloses en la candidatura de les Festes del Foc del Solstici d’Estiu del Pirineu.