extrema dreta Vox parlament

Vox ha entrat amb molta força al Parlament de Catalunya. Era la primera vegada que es presentava a unes eleccions al Principat i hi ocuparà 11 escons. El partit ultradretà és la tercera força al congrés espanyol i des del 2019 té 10 diputats a les Corts Valencianes i 3 al parlament de les Illes. Durant la campanya, Junts, ERC, la CUP i En Comú Podem van signar un manifest impulsat per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) en què es comprometien a no arribar a cap mena de pacte amb l’extrema dreta “en cap circumstància”. A més, ERC va presentar un decàleg per a combatre-la i la CUP insisteix que proposarà un pacte antifeixista al parlament. Repassem quines eines tenen els partits per a aturar-ne la influència i el discurs dins la cambra. Els experts reconeixen que no hi ha cap recepta única que ho garanteixi, però sí que exposen diverses iniciatives que poden contribuir-hi.

Cordó sanitari: no acceptar el suport de la ultradreta

La primera cosa que es pot fer és un pacte entre la majoria de forces polítiques per a prohibir qualsevol mena de cooperació amb l’extrema dreta. És la tècnica anomenada “cordó sanitari”, un concepte que va sorgir a Bèlgica l’any 1989 quan el partit ultraconservador flamenc Vlaams Blok obtingué un èxit electoral sense precedents i tota la resta de partits es comprometeren a aïllar-lo. Aquesta mena de pacte, que continua vigent a Bèlgica, s’ha reproduït a molts països europeus, com ara als Països Baixos, Suècia i Eslovènia. A l’estat francès fa una pila d’anys que s’ha utilitzat a diverses institucions per evitar que Reagrupament Nacional ocupi posicions de poder.

Per Carles Viñas, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i especialista en extremisme polític, el cordó sanitari és el primer pas indispensable per a frenar l’extrema dreta una vegada obté representació. Considera que, altrament, “acceptar els seus vots, utilitzar-los com a crossa per arribar al poder valida el seu discurs i la converteix en una formació homologable políticament”.

A Alemanya el cordó sanitari inclou el rebuig de qualsevol mena de pacte amb el partit d’ultradreta Alternativa per Alemanya (AFD). Fa tot just un any que es va trencar per primera vegada, quan a Turíngia la CDU –el partit de la cancellera Merkel– i els liberals van acceptar-ne els vots per investir el president d’aquest estat federal. Malgrat que l’AFD no hauria format part del govern, acceptar-ne el suport va causar un terratrèmol polític que va desembocar en la dimissió de la que havia de convertir-se en la successora de Merkel, la secretària general del partit, Annegret Kramp-Karrenbauer. Segons Viñas no permetre excepcions és important a l’hora d’aplicar el cordó sanitari. Creu que cal aprofitar totes les avinenteses per recordar que aquests partits no representen una opció com qualsevol altra: “Malgrat que són organitzacions legals, no tenen base democràtica.”

[MAPA] On ha obtingut més vots Vox en les eleccions del 14 de febrer? 

Aïllament institucional

Les institucions tenen mecanismes per a minimitzar les possibilitats de l’extrema dreta d’influir en l’activitat diària. En el cas del Parlament de Catalunya, una primera acció seria deixar l’extrema dreta sense representació a la mesa. El filòsof Xavier Antich proposa que, una vegada constituïda la mesa, es promogui un “pacte democràtic contra el feixisme i la ultradreta” que impedeixi que tingui cap mena de responsabilitat a la cambra, i en limiti el temps d’intervenció i la capacitat de presentar iniciatives. Creu que cal fer mans i mànigues per evitar que Vox “determini l’agenda i capitalitzi l’activitat de la cambra”. També és partidari de restringir-li tants beneficis parlamentaris com el reglament de la cambra permeti, des del nombre d’assessors fins a l’ús de les sales de premsa.

D’aquest aïllament institucional en trobem un exemple al parlament basc. L’agost passat el PNB, EH Bildu, PSOE i Podem van acordar una colla de mesures per a limitar les intervencions i les propostes a la diputada de Vox. En tenim un altre exemple al Parlament Europeu, on després de les eleccions del maig del 2019 l’extrema dreta va aconseguir de formar grup propi per primera vegada –Identitat i Democràcia, es diu. Els grans grups van acordar d’impedir que cap membre d’aquest grup presideixi cap comissió. Els eurodiputats de partits com ara Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen; la Lliga, de Matteo Salvini; i el Partit de la Llibertat, de Geert Wilders, tenen blocada la porta a una de les posicions amb més influència de l’eurocambra. Tanmateix, hi ha partits ultradretans, com ara Vox i Germans d’Italia, que esquiven aquesta mesura perquè són en un altre grup, el dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). Al principi de la legislatura també es va posar sobre la taula una proposta per boicotar totes les esmenes que presentés l’extrema dreta, però a la pràctica no s’ha acabat aplicant.

Plantar cara al seu discurs o menystenir-lo?

Els partits no es posen d’acord sobre quina és la millor manera de respondre al discurs de l’odi. A parer de Viñas, hi ha dues grans tesis: “L’una considera que cal combatre cada argument que addueixin i confrontar-los amb àmbits que no dominen i no formen part del seu programa; l’altra considera que val més menystenir-los totalment.” Creu que cal avaluar la millor opció en cada cas, aprofitar la tribuna pública per frenar el seu discurs en certs moments, però en uns altres cal no reaccionar a les seves provocacions ni entrar a debatre-hi.

Antich, en canvi, és del parer de respondre sempre, sobretot a les mentides de l’extrema dreta, “amb dades objectives irrefutables i amb arguments clínics, no pas retòrics”. També creu que cal denunciar “totes les seves afirmacions feixistes, xenòfobes, racistes, masclistes o homòfobes.”

L’ex-eurodiputat Jordi Sebastià creu que és millor “fer com si no existissin, no esmentar-los o, en tot cas, optar per la ironia o la burla“. Pensa que és important que no siguin tractats com qualsevol altre actor polític i fa èmfasi a no emblanquir-los.

Procurar de no promoure’n la victimització

L’aïllament de l’extrema dreta, tant en el terreny institucional com en el discursiu, pot tenir un efecte bumerang, de manera que hom li acabi donant arguments que la reforcin. Com hem vist durant la campanya, cada vegada que s’ha boicotat un dels seus actes, Vox s’ha queixat de no tenir prou llibertat per expressar-se i la JEC fins i tot va ordenar a la Generalitat que els protegís. Viñas alerta que cal actuar de manera que no pugui treuen rèdit de la victimització.

Anar a l’arrel del problema

Els experts consideren que a llarg termini és indispensable que els partits acabin resolent els problemes socials estructurals que són terreny fèrtil per als discursos de l’extrema dreta. Combatre l’abandonament escolar, la precarietat i la desocupació i millorar el sistema d’ajuts socials són algunes de les claus per evitar que els col·lectius més empobrits se sentin atrets pel seu discurs de l’odi.

Cas Mudde: ‘Ara vivim la normalització de la ultradreta’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.