19.04.2022 - 21:30
Al meu poble un desgraciat és un tallat amb llet desnatada, cafè descafeïnat i sacarina. Vivim en una societat on tot són succedanis: de la llet, del sucre, de la carn, del cafè, del sexe, de la xocolata… I amb això s’han convertit les xarxes socials, en succedanis de la vida. Ens fan creure que tenim molts amics i que som molt estimats. Fins i tot algoritmes molt llestos ens fan combregar amb rodes de molí creant corrents d’opinió contraris a la realitat o modelant la nostra voluntat consumista. Un succedani edulcorat que quan s’acosta a la realitat no dubten a posar-li un boç.
La darrera ocurrència de l’home més ric del món, Elon Musk, és comprar Twitter. Les teories sobre els motius del fundador de Tesla van des de les ganes de cridar l’atenció, que en són moltes, fins a fer un bon negoci o, com diu ell, convertir la xarxa social en una plataforma per a la llibertat d’expressió a tot el món. És a dir, vol una nova joguina per a ser ell qui manipuli i remeni les cireres en aquest succedani de la vida. Perquè no hem d’oblidar que a internet, si és de franc, el producte ets tu. A ell, la broma li costa uns 40.000 milions d’euros, no res, si tenim en compte que la seva fortuna és d’uns 200.000 milions d’euros. El 45% de la riquesa mundial és a les mans de l’1% més ric del planeta.
Arrossegant l’ànima, el dilluns 11 d’abril no vaig faltar a la cita a Burjassot. Fa 29 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, i com cada any vam recórrer els carrers del poble. Hi havia molta gent jove, també els amics de sempre, un any més vells. Vaig passar llista i hi vaig posar moltes faltes. Les raons eren diverses: uns per feina, uns altres per vacances, uns altres per mandra, també hi havia els qui havien de pentinar la tortuga. Això sí, a les xarxes, sobretot a Twitter, no van faltar els hashtags, les frases abrandades, ni les emoticones de les caretes amb llagrimeta. Un altre succedani: el de la lluita.
Un fantasma recorre el món, el fantasma del feixisme. Ja és als parlaments, a les cases, a les places, als bars, al futbol. Hem de barrar el pas a aquest fantasma, un virus molt pitjor que la pandèmia. Per al qual no hi ha vacuna. Hem d’exigir als nostres governants polítiques efectives contra el feixisme i contra tots aquells que els blanquegen i els protegeixen. Com ara grans corporacions, jutges o mitjans de comunicació. S’ha d’acabar la seva impunitat.
Sembla que ara el feixisme es combat a Twitter, des del sofà de casa. Alguns ho fan a cara descoberta, d’altres amb perfils falsos o fotografies de gatets. I així, tranquil·litzem les nostres consciències, justifiquem el nostre immobilisme. A més de fer el cul gros a milionaris desfeinats que ens consideren un producte. Oblidant que el feixisme es combat al carrer, amb el cos. I sobretot amb unitat.
Hem d’impedir que hi hagi més víctimes, un altre Guillem Agulló, una altra mort anunciada, aquesta vegada a Twitter, que passi a engreixar la llarga llista de les vides segades pel feixisme, no podem dur més penes en la memòria. L’11 d’abril hauria de ser una data gravada a foc al calendari, un motiu per a sortir al carrer, un clam contra el feixisme. La lluita antifeixista no admet cap succedani a la vida real, per molt trending topic que sigui a Twitter.
