“Europa hauria de tenir un paper clau”: Famílies pel Valencià denuncia la llei Rovira al Parlament Europeu

Avui, una comissió formada per Famílies pel Valencià, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Intersindical Valenciana ha intervingut en l’intergrup de minories nacionals i llengües minoritzades del Parlament Europeu per exposar la situació crítica que viu el català al País Valencià. Les entitats han estat convidades per l’eurodiputat Vicent Marzà, del grup dels Verds – Aliança Lliure Europea.

Adriana Gil, representant de Famílies pel Valencià, ha explicat què implicava la llei de segregació lingüística. “Aquesta llei posa en perill la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del poble valencià, perquè és una llei inadequada al nostre context sociolingüístic”, ha criticat.

En la seua intervenció, Gil ha insistit que la llei era “regressiva, antipedagògica i concebuda amb l’objectiu de reduir la presència del valencià als centres educatius” i ha criticat la Conselleria d’Educació per haver fet la consulta sobre la llengua base tot i el rebuig majoritari de la comunitat educativa. També ha recordat que, durant les setmanes prèvies a la consulta, la conselleria va prohibir, perseguir i censurar actes a favor del català. Amb tot, la representant de Famílies pel Valencià s’ha felicitat pels resultats aconseguits en la consulta. Finalment, Gil ha recordat que “Europa hauria de tenir un paper clau en la defensa dels drets lingüístics dels parlants de les llengües minoritzades, com és el cas del valencià”.

Per la seua banda, la presidenta d’ACPV, Anna Oliver, ha posat l’accent en la regressió dels drets lingüístics, la manca de polítiques públiques eficaces i la necessitat de prestigiar l’ús del català en tots els àmbits socials. Ha denunciat “la davallada alarmant de l’ús social del valencià”, i ha aportat dades oficials que mostren que només un 24% de la població usa habitualment el català en l’àmbit laboral, un 17,6% en l’administració pública i un 13,2% en l’àmbit comercial. “Aquesta caiguda està relacionada amb l’absència de polítiques públiques valentes, com ara l’eliminació del requisit lingüístic per a funcionaris i inspectors”, ha afirmat.