Comencem aquest calidoscopi a Europa. En onze països del nostre continent la venda de bombes de calor residencials, també conegudes comercialment com a aerotèrmia al nostre país, s’han disparat d’un 17%, segons l’Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA). En total se’n van vendre 575.000 durant el primer trimestre, com a mesura per estalviar en el rebut energètic, encarit per la pujada del gas arran de la crisi energètica. Alemanya, França i Polònia n’han estat capdavanteres, amb un creixement mitjà de vendes del 25%. Mentrestant, a l’altra punta del món, a Austràlia, també hi ha hagut un fort creixement de vendes, en aquest cas de plaques solars residencials. D’un 31%, amb 341 MW nous registrats. La pujada ha estat la conseqüència col·lateral d’un nou programa d’ajuts governamentals per a adquirir bateries residencials. En deu mesos s’han instal·lat 400.000 bateries a les cases australianes, cosa que vol dir una capacitat d’emmagatzematge d’11,2 GWh, equivalent a les grans bateries industrials instal·lades durant l’últim any. L’objectiu governamental amb aquest programa és ajudar els australians a reduir el rebut energètic i estabilitzar la xarxa elèctrica general. Els experts calculen que el programa australià aconseguirà el desplegament de més de dos milions de bateries residencials fins l’any 2030, amb 40 GWh de capacitat.

Un nou megaprojecte solar xinès i el conflicte amb la UE

Aquest maig també s’ha presentat a Europa un estudi que arriba a la conclusió que si la UE accelera el desplegament de l’energia solar i bateries estacionàries BESS ens podem estalviar 223.000 milions en importacions de gas entre els anys 2026 i 2030, a més de reduir el preu de l’electricitat d’un 14%. Els més beneficiats en serien Alemanya i Polònia, amb una rebaixa respectiva del 25% i el 16%. Els preus també s’estabilitzarien a molts països, i la volatilitat baixaria d’un 42%. Els autors també adverteixen que les accions actuals a la UE no permetran d’assolir els de desplegament solar i eòlic prevists per a l’any 2030 si no es canvia el rumb.

Per una altra banda, la Xina continua desenvolupant projectes a una escala mai vista. L’últim és un clúster de generació renovable de 12 GW, amb un conjunt de centrals agrupades a la província de la Mongòlia Interior. Consistirà en 8 GW solars i 4 GW eòlics, amb el suport de 2,64 GW de centrals de carbó i bateries estacionàries de 2 GW de potència i 8 GWh de capacitat d’emmagatzematge. La construcció començarà enguany i s’hauria d’haver acabat el 2030. El projecte inclou una línia de transmissió d’electricitat que ha d’arribar a la costa est del país, amb un recorregut d’uns 1.900 quilòmetres. Valors, ara per ara, impensables a Europa.

En l’àmbit renovable, el maig ha estat també un mes de conflicte entre la Xina i la UE. La Comissió Europea ha decidit que les institucions europees no financin projectes renovables que emprin inversors (el cervell de les instal·lacions) de països considerats d’alt risc, en què s’inclou la Xina, Rússia, l’Iran i Corea del Nord. L’argument ha estat el dels perills de ciberseguretat. La mesura també afecta les bateries. La Xina ha emès una protesta formal pel fet de ser considerada un “país d’alt risc”. Diu que això atempta contra la confiança mútua i amenaça amb repercussions sobre les relacions bilaterals econòmiques i comercials. El gegant asiàtic ha demanat que deixin d’estigmatitzar-lo designant-lo d’aquesta manera i que la UE posi fi a les pràctiques “injustes i discriminatòries” adreçades als productes xinesos.

Els beneficis de les plaques solars i nova polèmica sobre Elon Musk

Aquest mes també s’han publicat dos estudis que mostren els beneficis de l’energia solar. En el primer, un equip d’investigadors xinès ha conclòs que les plaques solars instal·lades a les teulades de granges lleteres disminueixen l’estrès tèrmic de les vaques durant les hores més caloroses, cosa que en millora el benestar. “Les plaques solars tenen un doble objectiu: produir electricitat neta i actuar com a sistema de fred passiu que fa baixar la temperatura de les instal·lacions fins a 2,3 graus”, diuen els autors. D’aquesta manera, es torna a mostrar que la ramaderia i les renovables no solament són compatibles, sinó que tenen beneficis mutus.

El segon estudi, també fet per investigadors xinesos, ha analitzat 147 estudis previs per determinar de quina manera l’energia solar afecta la superfície del terreny. Una de les troballes és que les plaques solars no alteren pràcticament la temperatura de l’aire (entre +0,03 ºC i +0,34 ºC) ni la humitat relativa (+1,77%). En canvi, tenen beneficis clars: redueixen la velocitat del vent d’un 30%, fan baixar la reflexió de la radiació (albedo) d’un 17,5%, i disminueixen la temperatura de la superfície del terreny fins a 0,9 ºC i la del sòl fins a 2,4 ºC. A més, la humitat del sòl augmenta fins a gairebé un 40%. Tot plegat vol dir que no fan pujar la temperatura ambiental significativament, que disminueixen la generació de pols i l’erosió pel vent i que permeten que el sòl acumuli més aigua, cosa que en millora la qualitat.

Més enllà dels estudis científics, i en relació amb l’energia solar, els analistes qüestionen ara si Elon Musk no ha abandonat aquesta font energètica. L’empresa xAI, desenvolupadora de la IA Grok i propietària de la xarxa social X, fa funcionar el seu centre de dades prop de Memphis amb desenes de turbines de gas per proporcionar-li l’electricitat que necessita. L’afer fa mesos que cueja, perquè els habitants de la zona han protestat per l’augment de la contaminació. El cas és que la companyia ha recorregut a un forat legal per fer servir una cinquantena de turbines de gas que en condicions normals no seria permès: les manté en funcionament a sobre dels camions que les han transportades, de manera que són centrals mòbils, no subjectes a la normativa estàndard, segons que defensa xAI.

La companyia s’encara a una demanda judicial, acusada de violar la llei federal per fet d’operar 400 MW de generació elèctrica sense permisos. I encara més: xAI planeja de gastar 2.800 milions de dòlars addicionals durant els tres anys vinents a adquirir més turbines. Tot plegat és una opció clara pels combustibles fòssils, un fet contraposat a la trajectòria d’Elon Musk. El magnat no ha respost directament a aquesta qüestió, però sí indirectament: ha dit que SpaceX (companyia dins la qual s’ha integrat xAI) i Tesla treballen per fer fàbriques que produeixin 100 GW anuals de plaques solars als EUA, cosa que voldria dir triplicar la capacitat de producció del país.

L’expansió solar a l’Índia i el Paquistan i la fita històrica aconseguida per les renovables

El líder indiscutible en energies renovables és la Xina. Ara els analistes apunten que l’Índia, l’altre gegant asiàtic, podria seguir el mateix camí. Durant el primer trimestre del 2026, el subcontinent ha instal·lat 15 GW solars, un augment del 143% en relació amb l’any anterior. La capacitat total del país suma ara 152 GW. Si s’hi afegeix que l’Índia és un dels principals afectats del tall de l’estret d’Ormuz, els analistes esperen que el creixement de l’energia solar al país creixerà.

Mentrestant, el país del costat, el Paquistan, ha fet un dels desplegaments més ràpids de l’energia solar. Els analistes hi dediquen molta atenció perquè aquest desplegament no es fa de manera dirigida i centralitzada pel govern, sinó de manera descentralitzada i descoordinada per part de famílies, negocis i grangers, atès que la xarxa elèctrica del país és molt deficient. Però els analistes no es posen d’acord sobre les xifres reals d’energia solar, perquè consideren que les dades oficials subestimen l’autoproducció. Ara un estudi calcula que la importació de plaques solars al Paquistan és de 54 GW i el desplegament de 51 GW, una de les xifres més elevades del món, equivalent al total de l’estat espanyol.

L’energia solar i l’eòlica han destacat aquest mes també per una dada històrica: hem sabut que a l’abril, per primera vegada, aquestes dues fonts renovables van produir mundialment més electricitat que no pas el gas. Segons el laboratori d’idees Ember, el combustible fòssil va generar 477 TWh d’electricitat (20% del total), i el vent i el sol en van produir 531 TWh (22%). Aquests darrers cinc anys s’ha doblat l’electricitat produïda per la solar i l’eòlica; en canvi, la generada per gas s’ha mantingut estable.

L’Agència Internacional de l’Energia Renovable (IRENA) ha dit en un informe que l’energia solar en combinació amb bateries ha baixat fins a uns valors entre 54 i 82 dòlars per MWh a les regions d’alta irradiació. Aquesta dada és important perquè això vol dir que es pot tenir energia solar nit i dia a un preu més econòmic que no pas el gas (100 dòlars/MWh) i que les noves plantes de carbó (70-85 dòlars/MWh). Quant al cost de l’eòlica en combinació amb bateries, ara oscil·la entre els 59 dòlars/MWh de la Xina i els 94 dòlars/MWh d’Alemanya o Austràlia. El fet que els excedents de les plaques solars i els molins eòlics es puguin emmagatzemar per fer-se servir al vespre a i la nit a un preu més econòmic que la resta de fonts energètiques serà el cop definitiu als combustibles fòssils, apunten els experts.

Meta introdueix les subscripcions a WhatsApp, Instagram i Facebook

En l’àmbit tecnològic, aquest mes es destaca el fet que Meta hagi introduït subscripcions de pagament a tres de les aplicacions més emprades mundialment. Sense poder créixer gaire més (al planeta les fa servir gairebé tothom), la companyia ha optat per fer pagar per serveis addicionals, com una via per a augmentar els ingressos i no dependre de la publicitat i prou. Ara com ara, se centra en l’ús de la seva IA i en els comptes de negocis i creadors. Les funcionalitats que hem tingut fins ara continuen essent accessibles sense pagar, però el canvi de model econòmic posa en qüestió que es mantinguin en el futur.

Una altra de les webs més visitades és YouTube. Cada vegada s’hi publiquen més vídeos generats per intel·ligència artificial. Fins ara els havien d’etiquetar els creadors, d’acord amb les condicions del servei, que obliguen a fer-ho si els vídeos mostren contingut generat per IA que pugui ser confós amb una persona, lloc o esdeveniments reals. Ara la companyia de Google etiquetarà automàticament aquest tipus de contingut i no confiarà solament en allò que declarin els autors. A més, les etiquetes seran més visibles: en compte de mostrar-se a la descripció del vídeo, es mostraran directament a la reproducció. La companyia diu que l’etiquetatge no afectarà les recomanacions ni la monetització dels vídeos generats per IA. Mentrestant, Hollywood ha anunciat que els actors i guions generats per IA són vetats als premis Oscar.

Més enllà de YouTube, Google ha afegit al sistema operatiu Android una eina (Pause Point) contra el desplaçament infinit a les pàgines web, com a eina per a lluitar contra l’addició. L’usuari ha de marcar abans les aplicacions que puguin ser font de distracció, com ara X, Instagram, TikTok i YouTube. D’aquesta manera la companyia respon a les pressions regulatòries creixents a molts països per a lluitar contra l’addicció als mòbils, especialment entre els més joves.

Quant a les companyies d’intel·ligència artificial, creix la pugna entre OpenAI i Anthropic. La segona ha superat la primera en clients empresarials de pagament, i afirma que enguany serà rendible (no tindrà pèrdues) per primera vegada, un avantatge competitiu. OpenAI, per una altra banda, continua anunciant nous productes. Ha actualitzat el model del ChatGPT i ara també n’ha creat una versió per a finances personals. A més, per respondre a les crítiques i als processos judicials que l’afecten per suïcidis d’usuaris, ara permet d’introduir un contacte de confiança en cas que es detectin converses perilloses. A més, OpenAI diu haver resolt un problema matemàtic pendent de feia vuitanta anys, presentat el 1946 pel matemàtic Paul Erdős. La companyia fa set mesos havia fet una afirmació semblant, però va resultar falsa: la seva IA havia trobat solucions existents a la literatura científica. Ara afirma que la solució és verídica i ha estat trobada de manera autònoma per la seva IA, que ha descobert una nova família de construccions matemàtiques.

L’altra gran companyia tecnològica dels EUA, Nvidia, que desenvolupa els xips necessaris per a la IA, ha anunciat que havia fet rècord de facturació, amb 82.000 milions aquest darrer trimestre: una pujada del 20%. La Universitat Harvard, per una altra banda, ha presentat un estudi que mostra que la IA fa diagnòstics més encertats que no pas metges humans a les urgències dels hospitals. L’estudi no diu que la intel·ligència artificial hagi de substituir els metges, sinó que pot ser una eina per a millorar els diagnòstics en situacions de gran estrès del personal mèdic.

I, enmig d’una cursa mundial per dominar la intel·ligència artificial, el govern xinès ha decidit de restringir els moviments internacionals dels seus experts. Les figures més prominents, a partir d’ara, hauran de demanar permís al govern per viatjar fora del país. D’aquesta manera, es vol impedir que el talent xinès acabi treballant per a companyies dels EUA, havent-se beneficiat del desenvolupament tecnològic xinès. A més, també restringiran les inversions americanes a empreses de IA xineses.