El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Ferran Civit (1977) és diputat de Junts Pel Sí i antic membre del secretariat de l’ANC. Recentment ha estat a Còrsega participant a les 35es Jornades Internacionals de Corti (capital històrica de l’illa), organitzades pel partit independentista Corsica Libera, membre de la coalició de govern: el primer executiu sobiranista de l’illa. A les jornades, cada estiu, s’hi debat com articular la fraternitat entre les nacions sense estat i com assolir la independència.

De la mà de l’Associació Catalunya Còrsega, Civit va intervenir com a membre de la delegació catalana, ja que el procés català era una de les temàtiques de l’edició d’enguany. Entre els convidats hi havia representants de Sardenya, el Kurdistan, Iparralde i Azawad. ‘El procés català genera interès’, va constatar. Els mitjans locals se’n van fer ressò i van parlar del cas català com l’exemple a seguir. ‘La gent tenia curiositat per la nostra situació i per com ho estem fent’. VilaWeb l’entrevista per parlar de la seva experiència corsa

—Quina és la situació política a Còrsega?
—Còrsega està immersa en un procés de transformació molt potent. Per primera vegada hi ha un govern sobiranista a l’illa, format per Femu a Corsica (partit de centre-esquerra autonomista) i Corsica Libera (partit d’esquerra independentista). Que no és poca cosa a França. Les prioritats del govern són, ara mateix, molt diferents de les de Catalunya. Ells encara estan indagant una via autonomista que nosaltres ja hem superat. Un possible referèndum d’independència els és quelcom molt llunyà.

—Quins són els eixos polítics d’aquest primer govern sobiranista?
—El govern de coalició té dos objectius principals. El primer és la reunificació administrativa. En aquests moments, per estrany que soni, Còrsega està formada per dos departaments que, a més, se superposen amb les competències del parlament regional. Tant el president del govern, Gilles Simeoni (Femu a Corsica), com el president del parlament, Jean-Guy Talamoni (Corsica Libera), han exigit al govern francès que suprimeixi aquestes duplicitats, per tal que només quedi el parlament. El segon objectiu cabdal és aconseguir la cooficialitat de la llengua corsa, una reivindicació històrica. A aquests puntals, se li han de sumar la cessió de competències en sectors estratègics per una illa com són la gestió del turisme i el transport, sobretot de les línies aèries i marítimes. Els esperen reptes importants.

—El Front Nacional d’Alliberament de Còrsega i la violència són etapes superades?
—Absolutament, la violència ha desaparegut. L’acostament de presos, queden una vintena de presos polítics a la França continental, acabaria de refermar que el procés independentista només pot ser pacífic i democràtic.

—Quina és l’actitud del govern francès respecte aquest govern?
—El govern francès és extremadament jacobí, no li agrada que li discuteixin l’autoritat. En temes com la defensa de la unitat territorial, l’homogeneïtzació cultural i el centralisme, és pitjor que Espanya. De fet, l’estat espanyol és una còpia pèssima de l’estat francès. França ha perfeccionat tant el seu model que gairebé ha aniquilat les nacions sense estat. Tot i haver passat dues dictadures i unes quantes monarquies absolutes, Catalunya o el País Basc està a anys llum d’Occitània i la Bretanya pel que fa a la conservació de les identitats pròpies. De fet, per entendre-ho, només cal travessar la frontera imposada i fixar-se amb la Catalunya Nord.

—Em pot explicar per què Catalunya pot ser un exemple per Còrsega?
—A Catalunya, ara mateix, s’està desenvolupant un procés independentista que és democràtic, participatiu, inclusiu i, fins i tot, diria que festiu. El govern i la ciutadania estan compromesos amb aquest objectiu. Ara mateix crec que som l’avantguarda i un exemple per a totes les nacions sense estat. Si culminem aquest procés democràtic i pacífic, obrirem la porta per a moltes altres nacions. S’ha de recordar que els casos d’Escòcia i el Quebec són fets excepcionals [ambdós han celebrat referèndums d’independència]. Els estats, com passa amb Catalunya, tendeixen a ser agressius i no volen negociar res.

—El cas escocès no és un exemple a seguir?
—En el seu moment, quan es va acordar el referèndum, Escòcia va tenir molta rellevància, però aquesta mena de lideratge o influència ha minvat després del ‘no’ a la independència.

—L’independentisme català és eminentment europeista. El cors també ho és o es vol deslligar de la Unió Europea?
—És un moviment europeista, no vol renunciar a Europa. Però ser europeista no significa que sigui conformista i acrític amb la unió actual. El model europeu és quelcom que vam debatre molt a Corti. I totes les delegacions vam coincidir que fa falta una Europa més social, més justa, més sostenible, més democràtica i més propera als ciutadans. El model actual necessita una centrifugada, no pot ser que només sigui un mercat.

—Vau coincidir amb Simeoni i Talamoni. Pot explicar alguna cosa d’aquestes trobades?
—A Corti vaig coincidir amb els dos i alguns consellers del govern. Vaig mantenir converses informals, res oficial. Simeoni em va comentar que volia convidar Carme Forcadell a Còrsega i fer un acte institucional. També em va dir que tenia pensat venir aviat a Catalunya. Talamoni ens va acompanyar a Ajaccio i ens va fer d’amfitrió durant la visita al parlament cors.

—A Talamoni, segons un piulet vostre, li vau assegurar que una Catalunya independent reconeixeria un futur estat cors
—Certament. El que no podem fer és oblidar els països que han estat com nosaltres [una nació sense estat]. Quan siguem una república hem de tenir una diplomàcia real, però també generosa. No ens podem comportar com la resta d’estats.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.