“Tornar a fer gran Europa”: l’extrema dreta es coordina per seguir el camí de Trump

L’extrema dreta es troba ara mateix exultant, després de la victòria de Donald Trump. El nou president nord-americà ha començat el mandat amb un discurs agressiu contra la immigració, la intervenció estatal i les polítiques feministes i LGBT. Tot això va com anell al dit a l’extrema dreta europea, que prova d’emular-lo i aprofitar la manera com ha capitalitzat el debat. De fet, Alternativa per Alemanya (AfD) ha esdevingut la gran protagonista de les eleccions alemanyes, que es faran el 23 de febrer, en bona part pel suport i ressò d’Elon Musk, la persona més rica de la història, amb una fortuna personal que supera el PIB de setanta estats.

Demà comença a Madrid, a l’Hotel Madrid Marriott Auditorium, una trobada del grup Patriotes per Europa, del qual formen part l’hongarès Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen, l’italià Matteo Salvini i el neerlandès Geert Wilders, i sota presidència de l’espanyol Santiago Abascal. Format el novembre a París, el grup és la tercera força del Parlament Europeu, arran d’una reconfiguració de les aliances després de les eleccions europees de l’any passat. Quatre d’aquests partits van ser els més votats en els respectius estats en aquestes eleccions: el de Le Pen, el d’Orbán, i també el de Herbert Kickl a Àustria i el d’Andrej Babiš a la República Txeca.

La cimera porta el títol de “Tornem a fer gran Europa” (“Make Europe great again”), tot un gest de complicitat amb la campanya de Trump, “Make America great again”. Si bé el lema ja va ser emprat l’any passat per Orbán, ha guanyat un protagonisme especial arran de la tornada del magnat americà a la Casa Blanca, i de les campanyes fetes per Musk a Alemanya, al Regne Unit contra el primer ministre, Keir Starmer, i a Itàlia en favor de la primera ministra, Giorgia Meloni.

De fet, es considera que Musk és un dels impulsors indirectes d’aquest esdeveniment, atès que fa mesos que ha posat la seva atenció a Europa. Sovint intervé en la política europea, i després d’entrevistar en directe al seu canal de X Alice Weidel, cap de l’AfD, que ara s’investiga si va ser il·legal, ha proposat que es canviï el nom del canal de la Mànega per “canal de George Washington”, tal com Trump va proposar de canviar el nom del golf de Mèxic pel de “golf d’Amèrica”.

Sobre això, el multimilionari manté un enfrontament amb les institucions europees, que investiguen si els algorismes de X fan prevaldre els comentaris de Musk per sobre dels de la resta i com es gestionen les notícies falses i els continguts il·legals a les xarxes socials. La Comissió Europea, fins i tot, ha amenaçat de tancar la xarxa social prèvia autorització judicial si no col·labora, de manera que també té un interès personal a promoure la ultradreta i debilitar els partits que governen actualment.

People of Europe:

Join the MEGA movement!

Make Europe Great Again!!

— Elon Musk (@elonmusk) February 1, 2025

Els partits d’extrema dreta es troben a Madrid per traçar una estratègia comuna per als mesos vinents, per trencar el domini que tenen el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates a escala europea. Si bé ara solament hi ha Orbán com a governant d’un estat, n’hi ha uns quants que tenen unes bones perspectives. El Partit de la Llibertat (FPÖ) té l’encàrrec de negociar una coalició governamental a Àustria, amb Kickl a punt d’esdevenir canceller; Rassemblement National encapçala les enquestes de les presidencials franceses del 2027, i el txec ANO 2011 es prepara per guanyar les de l’octubre d’enguany. Això, juntament amb els bons resultats d’unes altres formacions d’ultradreta, com Fratelli d’Italia, o la de Robert Fico a Eslovàquia, pot capgirar el mapa electoral europeu en poc temps.

“Espanya i Europa necessiten un canvi de 180 graus en les seves polítiques i Vox està disposada a encapçalar aquest canvi”, deia el portaveu de Vox, José Antonio Fúster. Sobre això, fa temps que el partit espanyol promou la unió de tota l’extrema dreta europea en un “supergrup”, juntament amb l’Europa de les Nacions Sobiranes, que encapçala AfD, i els Conservadors i Reformistes Europeus, presidits per Meloni. Tots tres grups tenen 187 eurodiputats, cinquanta més que els socialdemòcrates  i solament un menys que el Partit Popular Europeu. De fet, també hi ha alguns eurodiputats d’extrema dreta sense adscripció, com, per exemple, els dos de S. O. S. Romania, els cinc del partit de Fico o Alvise Pérez.

Sobre això, Fúster explicava que el pilar bàsic d’aquesta estratègia consistiria a posar l’accent en la retòrica contra la immigració i “preservar la identitat europea”, que contraposen al “consens” de populars i socialistes que governen a Brussel·les d’ençà de fa una dècada, als quals acusen també de practicar el “fanatisme climàtic”. També se serveixen d’un discurs victimista envers els tribunals i quan topen amb la legalitat, com ara en els processos judicials que hi ha oberts contra Meloni, Le Pen o Salvini que corrupció o haver-se saltat les lleis en matèria d’immigració.

Un context favorable a Vox

Aquests darrers mesos, Vox ha estat marcat per les desavinences internes i desercions, com ara les de Macarena Olona, Rocío Monasterio i Iván Espinosa de los Monteros. Tanmateix, el partit sembla que millora les expectatives, en gran part gràcies al context internacional. Les enquestes al congrés espanyol preveuen que seria un partit indispensable si el PP vol tenir-hi majoria, amb vora d’un 15% dels vots i més de quaranta escons. Alhora, seria el partit més votat entre els menors de trenta-cinc anys.

Abascal ara prova de fer ressaltar la seva imatge internacional i anar de bracet dels dirigents ultradretans més populars. Ja va ser l’únic dirigent espanyol que va ser convidat a la presa de possessió de Trump i a final de febrer participarà en la Conferència Política d’Acció Conservadora, la cimera conservadora més important del món i un important grup de pressió al país. És previst que hi assisteixi també Trump i el president argentí, Javier Milei. De fet, també es va formant una nova extrema dreta a l’Amèrica Llatina, amb qui els uneix l’aliança Foro Madrid, i que compta amb polítics amb possibilitats de governar, com ara José Antonio Kast a Xile i Jair Bolsonaro al Brasil.

Ara, després d’haver treballat per esdevenir president dels Patriotes, Abascal és el principal impulsor d’aquesta cimera que vol seguir les petjades de Trump. Fa pocs mesos, a l’estiu, ja va trencar les aliances amb el PP al País Valencià i a les Illes, i tot fa pensar que, com ja ha passat als EUA, s’intensificarà cada vegada més la confrontació política o social i això marcarà l’agenda i el debat polític.