28.05.2025 - 15:05
|
Actualització: 28.05.2025 - 17:37
Antics responsables del Departament d’Afers Socials, entre els quals, l’ex-conseller Chakir el Homrani, han negat irregularitats contractuals a la DGAIA entre el 2016 i el 2020, tal com va detectar la Sindicatura de Comptes en un informe. En el document es detallava l’abús dels procediments d’emergència i de pròrrogues sense la signatura de documents. “Van ser incidències, no irregularitats”, ha dit l’ex-secretari general Josep Ginesta.
En comissió al parlament, El Homrani ha dit que la gestió del departament va quedar condicionada per la intervenció del 155 —la pròrroga pressupostària— i per l’esclat de l’arribada de menors no acompanyats. “El 155 suposa una pèrdua per pagaments no executats de 819,6 milions d’euros a tot el departament, dels quals uns 150 són de la DGAIA”, ha explicat.
L’ex-conseller ha relatat que, abans de 2017, l’arribada de menors acompanyats a Catalunya rondava els 300 anuals. El 2016 es duplica (639) i encara creix més els dos anys següents: 1438 i 3709. De fet, només entre juny i octubre de 2018, van arribar 2372 menors. “En aquells mesos, l’últim que feia cada dia era rebre un whatsapp sobre quants menors teníem dormint en comissaries”, ha assegurat.
El Homrani ha assegurat que era una obligació legal, ètica i moral atendre els menors i ha qualificat de “feina titànica” resoldre el tap administratiu del 155, però sobretot l’atenció de les d’arribades. “Vull agrair la feinada de tota la gent. A tothom que va està involucrat en aquella emergència social”, ha dit.
L’ex-conseller ha defensat que, amb el marc normatiu de l’aleshores, el procediment d’emergència era l’única via per sortir de l’embolic. “No és un tema automàtic. Es requereixen una vintena de passes. No és que no hi hagués control”, ha dit sobre el procediment. “Totes les contraccions van passar pel consell de govern del president Torra”, ha afegit.
“Incidències, no irregularitats”
L’ex-secretari general del departament Josep Ginesta —entre el 2016 i el 2020— ha defensat que es van produir incidències, però no pas les irregularitats esmentades per la Sindicatura de Comptes. “Intentaré convèncer-los que es van produir incidències administratives. Tindran un raonament més lògic o no, però van ser incidències. No irregularitats”, ha dit als diputats.
“Les incidències van ser contrastades i avalades per diferents espais del govern”, ha continuat, abans de ser més explícit: “Ningú es va embutxacar diners, ningú va fer coses que no tocaven. No hi va haver un mal ús dels recursos públics.” En aquest sentit, ha justificat l’ús dels contractes d’emergència i ha recordat que tenen empara legal.
“En l’atenció immediata dels menors, que és el cas que ens ocupa. No és un procediment irregular”, ha dit. “Veníem amb de deu anys amb arribades de 300 menors anuals. I de cop, doblem. No hi ha cap administració que estigui preparada per això”, ha continuat.
L’ex-secretari ha argumentat que el departament estava sotmès a dos fenòmens més, que el van condicionar. Per una banda, el que ha anomenat la pressió social, que ha exemplificat en el moviment Volem Acollir —i la macromanifestació a Barcelona— i, per l’altra, la pressió judicial. Amb la fiscalia exigint l’atenció immediata dels menors no acompanyats.
Específicament sobre la intervenció del 155, Ginesta ha dit que van ser 218 dies intensos i problemàtics: “No sabíem com tramitar, com operar amb un 155 que venia sense manual d’instruccions. Havíem de tramitar com podíem, dia a dia, les necessitats d’aquest país.”
Així mateix, ha dit que l’escenari era complex i que el consell de govern, però també el gabinet jurídic de la Generalitat, van avalar totes les pròrrogues i contractes d’emergència. “Va ser una incidència que va ser fiscalitzada”, ha dit.
“Ningú s’ha enriquit”
L’ex-secretari general del departament Oriol Amorós, entre el 2020 i el 2021, també ha defensat que “ningú s’ha enriquit” amb la gestió de l’acolliment de joves. Ha subratllat que va haver-hi 9.500 arribades de menors en aquells anys i que aquest augment en les arribades sumat a la manca de pressupost i el 155 va tenir una incidència molt important en la contractació.
“Tenir una pròrroga d’un servei sense cobertura jurídica no és una ganga per a les entitats, sinó que les posa en dificultats financeres. Però el menjar s’ha de posar a taula”, ha afirmat, tot admetent que se n’havien fet “moltes” i que això és una “incidència”.
Sobre la despesa superior per modificacions del règim econòmic, Amorós ha justificat que es va fer en alguns casos perquè des de les entitats alertaven que amb aquelles condicions era difícil mantenir la continuïtat dels educadors.
