Per què fem festa el 6 de juny, dia de la Segona Pasqua 2022?

La festivitat arriba cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció i enguany serà dilluns 6 de juny

VilaWeb
Redacció
03.06.2022 - 11:00
Actualització: 03.06.2022 - 20:17

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Segona Pasqua és cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció i enguany serà dilluns 6 de juny. És una festa que se celebra de manera desigual arreu del país, atès que solament es fa al Principat, Andorra, Catalunya Nord i en algunes localitats de les Illes. A més, al Principat fins ara era d’elecció municipal, però una de les novetats d’enguany és que la Generalitat de Catalunya ha decretat el dia festiu arreu i, per tant, qui treballa de dilluns a divendres no haurà d’anar a la feina.

A més, és una festivitat que rep molts noms diferents. El fet que sigui cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció dóna nom a mots com ara Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. Tots dos casos volen dir “el cinquantè dia”. L’origen dels altres noms surt de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s’hi amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió d’unes quantes llengües.

Ara, hi ha qui creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i que es basa en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el “xavuot”, que vol dir “festa de les setmanes”. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Amb l’arribada d’aquesta data, el calendari festiu del país s’omple i proliferen els aplecs. Alguns dels més destacats són l’aplec dels francesos que es fa a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. També per aquestes dates, a Sant Feliu de Pallerols, s’hi fa la festa major, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per “mata-degolla”, per la mulassa i el ball de cavallets que s’hi fa.

Finalment, a Barcelona encara s’hi fa la festa dels Cors Muts, una tradició en què unes quantes agrupacions corals surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles molt grans.

A Menorca, on la festa s’anomena cincogema, no apareix com a festiu del calendari laboral, però se celebra igualment. A la part de ponent de l’illa té un component molt lúdic i gastronòmic. La tradició, arrelada a la indústria sabatera, era anar-se’n el divendres a les casetes de vora mar, pescar i elaborar plats tradicionals. També es prenien els primers banys de mar i s’escalfava l’ambient de les festes de Sant Joan, que eren a tocar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes