ossos

TEMA DEL DIA
Espot. Pedro Sánchez volia un espot electoral però ha acabat avalant un funeral d’estat per a Franco. L’exhumació de les restes del dictador tenia com a objectiu tenyir de roig un PSOE descolorit i mobilitzar l’electorat d’esquerres deprimit de cara a les eleccions del 10 de novembre. Però la presència de la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, presidint la sortida del fèretre, l’ha convertit en un funeral d’estat. Els familiars cridant ‘viva Franco’ davant la impertèrrita ministra és la metàfora perfecta del nul paper del PSOE en la recuperació de la memòria històrica i la seva passivitat davant el feixisme. L’acte es podria haver fet a porta tancada, sense premsa, sense concentracions feixistes, però les urgències electorals del PSOE han passat per sobre de la necessària discreció. El colpista Antonio Tejero ha tornat a aparèixer a les pantalles gràcies a aquest espectacle esperpèntic. Havia de ser un acte de reparació de la memòria històrica i s’ha convertit en un acte d’exaltació franquista. 

La Moncloa presenta l’exhumació com una victòria, com un acte de reparació de la memòria històrica, però en realitat és la constatació d’una derrota. Treure les restes polsoses de Franco després de 44 anys de la seva mort és la millor metàfora de la derrota de la transició. El dictador ha estat més anys al Valle de los Caídos que exercint com a cap d’estat. És la prova que Espanya ha viscut i continua vivint sota la influència del llegat franquista, que és present a moltes institucions de l’estat. Franco va morir al llit, i ho va deixar tot ben lligat. Va imposar un successor, el rei Juan Carlos, i va fixar els límits del règim del 78, que continuen vigents.

Quan els marbristes han enretirat la llosa de mil cinc-cents quilos que el sepultava, el crani de Franco s’ha aixecat i la mandíbula ha dibuixat una riota, veient que tot estava en ordre. Ha saludat el seu cercle familiar, que l’ha acollit amb tota la parafernàlia simbòlica feixista sense que ningú els ho prohibís. Amb les falanges i els ossos del braç xerricant, els ha intentat fer la salutació romana que li oferia la família. Després, un cop dalt de l’helicòpter, ha mirat cap a la Zarzuela i ha vist que tot estava igual, que la dinastia s’havia perpetuat. Ha mirat cap al congrés i ha constatat com el feixisme avançava amb vots i escons, sense necessitat de donar cap cop d’estat. Ha mirat cap al Tribunal Suprem espanyol i ha saludat amb el cap els magistrats que el veneraven i des de les conques buides dels ulls del crani plenes d’odi ha mirat cap a Catalunya i ha vist que continuava formant part d’Espanya malgrat que la majoria de catalans votaven partits independentistes. En arribar a El Pardo, s’ha reconfortat amb les paraules del capellà, fill de Tejero, que ha oficiat una missa com les d’abans.

Darrere queda el Valle de los Caídos intacte, amb la creu de la Cruzada altiva i provocadora, i el mausoleu construït amb la suor i la sang dels presos republicans. No hi haurà demolició, com a metàfora de la transició. Es reconvertirà en un centre de memòria històrica. És a dir, li canviaran la placa de la porta. És el mateix que van fer amb la constitució, que perpetua la unitat d’Espanya i estableix l’exèrcit espanyol com a garant d’aquesta unitat. Felipe VI continuarà regnant i arengant les tropes contra Catalunya, com va fer el 3 d’octubre de 2017. El darrer símbol del franquisme és la monarquia, que no ha estat mai referendada democràticament. Els qui diuen que va quedar avalada en el referèndum de la constitució de 1978 menteixen, perquè es votaven moltes altres coses enmig de soroll de sabres. La prova és que, en 44 anys, a Espanya no s’han atrevit mai a fer un referèndum sobre monarquia o república. 

Catalunya sí que es va atrevir a fer un referèndum i va fer brollar tot el franquisme sociològic que encara hi ha impregnat als aparells de l’estat, a les elits econòmiques i als mitjans de comunicació. Quaranta anys després, Espanya continua tenint presos polítics, i serà més difícil aconseguir una amnistia per als líders independentistes que l’amnistia de 1977. La policia continua detenint gent acusada de terrorisme i després resulta que no tenien explosius, com s’ha filtrat avui en el cas dels detinguts el 23 de setembre. I la policia continua pegant els qui es manifesten contra una sentència injusta. Els qui corrien davant els grisos durant el franquisme acusen ara de violents els manifestants que protesten contra una sentència injusta. Cal recordar-los que ells van perdre, perquè Franco va morir al llit, però els joves d’ara volen guanyar. No volen esperar 44 anys a desenterrar un sac d’ossos polsosos. 

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat aprovarà el pressupost del 2020 la setmana que ve. Finalment hi haurà pressupost. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat a les Corts que el Consell aprovarà la setmana que ve el pressupost per al 2020. En la resposta parlamentària a Compromís durant la sessió de control, Puig ha defensat que el pressupost aportaria estabilitat per a revalidar el projecte de progrés del Consell i ampliaria els drets dels valencians, consolidaria un creixement innovador i inclusiu i contribuiria a crear ocupació de qualitat. L’anunci desactiva la possibilitat d’una pròrroga del pressupost amb què havia especulat el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, un fet inèdit en els comptes autonòmics que havia rebut les crítiques de l’oposició i dels socis d’Unides Podem. El president de la Generalitat també ha anunciat que el Consell aprovaria demà el projecte de la nova llei del joc, que preveu l’obligatorietat de controls d’accés a peu de carrer a les cases d’apostes per a impedir l’entrada de menors i de persones amb problemes de ludopatia, així com un increment de les sancions i inversions públiques per a finançar programes de lluita i prevenció de la ludopatia. A més, el cap del Consell ha informat que la Generalitat haurà d’assumir 4,8 milions d’euros per interessos de demora derivats de pagaments ajornats il·legals en adjudicacions de contractes dels anteriors governs del PP. Puig ha explicat que el pagament l’havia imposat una sentència judicial, que condemna el sistema de pagament ajornat utilitzat de manera indiscriminada des de 2009 per a esquivar la llei de contractes en algunes de les obres públiques del pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010.

La patronal hotelera de les Illes vol ser a la comissió de l’Impost de Turisme Sostenible. Habtur Balears s’ha reunit amb el conseller de turisme, Iago Negueruela, per fer una primera presa de contacte i traslladar-li les reivindicacions del sector. La primera reivindicació feta per la patronal hotelera és la incorporació a la comissió de l’Impost de Turisme Sostenible. Per Antoni Serra, president d’Habtur Balears, és una anomalia que la seva entitat no sigui present a la comissió i ha recordat que sempre havien estat a favor de l’impost. Durant la reunió, han tractat altres qüestions que preocupen els qui fan lloguer turístic, des de l’aplicació del reial decret 7/2019 que afecta les comunitats de propietaris i el reglament de sancions, entre més. Tant l’administració com la patronal s’han emplaçat a continuar col·laborant i mantenir un diàleg fluid per a abordar tots els desafiaments que vindran. Serra ha valorat positivament aquesta primera presa de contacte, ha assegurat que mantindrien un diàleg constant i ha reivindicat que se’ls escolti com un actor més del sector turístic.  

El govern andorrà paga els avortaments a l’estranger a través de la Seguretat Social. La magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, va dir ahir a Ginebra davant el Comitè per a l’eliminació de la discriminació envers la dona de les Nacions Unides que la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) pagava els avortaments que es feien a l’estranger. ‘La dona que vol avortar pot anar a veure el ginecòleg a Andorra i pot decidir d’avortar a França o Espanya i la Seguretat Social ho paga; no és un problema de diners’, va dir Mingorance, en resposta a la intervenció de l’algeriana Louiza Chalal, membre del comitè. Oficialment, l’avortament encara és prohibit a Andorra. La magistrada va començar la intervenció posant en qüestió la part de l’exposició de Chalal relativa a les penes de presó que poden rebre les dones que avorten o els metges que els fan. ‘No sé d’on ve aquesta informació, però no és correcta. Mai a la història d’Andorra s’ha obert cap investigació per casos d’avortament’, va dir amb contundència Mingorance. La magistrada, una de les representants del govern que van defensar el quart informe sobre Andorra per a l’eliminació de la discriminació envers la dona, va negar l’afirmació de Chalal, que havia dit que tenia ‘informació paral·lela’ sobre dones que avortaven a casa per no tenir mitjans econòmics: ‘Mai hem vist un sol cas, ni als hospitals ni a través dels metges de capçalera, d’una dona que hagi avortat fora de l’àmbit hospitalari.’

LA XIFRA
10 dies quedarà suspesa la circulació dels TGV entre Montpeller i Perpinyà, fins al 4 de novembre,  pels danys sobre les vies ferroviàries entre Agda i Besiers causats per l’aiguat. Tampoc no funciona el TER entre Narbona i Seta.

TAL DIA COM AVUI
El 24 d’octubre de 1975, el 90% de les dones islandeses va buidar cases i llocs de feina i va omplir els carrers de Reykjavík, demostrant als homes que el país no podia tirar endavant sense les dones. Un dia que va passar a la història com el Llarg Divendres.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb