Eva Pous: “Encara que hi hagi amnistia, hi continuarà havent represaliats”

  • Entrevista a l'advocada dels detinguts de la Vuelta, Eva Pous, d'Alerta Solidària

VilaWeb
Txell Partal
28.08.2023 - 21:40
Actualització: 29.08.2023 - 12:09

Després de tres dies privats de llibertat, ahir el jutjat de guàrdia de Solsona va deixar en llibertat els quatre detinguts per la policia espanyola acusats de preparar un boicot contra la Vuelta. Per saber la situació dels detinguts, entrevistem la seva advocada, Eva Pous, d’Alerta Solidària. Pous explica la vulneració dels drets de què han estat objecte els detinguts. “No ens han deixat exercir la defensa”, diu. I alerta que això que ha passat aquest cap de setmana és una demostració que continuarà havent-hi represaliats mentre es mantingui el conflicte, que amb l’amnistia això no s’acabarà. “L’amnistia ens debilita més que no pas ens enforteix.”

Els quatre detinguts han estat posats en llibertat amb mesures cautelars. Com es troben?
—Sí, els han posat en llibertat amb mesura cautelar de prohibició d’acostar-se a menys de cinc-cents metres de qualsevol tram de la volta ciclista espanyola al Principat de Catalunya. Òbviament, la seva sortida en llibertat ha estat motiu d’alegria per a tots. Estan forts, tot i que, òbviament, cansats després de tres dies de no tenir informació i estar privats de llibertat.

Com els ha tractat la policia espanyola?
—El tracte ha estat més o menys el que seria d’esperar. No han rebut cap mena de maltractament físic. En la qüestió de la llengua sí que hi ha hagut alguna cosa. En algunes ocasions algun policia els ha demanat que li parlessin en espanyol, perquè no els entenia. I fins i tot un ha arribat a verbalitzar tres vegades que era una falta de respecte que encara parlessin en català perquè ell no ho entenia. La vulneració de drets s’ha produït en el si del procediment. No és un maltractament pròpiament físic, però no ens han deixat exercir la defensa. No ho podem fer sense tenir accés a l’expedient o a tots els elements. No sabíem quins eren els motius que sustenta la privació de llibertat de quatre persones durant tres dies. És a dir, gairebé en el termini màxim legal fixat. Això és el que a nosaltres ens indigna més. És una mostra més de la instrumentalització de la justícia per mirar de posar-los un càstig afegit, als represaliats, al seu entorn polític i a les seves famílies. Però més enllà d’això, també implica demostrar que el termòmetre democràtic de la suposada democràcia homologable espanyola és una cosa que surt als mitjans de comunicació, però que a la pràctica no existeix. Si més no, no existeix quan estem, i ho veiem sistemàticament, en causes polítiques. Especialment, quan veiem que la policia espanyola o la Guàrdia Civil intervé en aquests casos, com ja va passar amb el 23-S.

Entenc que finalment no heu tingut accés als informes de la policia i, per tant, no sabeu en què es basen les acusacions, no?
—Avui ens han notificat que ahir la jutgessa va decidir el secret de sumari. I això ha implicat que no hem pogut veure cap ni un dels elements que han sustentat la detenció i la privació de llibertat d’aquestes quatre persones durant tres dies. Això és especialment greu. Sistemàticament, esmicolen els drets i les garanties que el seu estat en principi hauria de respectar. Ara mateix l’estat espanyol té la representació de la Unió Europea. I, per tant, estaria bé veure que en l’àmbit europeu algú se’n preocupés i veiés com sistemàticament l’estat espanyol vulnera els drets de les persones i dels pobles.

Entenc que per les preguntes que hi han fet als detinguts tampoc no heu obtingut més informació, oi?
—Tenim la informació dels càrrecs, que són els que són investigats per un delicte d’integració en grup criminal, delicte contra el medi ambient, contra la seguretat viària i de desordres públics, però no tenim cap més informació més enllà del títol dels delictes que els imposen. Els detinguts, òbviament, com que no tenen accés a l’expedient no té cap mena de sentit que declarin, bàsicament perquè no sabem de què ens hem de defensar ni com ens podem defensar. És com si et deixessin en una sala fosca i et diguessin que trobis la sortida. Per tant, simplement han respost a les preguntes que jo he formulat, que han sigut per a acreditar el seu arrelament al territori.

Com dieu, entre les acusacions n’hi ha una per desordres públics, però aquests desordres públics no han passat, que sapiguem… Et poden acusar d’una cosa que no ha passat?
—De moment, la major part de la informació que tenim és allò que hem vist en els mitjans de comunicació. Que entenem que els ha facilitat la policia espanyola. No tenim notícia que s’hagin produït desordres públics o que ells hagin pogut participar en aquests desordres públics en el si de la volta ciclista espanyola. I, per tant, és una actuació preventiva. En qualsevol cas, entenem que els delictes s’hauran d’anar configurant realment a mesura que es desenvolupi la instrucció. De fet, normalment passa que quan els cossos policials intervenen en causes polítiques, posen una llista enorme de delictes i que després quan arribem als jutjats, les causes es desinflen. Malauradament, en aquest cas creiem que directament la jutgessa ha anat fent cas a allò que li deia la policia espanyola perquè, si no, no s’entén que hagin fet unes entrades i escorcolls. Recordem que dissabte al vespre vam fer els escorcolls que va determinar la jutgessa. No entenem que s’hagi acordat el secret de sumari si a priori no s’han produït desordres de cap mena. Aquí és on a nosaltres ens assalta l’alarma, i malauradament no podem dir que ens sorprengui perquè dins la mala anomenada justícia espanyola tot és esperable.

Aquests escorcolls que es van fer de matinada creieu que formen part de la repressió? D’alguna manera fan augmentar el càstig fent escorcolls a casa a altes hores de la matinada?
—La primera impressió que tinc és que aquestes entrades i escorcolls potser tenen més una finalitat de veure què fem perquè amb el que tenim ara no en tenim prou. I, si és així, em sembla una vergonya. No entenc que algú hagi acordat una entrada i un escorcoll sense uns indicis sòlids. Normalment, no ens trobem entrades i escorcolls per desordres públics.

Alerta Solidària com entén una operació d’aquesta magnitud en un moment en què es parla de l’amnistia?
—Primer cal recordar que, tot just fa vora sis mesos, la policia espanyola va fer una intervenció, també suposadament per una organització criminal, a les companyes d’Arran del Pla i Urgell. I, per tant, el que ens crida l’atenció és amb quina potestat la Policía Nacional actua en un lloc on al principi no tenen competències. Aquí hi ha un altre cos policial que és qui, segons les seves pròpies lleis, hauria de tenir aquestes competències.

I pel que fa a l’amnistia?
—El que hem dit sempre és que quan directament hi ha les reivindicacions d’alliberament nacional sobre la taula i es parla d’amnistia com a solució al conflicte és un error. El que fa és desviar l’atenció del motiu del conflicte. El motiu del conflicte no és la repressió, la repressió n’és una conseqüència. La repressió ha dut una desmobilització de la població, perquè treu el focus d’atenció. I, per una altra banda, entenem que una amnistia ara, fins i tot si es fes per a totes les persones represaliades –que ho posem molt en dubte–, seria una mesura sobre els fets que ja han succeït. Això no té cap mena de sentit quan nosaltres volem continuar reivindicant i lluitant per la llibertat nacional i social dels Països Catalans. Podria haver-hi una amnistia per als represaliats d’ara, però continuarà havent-hi represaliats mentre no tinguem la solució del conflicte polític. I, en últim lloc, també volem denunciar la utilització del que pot ser una amnistia per acabar blanquejant la repressió a l’estat espanyol. Això ja es va veure amb els indults. Quan es preveia que d’instàncies internacionals sortirien informes desfavorables van fer uns indults perquè no hi hagués crítiques internacionals. A partir d’aquí, tenim una imatge que l’estat espanyol respecta i tolera els drets de les persones i els pobles, però cada dia ens demostren tot el contrari. En aquest moment potser pot haver-hi un intent d’incidència política per part d’alguns estaments, però, fins i tot, encara que no hi fos, l’amnistia tal com s’ha plantejat fins ara, ens debilita més que no pas ens enforteix. El que s’hauria d’exigir a l’estat espanyol i a l’estat francès és l’alliberament del nostre país.

Per tant, d’alguna manera, això que ha passat aquesta setmana ha estat la demostració que l’amnistia no aturaria la repressió?
—Sí, al final si analitzem quin és l’origen del conflicte polític, no és la repressió, són les nostres exigències de llibertat. A partir d’aquí, mentre no tinguis la llibertat, continuarem mobilitzades, no hi ha cap altra manera de fer-ho. Malgrat la repressió, hi continuarem essent. El poble treballador català ho ha demostrat dia rere dia. Encara que ens donessin una amnistia, no serviria per a les altres persones que encara posen cos i ànima pels drets socials i nacionals.

Hi ha qui s’ha queixat del poc ressò que s’ha fet del cas, del silenci dels mitjans i dels partits independentistes.
—Cal valorar que la CUP hi ha estat present des del minut zero, tant en les concentracions de suport, com en el contacte amb les persones afectades per saber si els calia alguna cosa. Però des de fa un temps hem vist que no es vol visibilitzar que hi ha una part de la població que encara clama per la llibertat. Desvien l’atenció del que és el conflicte. No ser-hi present quan passen aquests casos evidencia la voluntat de certs grups polítics. No volen estar al costat de les persones represaliades, sinó intentar silenciar i invisibilitzar que la repressió no s’atura. La taula de diàleg no ha aturat la repressió. I, com dèiem, quan es parla d’amnistia s’ha de saber que no aturarà la repressió. Amb l’estat espanyol és molt difícil, per no dir impossible, aconseguir qualsevol cosa per la via del diàleg.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any