TEMA DEL DIA
Rebuig.
El president de la Generalitat, Quim Torra, juntament amb els ex-presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, va demanar per carta una reunió amb el rei espanyol, Felipe VI, aprofitant que demà visitarà Tarragona per inaugurar els Jocs Mediterranis. La casa reial espanyola va refusar la proposta de reunió i va remetre la carta a la Moncloa, que va filtrar com a argumentari justificatiu que els afers polítics s’havien de tractar amb el president del govern, no pas amb el monarca.

Tot i que la constitució espanyola atorga al rei un paper neutral, més d’una vegada ha fet política. El seu pare, Juan Carlos I, en va fer durant el 23-F, a favor de la democràcia segons la historiografia oficial, tot i que hi ha versions diferents. Més recentment, Felipe VI en va fer el 3 d’octubre de l’any passat, en un discurs en què acusà la Generalitat d’haver comès una ‘deslleialtat inadmissible’ i va autoritzar la repressió posterior a Catalunya. Un discurs clarament polític, amb to dur, agressiu, redactat braç a braç amb el govern espanyol, molt lluny del suposat paper neutral que ha de mantenir la corona.

L’argument de la Moncloa que el rei espanyol no rep el president Torra és, per tant, històricament fals. Però també ho desmenteix l’agenda del monarca, que no fa pas gaire que va rebre el president de la comunitat autònoma de Madrid, Ángel Garrido, concretament el 30 de maig. És costum que el rei espanyol rebi els presidents de comunitats autònomes acabats d’elegir. Però, en el cas de Torra, no vol rebre’l. No és un problema d’agenda perquè aquest mes de juny ja ha anat dues vegades a Las Ventas a veure-hi curses de braus. La negativa és política i ha causat un fort malestar a la Generalitat. Torra sospesa de deixar-lo plantat en la inauguració dels Jocs Mediterranis que es farà demà al vespre a Tarragona, però no ho confirmarà fins demà de matí.

El refús de la reunió és significatiu i hauria d’aixecar una onada de protestes de tots aquells partidaris del diàleg, els qui fa mesos que en demanen, els qui creuen que dialogant es resoldrà el conflicte català. Però no, silenci o fins i tot retrets al president per haver gosat demanar cita. El president de Catalunya ha de poder parlar amb Felipe VI perquè el rei d’Espanya va parlar de Catalunya el 3 d’octubre, amb una intervenció que va tenir unes conseqüències molt greus, encara vigents, com l’empresonament o l’exili de tot un govern. Aquesta negativa seva és molt significativa, perquè nega voluntat d’esmena i manté la corona al mateix cantó del conflicte, sense gens d’interès a recuperar un paper més neutral o fins i tot d’àrbitre, com han fet algunes altres monarquies europees en conflictes interns.

El govern espanyol va reaccionar amb rapidesa i va filtrar que la reunió de Torra amb Sánchez seria el 9 de juliol, per tapar informativament la negativa del rei espanyol. D’aquesta manera ajudava a refusar la petició i salvava la voluntat de diàleg per part de l’estat. El somriure de dentifrici de Sánchez és la metàfora del canvi d’etapa. Més diàleg, més mà oberta, però amb el mateix resultat per a Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
Compromís vol posar en evidència el PSOE amb el finançament.
Pedro Sánchez ha trucat a Ximo Puig per mirar de rebaixar la tensió que ha causat en el govern valencià el seu anunci que la reforma de finançament no s’aplicarà aquesta legislatura. L’excusa que ha donat és que té un suport parlamentari escàs, cosa que Puig comprèn però no accepta. Mentrestant, Compromís no pensa desaprofitar l’ocasió per a marcar perfil propi en una reivindicació àmpliament compartida per la societat valenciana. Hi ha en joc la pugna PSPV-Compromís amb vista a les  eleccions autonòmiques de l’any vinent. Tot i que va donar suport a la moció de censura de Sánchez, Compromís manté la pressió perquè el govern espanyol reformi el finançament. En aquesta línia, han presentat la mateixa proposició no de llei que els socialistes van presentar l’any 2016 –i que va ser aprovada un any després– al congrés espanyol que perseguia una reforma del finançament de les autonomies. Minuts després de registrar-la, els diputats de Compromís Ignasi Candela i Joan Baldoví han explicat als mitjans el perquè d’aquesta proposta: ‘Volem si el PSOE mantindrà la mateixa coherència que ara fa dos anys exigia al govern de Rajoy.’ Baldoví ha remarcat que la seva formació no ha canviat de posició: ‘Si un partit demana d’exhaurir la legislatura, no pot ser que quinze dies més tard es rendeixi en una qüestió fonamental.’

Més de vint municipis de les Illes també volen millorar el finançament. La polèmica per la negativa de Pedro Sánchez a reformar el sistema de finançament també rep contestació a les Illes. A més de la preocupació del govern de Francina Armengol, la plataforma civil Per un Bon Finançament ja ha aconseguit que més de vint municipis aprovessin mocions als plens donant-hi suport. També s’hi ha afegit el Consell de Mallorca. Pel que fa al nou model de finançament, demanen al nou govern del PSOE una proposta que mantingui criteris d’ordinalitat i d’augment de la capacitat recaptatòria, tot i les dificultats que admeten que hi ha. La plataforma també recorda el caràcter ‘prioritari i urgent’ de l’aprovació d’un bon règim especial de les Balears (REB), a l’altura de les necessitats pròpies, sense renunciar a la revisió del deute de l’estat espanyol amb les Illes.

El batlle de Perpinyà vol prohibir l’actuació del còmic Dieudonné. El batlle Jean-Marc Pujol ha presentat davant el tribunal administratiu de Montpeller un recurs per a reclamar la prohibició de l’espectacle que el còmic Dieudonné té previst fer el 5 de juliol a Perpinyà. Dieudonné és polèmic perquè l’acusen de tenir posicions afins a l’extrema dreta. ‘No cediré’, ha advertit el batlle. I ha explicat que l’argument del recurs és per ‘pertorbació de l’ordre públic’. El 2013 també va recórrer contra l’actuació de Dieudonné, però el tribunal ho refusà. El comediant té previst de presentar l’espectacle Emancipació, però de moment oculta el lloc de l’actuació, que no se sabrà fins poques hores abans de l’espectacle. És una estratègia que li permet d’evitar prohibicions.

Els liberals i els socialdemòcrates aniran junts a les eleccions andorranes. Les bases de Liberals d’Andorra han donat el vist-i-plau a l’acord amb el Partit Socialdemòcrata per a les pròximes eleccions generals. Ho van decidir ahir al vespre, en un congrés extraordinari. Una seixantena de militants van validar l’acord per majoria, després d’un intens debat. A la mateixa hora també ho feien els militants socialdemòcrates, amb el suport del 90% dels presents. L’acord de tots dos partits té tres línies programàtiques: responsabilitat política i regeneració democràtica, encaix amb Europa, amb màxima transparència, i impuls institucional amb la modificació de la llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

L’Institut d’Estudis Catalans inaugura seu a l’Alguer. El president del IEC, Joandomènec Ros, va inaugurar amb una conferència la nova seu de l’entitat a l’Alguer, en un acte al qual també va assistir el síndic Mario Bruno. La nova seu és al Palau Serra, al costat de la resta d’entitats defensores del català a la ciutat. Ros va dir: ‘L’alguerès només pot ser salvat des de l’Alguer.’ I va demanar que es posés un èmfasi especial en els joves, que són els qui poden garantir-ne el futur. Per una altra banda, el síndic va agrair al IEC que tingués una delegació permanent a l’Alguer, va oferir la col·laboració de l’ajuntament i va defensar que s’enfortissin les relacions institucionals entre els Països Catalans.

LA XIFRA
224 immigrants recollits pel vaixell Lifeline de l’ONG alemanya Mision Lifeline no podran desembarcar a Itàlia. El polèmic ministre d’Interior italià, Mateo Salvini, els ho ha prohibit i es podria repetir un cas com el de l’Aquarius.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de juny de 1992 va morir a Sueca l’escriptor i assagista Joan Fuster. Va ser un dels intel·lectuals més influents dels Països Catalans i les seves idees encara són vigents. És l’autor de la frase: ‘Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb