Pepa Plana durà l'espectacle 'Veus que no veus', que reivindica la tasca de les dones pallasses (fotografia: ACN).

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Reivindicar la rialla com a manera de lluitar contra la desigualtat i la intolerància i com a eina essencial per a la convivència. Tot això a partir d’una perspectiva femenina, fent d’altaveu de les poques dones que, ara com ara, s’hi dediquen. Aquests són els objectius del Festival Internacional de Pallasses al Circ Cric, que aquest cap de setmana torna a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) després d’haver estat ajornat al juny.

Tot i haver-se hagut d’adaptar a les restriccions sanitàries, la programació del festival s’ha mantingut gairebé tota. Amb menys presència internacional que habitualment, el nom que més es destaca enguany és de Laura Herts, clown nord-americana establerta a França, que dissabte, 3 d’octubre, escenificarà l’espectacle Live, un himne a l’amor que reflexiona sobre un món deshumanitzador i masclista mitjançant la comèdia visual. A més, Herts impartirà un curs per a pallasses amb experiència els dies 1 i 2 d’octubre; una oportunitat per a la formació de les dones dins el món del clown.

Laura Herts (fotografia: cedida a l’ACN).

Enguany, les actuacions es faran en espais delimitats i caldrà reservar l’entrada, que tindrà un preu simbòlic. Els escenaris seran al Teatre Pare Casals, al Circ Cric, al Teatro Sobre Ruedas –instal·lat a la plaça de Joan Serra– i al Pati de les Escoles Velles. Malgrat el canvi de dates i les adaptacions, s’ha volgut mantenir aquest punt de trobada anual per a les pallasses d’arreu. Segons que explica la directora Montserrat Trias, ‘a la dona li ha estat vetat fins fa relativament poc de pujar a un escenari a fer riure’, i convé no perdre els espais on enriquir-se col·lectivament i esperonar més dones a prendre el camí del clown i el mim.

La programació començarà avui amb l’espectacle inaugural a càrrec de la companyia Aérea Teatro i s’allargarà fins diumenge. Hi passaran noms com ara Mama Calypso, Lola Mento, Jessica Arpin o Rachel Ponsonby i companyies com Les Pedettes Varietés, Cirquet Confetti i Las Kakofonikas. A més, Pepa Plana reivindicarà una vegada més el paper de les pallasses amb la seva darrera obra, Veus que no veus.

Podeu consultar-ne tota la programació

Per què cal trobar una comicitat femenina?

El Festival Internacional de Pallasses va néixer ara fa set anys. De fet, era la recuperació de la iniciativa que havien promogut l’any 2000 la pallassa Pepa Plana i Tortell Poltrona de fer una trobada només de pallasses i que s’havia materialitzat en un festival a Andorra. Aquella iniciativa va ser pionera al món –mai no hi havia hagut un espai exclusiu per a dones dins el món dels pallassos– i fou l’impuls perquè arreu sorgissin certàmens dedicats a les creacions de dones. El 2014 el festival es va reprendre a Sant Esteve de Palautordera, on hi ha el Circ Cric, i des d’aleshores ha esdevingut un lloc de trobada de pallasses de diversos indrets. És un festival anual concebut per a l’intercanvi i la reflexió de les dones que han fet d’aquest ofici una opció de vida i vol complir un doble objectiu: trobar una comicitat femenina i oferir a les pallasses un indret comú.

Però en què consisteix la ‘comicitat femenina’? La rialla normalment és originada per la distorsió de referents comuns. Tanmateix, aquests referents tot sovint no inclouen la part femenina o la visió de la realitat des de la perspectiva femenina. L’organització del festival, doncs, va veure imprescindible d’impulsar una comicitat feta amb referents comuns femenins, per crear espectacles que fessin riure a tothom però que també parlessin de les dones i des de les dones.

El Festival Internacional de Pallasses del 2019 va ser l’últim acte que es féu a l’envelat del Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera, ara fa quinze mesos, i el mateix certamen hi tornarà a portar vida, però no de la mateixa manera. L’obligatorietat de dur màscares dificulta la relació entre el públic i el pallasso, com va lamentar el fundador de l’entitat, Tortell Poltrona. Perquè és un ofici de ‘pescadors de riures i somriures, i actuar amb la gent amb la cara tapada és com un malson’, diu. Tanmateix, en aquesta ‘nova normalitat’ la cultura ha de lluitar per mantenir-se viva, tal com va explicar Poltrona mateix al pregó de la Mercè d’enguany:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.