Fotografia: @Paulino_Garcia.

Membres crítics de Podem Catalunya que van dimitir per la ingerència de Pablo Iglesias han presentat avui Alternativa, que defineixen com una ‘eina de canvi social, més enllà de marques’. Laura Haba, ex-secretària de municipalisme de Podem, ha llegit el manifest fundacional en un acte en què també han participat l’ex-secretari general, Albano-Dante Fachin, i la diputada Àngels Martínez Castells.

‘En un moment en què els partits no són més que un mal encara necessari, en què les dinàmiques de despatx s’imposen a la realitat social i on les cúpules pretenen utilitzar les persones simplement per guanyar eleccions, cal que tota eina per a la conquesta institucional esdevingui no més que una plataforma per a concórrer a les eleccions i un aixopluc comú, una xarxa, en què els nuclis d’apoderament real autoorganitzats al territori, des dels municipis, puguin fer força conjunta’, diu el manifest.

El text assenyala que cal dotar-se d’eines que permetin d’articular ‘alternatives de país, construïdes des de baix i al territori’ i demana d’abstreure’s ‘del fals dilema entre independentistes i no-independentistes’. Diu que cal ‘englobar en un projecte compartit sentiments nacionals distints sota un objectiu comú: la ruptura amb la cotilla del 78 per a un apoderament real, contra l’autoritarisme i la repressió’.

El text fa bandera d’allò que anomena ‘esperit d’unitat popular’ de la vaga general del 3 d’octubre en protesta per l’actuació policíaca durant el referèndum, que va unir ‘sindicats, col·lectius llibertaris, moviments socials, republicans, independentistes i no independentistes’.

Albano-Dante Fachin ha escrit un piulet en què ha dit que no es quedarien plegats de braços.

Llegiu ací el manifest sencer:

«UNA ALTERNATIVA INSUBMISA I CONSTITUENT

Catalunya travessa una etapa política i social complexa. Davant d’un règim constitucional totalment esgotat, veiem com el món institucional es desborda i la mobilització social es consolida com a alternativa envers un model d’Estat i un Govern central incapaços de donar resposta a les demandes de la societat.

La jornada històrica de l’1O, autoorganitzada, pacífica i democràtica, es va veure truncada de forma brutal per les càrregues indiscriminades de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra la població civil. Una actuació policial absolutament desproporcionada i humiliant, que va deixar més de 900 ferits al seu pas.

En resposta, el 3 d’octubre, els carrers de Catalunya es van omplir de banderes i símbols de tots colors. Sindicats, col·lectius llibertaris, moviments socials, republicans, independentistes i no independentistes, junts per defensar la dignitat de Catalunya davant la brutalitat de les forces de l’Estat. D’aquest esperit d’unitat popular, neix una voluntat política majoritària de defensa dels drets civils i de la democràcia en contra de la repressió i l’autoritarisme.

Les eleccions del 21D no són unes eleccions normals, la seva excepcionalitat és un repte per als partits i una oportunitat per a totes i tots.

La manca d’una resposta política ha provocat una profunda crisi entre una Catalunya que reclama un model de democràcia directa i real per a decidir-ho tot i un Estat profundament antidemocràtic que nega qualsevol via de diàleg. El clima de màxima tensió viscut a Catalunya -que ja ha provocat que hi hagi persones i càrrecs públics detinguts, registres i repressió als carrers- confirma que ens trobem davant un escenari de ruptura amb el règim del 78. Un escenari que qualsevol projecte de canvi social real ha d’avaluar com a una oportunitat.  

Davant d’aquesta realitat social i política, necessitem dotar-nos d’eines que ens permetin articular alternatives de país, construïdes des de baix i al territori. Cal abstreure’s del fals dilema entre independentistes i no-independentistes, i englobar en un projecte compartit sentiments nacionals distints sota un objectiu comú: la ruptura amb la cotilla del 78 per a un apoderament real, contra l’autoritarisme i la repressió.  

És necessari i urgent reconfigurar una eina de canvi social, més enllà de marques; una eina que no es defineixi per cap nacionalisme, que mantingui una agenda social pròpia; una eina coherent, que no permeti ni fomenti en el seu si pràctiques que de paraula critica cap a fora. Una proposta que interpel·li a aquells i aquelles que se sentiren representades per l’esperit de Mover Ficha i el 15M, que no discrimini ningú pel seu sentiment nacional, i englobi tothom compromès amb la democràcia real, fora de lògiques identitàries que separen els pobles i les persones.

En un moment en què els partits no són més que un mal encara necessari, en què les dinàmiques de despatx s’imposen a la realitat social i on les cúpules pretenen utilitzar les persones simplement per guanyar eleccions, cal que tota eina per a la conquesta institucional esdevingui no més que una plataforma per a concórrer a les eleccions i un aixopluc comú, una xarxa, en què els nuclis d’apoderament real autoorganitzats al territori, des dels municipis, puguin fer força conjunta.

L’anomenada nova política ha envellit a un ritme vertiginós, ara és hora d’una altra política, una alternativa que cal fer i ser plegades.»

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]