Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Laia Recasens i Maria Coll 

Aquesta sí, aquest no, aquest sí. Escollir qui t’agradaria conèixer i qui no en qualsevol moment des del mòbil s’ha popularitzat molt en els últims anys. Lligar molt és símbol d’agradar, de triomfar i conèixer gent mitjançant internet facilita les coses, les probabilitats d’èxit augmenten. Aplicacions com Tinder, Badoo o Grindr permeten posar-te en contacte amb gent tenint en compte la teva ubicació i els teus gustos de Facebook. En el cas de Tinder, t’apareixen en pantalla un ventall d’opcions que pots triar o descartar. En el cas que dues persones es triïn s’obrirà un xat en què podran parlar. Tot i utilitzar totes el mateix mètode, cada aplicació per lligar té un “target” diferent. Badoo i Tinder per exemple, que entre les dues sumen més de 250 milions d’usuaris, tenen una majoria d’usuaris joves, i de fet, mirant les seves pàgines web veiem que és a ells a qui es dirigeixen. Meetic en canvi, es dirigeix a un públic més madur que busca parella seriosa. Grindr té també una majoria d’usuaris joves però en el seu cas són homes homosexuals. També podem trobar aplicacions com Wapa destinades a lesbianes o bisexuals o per exemple Adopta un Tio que està dirigida només a dones.

Diferències entre aplicacions

Diferències entre online i offline

L’augment d’aquest mètode per conèixer gent ha fet sorgir diversos manuals de com triomfar i lligar més. Una de les coses que es valora més, sobretot en aplicacions com Tinder, són les fotografies. De fet aquesta és una de les crítiques més fortes que rep l’aplicació, la superficialitat, decidir si t’agrada una persona només per les fotografies que té, el nom, l’edat i una descripció optativa de 500 caràcters. La fotografia és la clau.
En el cas del festeig tradicional el físic, que equivaldria a la fotografia en qualsevol aplicació, també té un paper molt important. Però no es pot comparar veure una persona físicament amb una fotografia que pot ser una simple selfie.

La principal diferència entre les dues maneres de lligar és que les aplicacions eviten el cara a cara en el moment de conèixer la persona. Pots estar al sofà i amb pijama parlant amb una persona que et pot agradar. Evita trencar el gel i la vergonya d’acostar-te a parlar amb algú a un bar. El moment més difícil es converteix en una simple conversa de xat. Darrere una pantalla l’ésser humà és més atrevit, et permets el luxe de dir o preguntar coses que mai diries quan coneixes una persona cara a cara.
El doctor en sociologia Francesc Núñez remarca que una de les diferències és “la manca de compromís, la proximitat no física fa que sigui molt més difícil el clima emocional de les relacions”.

A part de les diferències en les maneres de conèixer la gent, el boom de les aplicacions ha obert un nou món de negoci per a grans empreses que ho han aprofitat. La manera tradicional de lligar no oferia tot aquest mercat econòmic, que permet a les empreses propietàries de les aplicacions guanyar milions d’euros amb publicitat o serveis de pagament.

Els efectes en les relacions de parella

Aquestes aplicacions responen a un criteri de racionalitat econòmica que en la societat de consum actual tendim a aplicar a tots els aspectes del nostre dia a dia. Francesc Núñez explica que es tracta que et presentin tots els productes i tu puguis escollir-ne el que més t’agrada. A la vegada, aquesta mateixa lògica s’aplica a l’hora de vendre’s a un mateix com a producte per a ser consumit. Segons l’estudi A first look at user activity on Tinder” d’aquest mateix any, els resultats que se’n deriven d’aquesta racionalitat econòmica són diferents per a cada sexe. Pel que fa a l’hora de vendre’s a ells mateixos com a productes, qualsevol informació addicional que puguin aportar els homes generarà un impacte positiu en el seu posicionament com a opció a escollir. Mentre el sexe femení acumula match molt ràpidament tan bon punt es converteixen en usuaris de l’app, el sexe masculí n’acumula molt lentamentAquest fet es dóna principalment perquè les noies són més selectives a l’hora d’escollir a qui volen conèixer.

A la llarga, aquest principi de racionalitat i les facilitats que dóna Internet a l’hora d’escurçar el camí cap a l’èxit, debiliten les relacions de parella. Les apps no en són les responsables directament però sí que ajuden a establir la creença que una relació de parella només s’ha de cuidar mentre ens aporti algun benefici. Alguns estudis empírics demostren que cada vegada hi ha més persones a qui els costa comprometre’s amb algú o accedeixen a fer-ho més tard.

Per començar, la no proximitat física d’aquestes aplicacions, tal com explica Francesc Núñez, dificulta establir un clima emocional propici al compromís. Per això, les interaccions humanes que mouen a la implicació són menys freqüents i menys buscades.

Aquesta tendència s’ha estès sobretot entre les noves generacions. Les xarxes socials estan plenes de textos i reflexions sobre l’amor romàntic, les relacions de parelles i el compromís d’estar amb algú d’una manera monògama

Les aplicacions com Tinder deixen la porta oberta a trobar alguna cosa millor o si més no a seguir buscant. “Cerca, compara i si trobes alguna cosa millor…”, Francesc Núñez explica que es tracta de feblesa de compromís. A més d’aquesta falta de compromís, en les parelles ja consolidades les aplicacions es converteix en un element de distorsió. Per alguns individus pot resultar una temptació evident, ja que, tal com diu el sociòleg, el fet de lligar apuja l’autoestima i genera èxit social.

És evident que el compromís i l’amor no han desaparegut però l’impacte que han generat les aplicacions per lligar en les noves generacions és innegable. La nostra forma de relacionar-nos amb la resta de persones està canviant, actualment hi ha moltes més possibilitats d’estar amb algú de manera puntual, ja que el fet de sentir-se desitjat és un factor que condiciona de manera determinant allò que busquem de l’amor o les relacions.

El negoci de l’amor

Per les empreses propietàries d’aplicacions o webs per lligar online el negoci de l’amor està sent molt positiu. Match Group, el grup propietari de Tinder, Meetic i Match, va tenir un benefici de 6,17 milions d’euros en acabar el seu primer exercici fiscal del 2016. La xifra de facturació de l’empresa va arribar als 247,47 milions d’euros, un 21% més que l’any passat gràcies al creixement de Tinder. Aquest any Tinder ha superat el milió d’usuaris que paguen pels seus serveis i representen un 20% del total de la companyia Match Group.

Match Group és una de les empreses més important del sector i que mou més diners, en la seva sortida a borsa l’any 2015, el preu de les seves accions va pujar un 20% el mateix dia de la sortida. L’empresa és una matriu de IAC una de les empreses més importants que es dedica al negoci d’internet. El fet que conèixer gent online s’hagi convertit en una cosa del tot normal amb milions d’usuaris arreu del món ha convertit això en una oportunitat de negoci molt gran per inversors i grans empreses. També les empreses de publicitat n’han tret rendiment, ja que per exemple Match.com o Tinder tenen importants dades demogràfiques i geogràfiques dels seus usuaris. Això provoca que les dues tinguin uns ingressos fixos mensuals de 55 milions de dòlars segons va publicar la CNBC.

Vint anys enrere ningú es podria haver imaginat que conèixer gent i lligar es podia convertir en un negoci tan gran i de tant volum. L’augment progressiu d’usuaris que registren les diferents pàgines web i aplicacions fan que siguin una inversió segura. Actualment Match Group ofereix serveis de contacte en 38 llengües i en més de 190 països. Francesc Núñez, doctor en sociologia i actualment professor de la UOC, explica que aquest augment exponencial de les aplicacions per lligar es deu sobretot al fet que escurcen el camí entre el desig de lligar i haver-ho aconseguit. Per tant, el prestigi que atorga lligar molt en la societat occidental és més fàcil d’aconseguir a través d’aquestes apps.

Les grans empreses no són les úniques que s’aprofiten d’aquest negoci. Hi ha hagut diversos casos de suplantament d’identitat. Al tractar-se de xarxes socials resulta molt fàcil agafar fotografies d’altres persones i fer-te passar per algú que no ets. Programes televisius com Catfish, mentiras en la red destapen casos d’aquest tipus, que cada vegada són més freqüents. És innegable que Tinder permet conèixer molta gent nova i diferent, però saps realment amb qui parles fins que no t’hi trobes cara a cara.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.