Manifestants inspeccionen el cap de l'Albert després de l'agressió dels Mossos. Foto: Sira Esclasans

Era un quart i mig de dotze de la nit. Després d’una bona estona seguint els enfrontaments entre policia i manifestants al centre de Barcelona, vaig decidir d’anar-me’n cap a casa. Ja baixava per la Diagonal quan vaig aturar-me davant un supermercat, vora la cruïlla amb el carrer de Roger de Llúria, on van aparèixer dues furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Un grup de persones va increpar-les i, tot seguit, els vehicles van avançar pel lateral de la Diagonal en direcció cap a la gent. Hi hagué corredisses i quatre persones vam refugiar-nos dins l’establiment

Els abusos policíacs d’aquests dies: de les pilotes de goma als carrusels indiscriminats

Una furgoneta va passar de llarg, però l’altra va aturar-se just davant. Tan sols hi va haver temps de veure com en baixaven uns quants agents, tot cridant, en castellà: ‘On és el del casc, on és el del casc?’ Sense adonar-me’n, vaig passar cap al rerefons de la botiga, a l’indret on hi havia el lavabo. Darrere meu hi havia l’Albert, un jove de dinou anys que també provava d’arrecerar-se. Vam decidir d’amagar-nos al lavabo. Mentrestant, els agents feien fora a cops un jove amb casc que s’havia quedat al davant de la botiga, i un altre noi. Ja a l’exterior, ambdós van rebre cops de porra abans de ser identificats.

Mentrestant, dins el lavabo, tan sols sentíem crits, sense saber ben bé que passava. Fins que un agent arribà davant la porta i l’obrí. ‘Sóc periodista’, vaig cridar-li. Va treure agressivament l’Albert i el va fer fora, cap al passadís que connecta amb el taulell de la botiga. A mi, em demanà a crits que li ensenyés immediatament el carnet de premsa. Entre que l’hi vaig mostrar i el vaig desar no passà més de mig minut. En aquest espai de temps, i mentre recorria el passadís, l’Albert explica que aparegué un agent que li clavà un cop de puny a la cara. Quan vaig poder tenir visibilitat del passadís, vaig veure com el tenien agafat pel coll, li clavaven un cop de porra al cap i un altre agent el colpejava repetidament a l’anus, amb la porra en posició horitzontal, per fer-lo avançar.

L’Albert també denuncia que li van ficar els dits als narius i li van clavar colzades al costat. Quan ja eren a la part de davant de la botiga, l’increparen i li cridaren, encara en castellà: ‘Te’n penediràs. Llançaràs pedres a la teva puta casa. Durant aquesta setmana, et pegarem a tu i a tots els teus col·legues. Et quedaràs a casa, després de les hòsties que et fotrem.’ Una vegada a fora, explica que li van pegar un altre cop de porra al diafragma, que el deixà sense respiració i li féu venir ganes de vomitar. A més, assegura que el van colpejar a la cara amb els escuts; i al cap amb els cascs, tot insultant-lo mentre li demanaven el DNI.

Malgrat els intents d’enregistrar-ho en vídeo, l’agent que semblava el cap de la unitat m’ho impedí. Em tornà a demanar que ensenyés el carnet de premsa i un altre agent m’acabà demanant el DNI. Mentre discutíem sobre el dret de fer la feina periodística al carrer sense dur ni armilla ni braçalet, van deixar anar l’Albert. De seguida, una colla de gent va auxiliar-lo, li abocaren aigua al cap i l’acompanyaren a casa.

Les furgonetes de la Brimo, a punt d’anar-se’n definitivament de la botiga.

Em vaig quedar una estona més davant la botiga i, al cap de vint minuts, van aparèixer quatre furgonetes de la Brimo. En baixaren uns quants agents, entre els quals vaig reconèixer el cap de la unitat que havia obstaculitzat la meva feina. En veure’m, van girar cua, van tornar a pujar als vehicles i se’n van anar. No puc assegurar amb certesa per què van tornar a la botiga. Però no em puc estar de pensar si no volien intimidar el treballador de l’establiment en relació amb les imatges de les càmeres de videovigilància.

Aquest matí l’Albert, encara adolorit, sent por i impotència. Ahir, tornant a casa, jo pensava com n’és d’injust que un carnet, una armilla o un braçalet siguin el fràgil escut que protegeix de la brutalitat policíaca. De fet, no és ben així. De fa anys, desenes de companys periodistes, càmeres i fotògrafs han estat agredits per la policia quan feien la seva feina. També aquests dies. Volen que ens n’allunyem perquè no hi hagi proves dels seus abusos. Els autors de les agressions continuen dins el cos de policia i cap responsable polític no pren mesures. La impunitat fa mal: fa mal als qui en reben les conseqüències, als qui la presencien i als qui en seran víctimes en un futur.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb