Laurent Laniel: “Europa és un gran productor de droga”

  • Laurent Laniel, investigador de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies, avisa que hi ha més droga que mai, més variada i més accessible

VilaWeb
La policia mexicana decomissa un magatzem de fentanil en una botiga de pinyates a Tijuana, Mèxic (fotografia: Salwan Georges, The Washington Post).
Alaaddine Azzouzi
02.09.2023 - 21:40
Actualització: 02.09.2023 - 21:43
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

“Hi ha més droga que mai, més variada i més accessible.” És l’avís de Laurent Laniel (Sant Estève, 1966) expert en narcotràfic i investigador de l’Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies. Laniel ha fet treballs de camp sobre producció i tràfic de drogues a Europa i en països d’arreu del món, com ara Bolívia, el Brasil, Colòmbia, Costa d’Ivori, els Estats Units, l’Índia, Lesotho, el Líban, el Marroc, Mèxic, el Perú i Sud-àfrica. També ha treballat d’investigador per al programa MOST-Drogues de la UNESCO. Diu que el mercat europeu de la droga és en una situació d’expansió i de forta disponibilitat de la major part de substàncies: cocaïna, cànnabis, MDMA, opiacis, opioides i més drogues sintètiques. Quan li demanem sobre la possibilitat que el fentanil s’instal·li a Europa, fa una crida a la calma: “El fentanil és una droga terrible, mata molta gent, però això que passa als Estats Units no es pot replicar ací.”

El fentanil, la droga que causa estralls als Estats Units i al Canadà, ha arribat a Europa?
—El fentanil ha arribat a Europa de la manera en què es consumeix a l’Amèrica del Nord. El fentanil és una droga terrible, mata molta gent, però això que passa als Estats Units no es pot replicar ací. Allà, la massa d’addictes als opioides (drogues que ajuden a reduir el dolor) ha estat creada per la indústria farmacèutica legal. Van vendre productes molt forts, molt addictius i molt perillosos de manera clarament comercial. Després, les autoritats van tallar aquest comerç legal i es va restringir molt, però la gent ja era addicta i necessitava algun alleujament de la síndrome d’abstinència. Els van proposar el fentanil mexicà i en van començar a consumir. Però nosaltres, a Europa, no tenim aquesta bossa de consumidors d’opioides en un mercat legal. I el control de la venda de medicaments a Europa és molt més restrictiu que no pas als Estats Units. Aquí no és possible ni somiar d’anunciar a la televisió i comercialitzar un opioide tan fort com l’oxicodona, que és allò que van fer les farmacèutiques americanes.

Ens hem de preocupar?
—És important de no generar por ni alarmisme, però és cert que hi ha algun factor de risc. Hem vist narcotraficants mexicans involucrats en la producció de metamfetamina als Països Baixos amb narcotraficants neerlandesos. És metamfetamina, que també és una droga no gaire simpàtica, però no és el fentanil. El problema és que els mexicans podrien decidir de produir fentanil perquè ja es produeix a Mèxic. Ara per ara, no passa. A banda, hi ha països bàltics, com ara Estònia, que sí que tenen un mercat de fentanil de fa més de deu anys. De moment, el problema es concentra només en aquest petit país bàltic i a petita escala.

Fa uns quants mesos van desmantellar a Galícia el laboratori més gran de cocaïna d’Europa, capaç de produir dos-cents quilos de droga el dia. Es pot dir que Europa és un productor de droga?
—Europa és un gran territori de producció de drogues. Ho veiem amb la cocaïna. Quan extreus la fulla de coca, primer t’arriba la pasta de coca, que pots refinar amb base de coca i, finalment, la tercera etapa és transformar-la en sal, el clorhidrat de cocaïna, que és la pols de cocaïna que es consumeix. Ara, a Europa, hi ha gent que en compte d’importar cocaïna en pols feta a l’Amèrica Llatina, porten la pasta o base, la manufacturen ells mateixos i la venen. Així tenen més benefici econòmic, perquè és més barat. Són menys riscs financers, si els enxampa la policia o si els roben, perden menys perquè ho han comprat a un preu molt inferior. A banda, Europa és un dels productors mundials més importants d’MDMA, si no el més gran. També és un gran productor de cànnabis. L’estat espanyol en particular, on aquests darrers anys ha augmentat el nombre decomisos de plantes de marihuana. També hi ha molt d’haixix, que no solament s’importa del Marroc, sinó que també es produeix ací. I, com deia, en alguns països també es produeixen opioides a petita escala, sobretot els països bàltics.

Sobre el mercat de la droga a Europa, fa poc vau dir: “No havíem vist mai productes tan forts, tan concentrats i tan accessibles.” Ho podeu explicar?
—Ras i curt: hi ha més de tot, a tot arreu i per a tothom. La droga és a tot arreu. Toca gairebé tothom, indirectament o directament, per un familiar o un veí. El mercat és en una situació d’expansió i de forta disponibilitat de la majoria de drogues: la cocaïna, el cànnabis, les drogues sintètiques i els opiacis i opioides. Hi ha una excepció, l’heroïna és menys prevalent que abans. Però ara qualsevol substància amb potencial psicoactiu pot tornar-se una droga il·legal. També hi ha més mitjans per a enganxar el consumidor. Hi ha un gran desenvolupament de l’ús d’aplicacions mòbils per a fer publicitat de la droga i el seu preu. També hi ha més conseqüències negatives en termes socials, com ara la violència i la corrupció que implica moltes vegades la manera de traficar. Per tant, com més drogues, més corrupció i violència. El panorama és trist.

Hi ha ciutats d’arreu del continent, com ara Estocolm, Marsella i Anvers, on el crim vinculat al narcotràfic s’intensifica i darrerament ha deixat alguns morts.
—Efectivament. També afecta Màlaga i Marbella, la costa del Sol espanyola en general, i el sud d’Itàlia.

Què explica aquest augment de violència?
—Depèn del cas. A Marsella es maten dues grans bandes per controlar els punts de venda. S’ajusten els comptes entre ells. Uns en maten un, els altres s’hi tornen i en maten dos. En canvi, a Anvers sembla més relacionat amb el port i les importacions de grans quantitats de cocaïna de l’Amèrica Llatina. A vegades els assassinats són un càstig a gent que va trair els càrtels o que va robar cocaïna. O també hem vist com han mort treballadors del port que alguna vegada havien ajudat els narcotraficants i hi havien guanyat diners, però que ja no havien volgut col·laborar més. Llavors el narco els hi obliga i els pot amenaçar, segrestar, torturar o, fins i tot, matar. Va haver-hi un cas a França d’un estibador que va desaparèixer i el van trobar dies més tard amb una bala al genoll, tirat a la carretera. El negoci, en particular de la cocaïna, però d’haixix i marihuana també, fa irrompre la violència en la societat i la fa visible.

Però, a vegades, aquesta violència traspassa les barreres del mercat mateix.
—Sí, fa uns dies va morir un noi de deu anys a Marsella perquè era en el lloc equivocat en el moment equivocat, en un tiroteig vinculat a la droga. També han mort periodistes i advocats. Tenim casos que la violència ultrapassa l’àmbit del negoci en si. Maten gent aliena al narcotràfic, bé per accident o perquè molestaven massa.

Vós no heu rebut amenaces ni res semblant?
—No. Nosaltres fem informes, estatístiques, anàlisis de situació. I fins ara ningú no m’ha amenaçat, toco ferro [riu].

Com són els caps de la droga, més enllà dels estereotips que tenim per les sèries de narcotraficants?
—Hi ha encara grans organitzacions conegudes, com ara el càrtel Sinaloa a Mèxic, fins i tot també a Europa. Són capaços de moure grans quantitats de drogues, cocaïna i heroïna. També hi ha grups de productors que no són tan amplis, no és una màfia amb mil membres, sinó un grup petit, de quinze persones, que és capaç de produir grans quantitats d’MDMA en territori europeu. A més també hi ha grups de gent que són criminals de carrera, diguem-ne. No són membres d’un gran càrtel. Són uns cinc o sis i s’organitzen per comprar una quantitat petita i la venen més cara. Per exemple, compren 20 quilos de cocaïna a l’Amèrica Llatina molt barata i entre ells s’organitzen per comprar un iot i transportar-la cap a Espanya, Portugal o França. Som en una democratització del narcotràfic, ja no és solament un negoci per a grans màfies. Hi ha possibilitats per a actors més petits, menys organitzats i menys nombrosos. Ho compres molt barat i si aconsegueixes de portar-ho aquí sense que t’ho robin i sense que et matin, multipliques per 10 la inversió. Compres el quilo de cocaïna a 2.000 euros a Bogotà i el pots vendre a 25.000 a Holanda o a 30.000 a Espanya i a França.

Quines solucions poden oferir els governs contra la droga?
—A escala policíaca, cal més cooperació amb els països de provinença, tant a l’Amèrica del Sud com a l’Àfrica, per exemple el Marroc. Intercanviar més informació entre les policies per entendre més bé com ho fan, qui són els caps i arrestar-los més i millor. També caldria tenir més acords de cooperació. Per exemple, la comissària europea d’Afers Interns va anar fa poc a l’Equador amb la ministra de Justícia belga per signar un acord amb les autoritats equatorianes sobre el tràfic a gran escala de cocaïna entre Guayaquil i Anvers. L’Europol és un centre important en què totes les policies d’Europa intercanvien informació, cooperen i entenen més bé el mercat. S’hauria d’extrapolar al màxim de països possible.

I en l’àmbit de salut pública, què hi podem fer?
—Cal molta prevenció, més campanyes de conscienciació i sensibilització. Hem de saber què prenem. Perquè et diuen que et venen cocaïna, però potser la pols que et venen només té un 50% de cocaïna i pot tenir unes altres substàncies nocives. O potser et venen una píndola d’MDMA que té més MDMA que no és habitual i et pot fer molt de mal. A més, cal més inversió i més tractaments. És a dir, augmentar el nombre de llits o de centres que donen suport a consumidors de drogues. Necessitem que els qui tenen problemes greus amb la droga puguin ser atesos, escoltats i aconsellats quant a la seva salut i més aspectes de la seva vida. És imprescindible de reduir els danys que els causen les drogues.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any