30.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 30.08.2019 - 21:52
Fa uns quants dies que una amiga em va dir que la seva filla formava part de la ‘generació de l’1-O’, és a dir, la generació de gent jove que ‘va adquirir consciència política’ pels volts de l’1-O i que el referèndum els va canviar, en relació amb el suport a la independència, més que uns altres.
Em va fer pensar si era cert. La gent jove va ser particularment afectada per la violència policíaca de l’1-O? Va augmentar el suport a la independència d’una manera diferent entre grups demogràfics? Aprofundim-ho amb les dades.
Les dades
Comencem amb el que és més bàsic: el suport a la independència entre els catalans va créixer significativament després del referèndum de l’1-O. El gràfic següent mostra el nombre de catalans favorables a la independència en comparació amb el total de la població –llevant-ne els que no expressen cap opinió i els que no responen a la pregunta.
Les enquestes són volàtils per la grandària de la mostra, l’efecte de selecció, etc. Per tant, hi afegim tres enquestes de l’any anterior al referèndum i tres de l’any posterior per a tenir una idea més clara de l’efecte de l’1-O.
L’augment del suport a la independència de l’any anterior al referèndum a l’any posterior és important. La pregunta és: en quins grups es va concentrar aquest augment? Vegem-ho.
Per edat
Vaig pensar que els joves, que encara no tenen opinions completament formades i, per tant, són més influïbles, devien haver estat més ‘afectats’ per l’1-O que no pas els altres grups d’edat. Però no: l’augment del suport a la independència després del referèndum va ser similar a totes les franges d’edat.
De fet, els resultats són semblants fins i tot entre els més joves. Sí que és cert que el suport a la independència és més fort entre ells que no pas entre els més grans, però el creixement dels partidaris de la República Catalana després del referèndum va ser semblant, si no menor, entre els més joves .
Per situació geogràfica
L’augment del suport a la independència després de l’1-O és semblant a tot el territori.
Per llengua
La llengua que cadascú considera pròpia és un dels predictors més forts sobre el suport a la independència. L’any anterior i l’any posterior al referèndum, tots tres grups de parlants –català, castellà i altres– van mostrar un suport més fort a la República. Tot i que en percentatge el creixement va ser més gran entre catalanoparlants, en creixement relatiu augmentà més el nombre de castellanoparlants.
Per lloc de naixement dels avis
Després de l’1-O, els partidaris de la independència van augmentar tant entre els catalans amb cap avi nascut a Catalunya com entre aquells qui tenien els quatre avis nascuts al Principat. Tanmateix, l’augment va ser més pronunciat entre els catalans sense avis nascuts a Catalunya.
Per partit polític
El suport a la independència per partit polític tampoc no es va alterar pràcticament després de l’1-O. Això pot ser perquè els qui van canviar d’opinió sobre la independència també podien haver canviat de partit.
Per si es consideren informats de la política
L’únic grup en què el suport a la independència va reduir-se de l’any anterior a l’any posterior a l’1-O és entre la gent que va assegurar que no havia posat atenció ‘en absolut’ a la situació política.
Per si es consideren interessats en la política
El fet de considerar-se interessat en la política va fer augmentar el suport a la independència després de l’1-O. L’únic grup en què va disminuir el suport a la República després del referèndum va ser el dels qui van dir que no tenien interès en la política.
Per l’eix ideològic esquerra-dreta
A les enquestes del CEO, els catalans es valoren en una escala ideològica d’esquerra a dreta –0-1 com a ‘extrema esquerra’, 2-4 com a ‘esquerra’, 5 com a ‘centre’, 6-8 com a ‘dreta’ i 9-10 com a ‘extrema dreta’. Entre tots els grups ideològics, el suport a la independència va augmentar després de l’1-O, excepte en un: entre el dels qui es consideren d’extrema dreta, el suport a la independència va disminuir substancialment.
Per lloc de naixement
Els catalans nascuts a Catalunya són més partidaris de la independència, però els catalans nascuts a la resta d’Europa, fora d’Europa i a la resta de l’estat espanyol també mostren un creixement substancial del suport a la independència després de l’1-O.
Conclusions
Si considerem que la ‘generació de l’1-O’ és formada pels catalans que van donar suport a la independència després dels fets del Primer d’Octubre, és difícil de distingir qui obté aquest títol. Aparentment, la ‘generació de l’1-O’ és formada per gent jove i gent gran, nascuts a Catalunya i fora del Principat, que parlen català o castellà, i de punts geogràfics diversos. El referèndum va fer perdre partidaris a la independència d’alguns grups –els que es consideren d’extrema dreta i els que diuen que no tenen interès per la política ni se n’informen–, però l’augment va ser transversal en gran manera.
Aquesta realitat contrasta clarament amb la presentació del referèndum com una ‘vulneració’ dels drets dels catalans. Per exemple, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, envia documents a periodistes estrangers dient que l’organització del referèndum ‘privava els catalans de drets’. Tant si aquesta afirmació és certa com si no, és clar que la majoria de catalans no ho senten així. Altrament, el suport a la independència no hauria augmentat després de l’1-O, sinó que hauria disminuït.
Sigui com sigui, en la mesura que aquesta anàlisi breu no ha demostrat res, la conclusió és la següent: la ‘generació de l’1-O’ no és exclusiva d’un grup d’edat, ni de la identitat ni de la demografia. Respecte de l’any anterior a l’1-O, el suport a la independència va augmentar substancialment l’any següent entre molts grups, inclosos alguns generalment hostils a la independència.
Detalls tècnics
Tot el codi i les dades d’aquest article són disponibles ací.