Fezolinetant: què sabem del nou fàrmac contra els fogots de la menopausa?

  • Als Estats Units s'ha aprovat aquest nou fàrmac, que pot ser una alternativa a la teràpia hormonal, però que encara és lluny de comercialitzar-se a casa nostra

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
04.06.2023 - 21:40

Els fogots són uns dels problemes associats la menopausa més freqüents i desagradables. Fins ara, aquests canvis de temperatura corporal i sudoració nocturna s’acostumaven a tractar o bé amb teràpia hormonal substitutiva –amb estrògens–, o bé amb teràpies naturals, sobretot amb fitoestrògens. Ara, l’aprovació d’un nou fàrmac per part de l’FDA pot significar la introducció d’una nova teràpia –no hormonal– contra aquest símptoma, tot i que el procés fins que s’arribi a comercialitzar a casa nostra pot durar força mesos. Què en sabem, de moment, del fezolinetant, aquest nou fàrmac aprovat als Estats Units?

Com funciona?

La baixada d’estrògens de la menopausa fa créixer la concentració de la proteïna neurokinina 3 del cervell, i això altera la funció termoreguladora del cos i fa aparèixer els fogots. Aquest fàrmac actua en l’hipotàlem com un antagonista del receptor de la neurokinina 3 perquè no augmenti, i així aconsegueix que la temperatura del cos es reguli com abans.

Què en sabem, de les contraindicacions?

Tenint en compte que l’experiència amb alguns medicaments contra els símptomes de la menopausa no ha estat positiva, és important de demanar-se si aquest nou medicament pot tenir contraindicacions. Fa dècades es va receptar el medicament antipsicòtic Agreal a moltes dones, però es va acabar retirant del mercat per efectes psiquiàtrics adversos: danys greus en el sistema nerviós central que causaven depressió i tremolors. Francisco Carmona, cap de ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, creu que són fàrmacs molt diferents: “L’Agreal actuava amb un mecanisme més semblant al d’uns altres fàrmacs que no pas al d’aquest. Aquest té un mecanisme completament diferent i els estudis es fan de manera estricta. Ara cal veure què passa a la vida real i el seguiment durant anys que es farà, però d’entrada sembla una alternativa segura.”

“L’estudi sobre aquest fàrmac és un assaig clínic en fase 3. S’han buscat 3 branques de pacients –175, aproximadament, en cada grup– i s’ha fet un seguiment de 40 setmanes”, explica María Pancorbo, metgessa adjunta de la unitat d’endocrinologia ginecològica de l’Hospital Vall d’Hebron. “Després de la fase 3, el medicament passarà a la fase 4, una fase post-comercialització en què es continuen recollint dades. Avui dia, amb la informació que tenim, sí que sembla que és un fàrmac segur, que no va registrar efectes adversos greus durant quaranta setmanes. L’única cosa que s’ha vist és que es pot alterar una analítica de funció hepàtica, però sembla que és lleu i asimptomàtic i que, una vegada aturat el tractament, reverteix.”

Carmona també assenyala que el fàrmac té pocs efectes secundaris: “És un fàrmac molt prometedor. Tot i que és menys eficaç que el tractament amb estrògens, la incidència dels fogots es redueix d’un 50% i és més eficaç que els fitoestrògens i uns altres fàrmacs alternatius a les hormones, com alguns antidepressius.”

Una alternativa útil?

L’existència d’alternatives a la teràpia hormonal és essencial perquè no tothom vol ni pot recórrer-hi. Per exemple, les pacients que han tingut tumors hormonodependents, com ara la majoria dels càncers de mama, o pacients que hagin tingut una trombosi, tenen contraindicada la teràpia hormonal, també aquelles pacients que es considera que no la necessiten. “S’han pogut donar algunes alternatives, com ara alguns fàrmacs antidepressius que poden millorar els fogots, però l’eficàcia que tenen és força baixa”, explica Pancorbo. “Aquest fàrmac és una gran finestra d’oportunitat per a tractar totes aquestes pacients.”

Però l’inconvenient és que el fezolinetant tan sols serveix per a un dels símptomes de la menopausa, els fogots, i no en soluciona la resta. En canvi, la teràpia hormonal substitutiva també es recepta per millorar l’estat d’ànim i la libido, o bé pels canvis en el comportament de la bufeta. Tanmateix, els fogots són un dels símptomes que més empitjoren la qualitat de vida. Els estudis demostren que els perceben el 80% de les dones i que al voltant del 25% són freqüents i greus. En alguns casos, aquest problema és especialment agut, per exemple si hi ha hagut deprivació ovàrica intensa per malalties com ara el càncer de mama.

Pels casos més greus i per posar fi a tots els símptomes, la teràpia hormonal encara és la més efectiva, però origina certes discrepàncies. “Cap a principi dels 2000 es va publicar un estudi que va relacionar la teràpia hormonal amb el càncer, i es va generar molta alarma social. Però eren tractaments molt antics en una dosi i indicacions d’edat molt diferents de les actuals. Aquella por s’ha perdut i cada vegada es recepta més”, explica Pancorbo. “Quan un pacient té diabetis i necessita insulina, ningú no sospesa si aquesta hormona és la correcta. Cal prendre les decisions de manera informada i si es vol.”

Carmona ressalta la importància de receptar aquesta teràpia solament en els casos en què realment es necessiti: “Donar hormones té efectes secundaris, augmenta la incidència de càncer d’endometri i pot augmentar la de mama. Cal ser molt prudents, tot i que és evident que hi ha dones que ho necessiten. Al principi dels noranta semblava que els ginecòlegs que no ho vèiem clar no estimàvem les dones i després es va dir el contrari. Ara hem tornat a un punt mitjà de veure que hi ha dones que ho necessiten, però que el benefici no és gratuït i s’ha de fer amb molt de control.” Sigui com sigui, sembla que el fezolinetant té opcions per a ser una alternativa quan aquest tractament no s’hagi de seguir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any