18.03.2022 - 20:31
Això de Feijóo és una indecència. Amb una Galícia “al límit”, el president de la Junta –a temps parcial– se’n va de campanya de partit. Dijous passat, a la conferència de premsa de després de la reunió setmanal del govern, va alertar de la situació “límit” en què es troben “molts sectors estratègics” i, tan bon punt es va haver acabat la compareixença, va continuar la roda en què està centrat; aquesta vegada, rumb a Astúries i Cantàbria, on tenia actes programats en la campanya de les eleccions a la presidència estatal del PP.
Amb un sector primari contra les cordes i, en el cas del camp, en risc de desaparèixer –en paraules del conseller de Medi Rural–, amb una indústria que va perdre més de 33.000 llocs de feina d’ençà que ell va començar a ser president, amb uns salaris d’un 10% menys que no la mitjana estatal i amb una Galícia que encapçala l’augment de la inflació, Feijóo es preocupa més de fer de cap de l’oposició a Pedro Sánchez que no d’exercir de cap de l’executiu gallec, feina per la qual, no ens n’oblidem, continua cobrant.
Martxelo, Vicent, en aquestes pàgines, i durant tot aquest temps, hem anat recollint exemples de la deixadesa de funcions del president de la Junta. Ja no és que no reclamés cap transferència de competències d’ençà del 2009, any en què va arribar al govern, sinó que ni tan sols fa servir les que té. Es dedica a dir-li a Sánchez què ha de fer, i ell, absent a San Caetano, no adopta cap mesura per mirar d’aturar la crisi derivada de l’augment de preus.
Ja no es molesta a dissimular. Gaudeix tant de la “llibertat” que vol tornar a viure a Madrid. En aquesta columna ja ho vam advertir quan vam dir que tornava “a casa”, i ell mateix ho acaba d’admetre: “Madrid estima la llibertat, per això vull tornar-hi a viure.” Feijóo, un acomplexat, va dir que la capital de l’estat espanyol era “una ciutat acollidora, oberta”, un lloc “pròsper”, com si Galícia no fos ni acollidora ni oberta. Pròspera ja sabem que no ho és, ateses les polítiques antisocials i les retallades aplicades durant els seus mandats, però pot arribar a ser-ho amb un executiu que aprofundeixi en les potencialitats dels sectors productius, ara ofegats, i en la capacitat de decisió.
