Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

L’Organització Mundial de la Migració (OMM), vinculada a l’ONU, ha anunciat que enguany ja havien arribat més de cent mil immigrants a Europeu, concretament 101.210 (segons dades del 3 de juliol). El 85% de les entrades s’han fet pel corredor de la Mediterrània central, que uneix les platges de Líbia amb Itàlia. En total, 85.183 persones han passat per aquesta ruta. Les altres portes d’entrada han estat Grècia (9.290), l’estat espanyol (6.464) i Xipre (273).

Durant aquests sis mesos, l’OMM ha registrat 2.247 morts. El 96% han estat a la ruta de la Mediterrània central, on els refugiats i immigrants han de fer un trajecte de centenars de quilòmetres si no són assistits per les embarcacions de les ONG, de Frontex (l’agència europea de protecció de fronteres) o de la marina italiana.

Tanmateix, les dades de morts només es basen en els cossos que s’han pogut recuperar després dels naufragis de les embarcacions que transporten els refugiats i immigrants. Les ONG asseguren que la dada real és molt més alta, perquè molts cadàvers no es recuperen i hi ha naufragis en alta mar sense testimonis.

Les dades d’enguany reflecteixen dos fets importants. El primer és la reducció d’un 44% de les arribades. El 2016, el nombre de persones que van arribar a Europa per les diverses rutes migratòries va ser de 231.503.

La reducció es deu en gran part al reforç i al tancament de fronteres, tal com es pot veure en les tanques que es van construir a Macedònia-Grècia i Hongria-Sèrbia. Arran d’això, actualment hi ha unes 62.000 persones atrapades a Grècia. La majoria viuen en camps de refugiats gestionats per la policia i l’exèrcit. El pacte signat entre la UE i Turquia per a aturar la sortida de barques cap a les illes gregues de la mar Egea és un altre factor que ha motivat aquesta reducció d’arribades.

El segon element que demostren les dades de l’OMM és el viratge de les rutes migratòries. El 2016, la ruta principal era la Mediterrània oriental, que enllaça Turquia amb els Balcans passant per les illes gregues. Entre el gener i el juliol de l’any passat, van passar-hi 158.527 persones, una xifra que enguany s’ha reduït a 9.920. De resultes de l’enduriment de fronteres s’han recuperat rutes migratòries ‘clàssiques’ com el corredor central o l’estret de Gibraltar.

L’OMM exigeix més solidaritat de la UE amb Itàlia
El director general de l’OMM, William Lacy Swing, ha reclamat a la UE i als governs dels països membres que cooperin per ‘ajudar a salvar més vides a la Mediterrània’, però que també ofereixin ajuda a Itàlia a l’hora de rebre, assistir i allotjar les persones rescatades.

‘Itàlia ha demostrat constantment una voluntat i una determinació de salvar i ajudar centenars de milers de persones que han arribat a les seves costes. La recepció d’immigrants rescatats no pot ser només cosa d’Itàlia, sinó un afer del conjunt d’Europa’, ha dit Lacy.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.