31.05.2023 - 21:40
El consum recreatiu del fentanil ha crescut de manera considerable al llarg d’aquestes darreres dècades, i això ha fet estralls als Estats Units –i en continua fent. En qüestió de tres anys, les morts per sobredosis d’aquest opiaci han augmentat de més d’un 90% al país. Tan sols durant el 2021 es van atribuir al fentanil unes 70.000 morts als Estats Units.
Però el fentanil ja no és un fenomen exclusivament nord-americà. Per exemple, segons les estatístiques del pla espanyol sobre drogues del 2022, un 15,8% de la població entre quinze anys i seixanta-quatre reconeix haver pres analgèsics opioides –amb recepta o sense– alguna vegada. El consum de fentanil, concretament, ha crescut d’un 3,6% l’any 2020 a un 14% l’any 2022.
D’altra banda, cal destacar que, sovint, el fentanil es combina amb altres fàrmacs, com ara l’alcohol, l’heroïna o la metadona. Això n’incrementa els efectes i, en conseqüència, el potencial addictiu.
Més addictiu, més tòxic i més barat
El fentanil pertany a la categoria dels opiacis (que poden ser d’origen natural o sintètic) i és un dels analgèsics més potents de què disposa la humanitat. La substància natural, l’opi, s’obté de la planta Papaver somniferum, més coneguda com a cascall, que es fa servir des de l’antiguitat.
Malgrat que els opiacis sintètics són fàrmacs molt útils en la medicina, aquests darrers anys se n’ha registrat un creixement precipitós en el mercat negre. És la nova moda en el món de les substàncies psicoactives.
Aquests estupefaents tenen propietats similars a la morfina i a l’heroïna, però el seu potencial addictiu i la seva toxicitat són més alts. I cal afegir-hi que són més barats de fabricar i, per tant, més econòmics per al consumidor, cosa que de retruc en fa créixer el risc de sobredosi.
Entre aquests nous fàrmacs de laboratori destaca el fentanil, que és cinquanta vegades més potent que no pas l’heroïna. Sintetitzat per primera vegada el 1960 pel metge i investigador belga Paul Janssen, va començar a ser emprat el 1963 com a analgèsic intravenós. Tanmateix, en la dècada dels setanta i els vuitanta va començar a consumir-se amb altres finalitats.
Així segresta el cervell el fentanil
En el nostre organisme existeixen més de vint pèptids opiacis endògens, com les endorfines, les encefalines i les dinorfines. Aquests pèptids actuen mitjançant receptors específics i faciliten que substàncies sintètiques, com ara el fentanil, tinguin indrets específics del cervell on produir els seus efectes.
Sabem que, dins el sistema nerviós central, aquests composts estimulen l’anomenat sistema cerebral de la recompensa. Aquest circuit comprèn diferents estructures –l’escorça prefrontal, l’àrea tegmental ventral i el nucli accumbens– i s’encarrega de regular el plaer, memoritzar els estímuls del nostre entorn, facilitar l’aprenentatge i controlar els nostres comportaments.
L’estat d’estimulació desmesurada al qual les drogues aboquen el sistema nerviós central causa neuroadaptacions (canvis cerebrals) i promou la tolerància, la dependència, l’addicció i la síndrome d’abstinència. Això fa que com més vagi més dosi calgui consumir per aconseguir els efectes desitjats.
L’efecte plaent causat pel fentanil depèn del sistema dopaminèrgic mesolímbic, és a dir, les vies que empra la dopamina per a distribuir-se per mitjà del cervell. No obstant això, després d’un consum continuat comencen a produir-se les primeres neuroadaptacions que afecten l’estriat dorsal, la regió del cervell implicada en la formació d’hàbits.
Els òrgans reclamen la droga
Si el consum de fentanil s’interromp, apareix en l’usuari un estat emocional negatiu que activa el circuit de l’estrès. Això fa que augmenti l’alliberament del neurotransmissor noradrenalina, s’encengui l’amígdala i incrementi l’alliberament de corticotropina, una hormona també relacionada amb la tensió emocional.
Aquest remolí de reaccions causa símptomes vinculats a l’activació del sistema nerviós autònom, la funció del qual és regular l’activitat dels òrgans interns (com ara el cor, el fetge, els òrgans reproductors o les glàndules sudorípares) per adaptar-se a les demandes del fentanil. Les suors, els vòmits o la taquicàrdia són alguns dels símptomes amb què es manifesta la síndrome d’abstinència quan l’administració de la droga cessa.
Un altre és l’aparició de l’ànsia per aconseguir la substància i consumir-la. Aquest símptoma es relaciona amb neuroadaptacions en l’escorça cerebral, l’hipocamp i l’amígdala, que intensifiquen el desig de consumir davant els senyals associats al consum.
Totes aquestes transformacions promouen l’addicció –una malaltia crònica–, per la qual cosa deixar de prendre fentanil és com més va més complicat. Perquè l’organisme passa a generar la necessitat de la droga per a poder funcionar.
Concepción Blasco Ros és doctora en psicobiologia a la Universitat de València. Sandra Montagud Romero és professora assistent en psicobiologia a la Universitat de València. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.