informe euroordres

L’eurodiputat del PP Javier Zarzalejos ha estat premeditadament pulcre, i no ha alçat la veu més del que era necessari per a exposar davant del ple del Parlament Europeu les línies generals del seu informe per a la reforma de l’euroordre. Que ell en sigui el ponent, i que la comissió encarregada d’elevar la proposta al ple la presideixi un socialista espanyol, Juan Antonio Fernández Aguilar, no és pas casualitat: l’objectiu és arribar a incloure els delictes contra l’ordre públic (com la sedició) o contra l’ordre constitucional (com la rebel·lió) en la llista de delictes (que ara són trenta-dos) pels quals l’extradició entre estats membres de la Unió és pràcticament automàtica. Això el Parlament Europeu ho pot recomanar, i segurament ho farà en les votacions que hi haurà entre avui i demà, perquè l’aritmètica dels grans grups ho permetrà. Però la decisió correspon a la Comissió Europea i, tal com s’ha vist en aquest debat, no hi té gaire interès. Malgrat (o per causa de) l’exaltació espanyola evident per a fer aquesta reforma.

Zarzalejos no volia que se’ls veiés massa el llautó, i per això en la seva intervenció inicial del debat parlamentari no ha esmentat en cap moment el cas dels exiliats catalans, del president Puigdemont, ni els fracassos de les euroordres del Tribunal Suprem espanyol a Alemanya, a Bèlgica i, en bona mesura, també a Escòcia. A l’hemicicle hi havia el comissari de Justícia, Didier Reynders, escoltant atentament.

Però la prudència de l’eurodiputat del PP s’ha fet miques quan els seus col·legues espanyols han ensenyat clarament el llautó que ell volia amagar. I han estat els socialistes espanyols els qui han alçat més la veu. Com ara López Aguilar, fent una referència clara i entenedora a la impossibilitat d’aconseguir l’extradició dels exiliats independentistes catalans. Ha fet una crida a “rellançar l’euroordre per a superar la denegació restrictiva” d’extradicions. I encara més, ha arribat a dir que “en cap cas la garantia dels drets fonamentals no pot encobrir un examen de la qualitat judicial de l’estat ni de la competència”. La manca de competència del Suprem per a jutjar els presos i els exiliats és precisament l’argument esgrimit per la justícia belga per a denegar el lliurament del conseller Puig.

L’eurodiputat del PSOE Domènec Ruiz Devesa.

Però qui l’ha dita més grossa ha estat un altre socialista, Domènec Ruiz Devesa. Ha declarat que no veia que hi hagués d’haver cap problema a ampliar la llista de delictes de l’euroordre als delictes d’odi, al genocidi o als delictes ambientals… o al delicte “contra la integritat constitucional”, ha dit. “No és pas cap broma de delicte. Allò que van fer el senyor Puigdemont, la senyora Ponsatí… No és pas cap broma declarar unilateralment la independència. Sabeu com va començar la Segona Guerra Mundial? Alterant unilateralment una frontera. Heu vist què va passar al Capitoli. Us sembla una broma atemptar contra l’ordre constitucional?” I se n’ha anat.

I no ha estat pas l’únic a mantenir aquest to encès. L’eurodiputat de Ciutadans Luís Garicano també ha comparat el cas del procés amb l’assalt al Capitoli. “Res no ha fet més mal a la imatge d’Europa a Espanya que veure polítics delinqüents passejant impunes per Bèlgica. Us imagineu que els qui van assaltar el congrés es poguessin quedar a Texas i els tribunals de Texas es neguessin a afrontar les conseqüències penals dels seus actes?”

PP, PSOE i Ciutadans van de bracet, i Vox se’n desmarca una mica, s’abstindrà, perquè voldria que l’informe no fes explícit que el delicte contra l’ordre constitucional hagués d’incloure la violència. Per a ells el delicte ja la duu de manera intrínseca, la violència.

Ponsatí a Reynders: “Vigileu l’estat de dret a Espanya”

Arran d’aquestes mostres de fervor, una de les eurodiputades afectades per les peticions d’extradició, la consellera Clara Ponsatí, hi ha intervingut, fent esment justament de les intervencions dels eurodiputats espanyols. “Això és fruit de la seva frustració perquè els jutges en diversos països han refusat d’executar euroordres políticament motivades contra nosaltres, els exiliats catalans. Sí, Alemanya i Bèlgica han refusat les peticions d’extradició, i han dit al Suprem que havia abusat de l’euroordre, perquè havia perseguit crims inexistents i havia vulnerat drets fonamentals. A Brussel·les el Tribunal d’Apel·lació ha dit que a Espanya no es garanteix la presumpció d’innocència i ha fet saber que Espanya desobeeix el Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU.”

Ponsatí s’ha adreçat directament al comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, per a advertir-lo: “El problema no és la regulació de l’euroordre, és la contaminació política de la justícia a Espanya, i això, senyor Reynders, això és feina seva. No és un afer intern, senyor Reynders. Hauria de vetllar per l’estat de dret a Espanya.”

Amb un to crític envers la proposta de reforma també ha intervingut l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, que ha criticat que es proposi una reforma de l’euroordre per “satisfer les pulsions repressives d’alguns”. I ha conclòs: “Afegir el delicte sobre l’ordre constitucional no facilitarà la detenció dels líders catalans, sinó que obrirà la porta a extradicions arbitràries o injustes de països amb poca afecció pels valors europeus”.

El comissari Reynders també ha intervingut, i de part de la Comissió ha fet una declaració molt calculada, en què ha deixat ben clar que el sistema actual de l’euroordre ja funciona, i que sí que s’hi han de fer alguns retocs, però n’ha desestimat una revisió profunda. Ha complagut Zarzalejos i els membres de la Comissió de Llibertats i Justícia que han aprovat l’informe per a la reforma dient que és clar que estudiarien la proposta d’ampliar la llista de delictes de l’euroordre, però n’ha esmentat dos, que ja són en fase d’estudi: els delictes d’odi i la violència contra les dones.

A part, Reynders ha destacat la necessitat que les euroordres es basin en la protecció dels drets fonamentals. “Un rebuig [d’una euroordre] és possible, tot al·legant la vulneració de drets fonamentals, com ara les condicions de detenció o que no hi pugui haver un judici just, entre més raons.” Justament la impossibilitat de tenir un judici just ha frenat l’euroordre espanyola contra Lluís Puig, i és l’argument que al·leguen precisament Ponsatí, Puigdemont i Comín a l’eurocambra perquè no els llevin la immunitat. La proposta de reforma per la qual han pressionat els eurodiputats espanyols i els seus partits s’acabarà aprovant al ple, però no ha tingut pas ressò en la Comissió, a la qual correspon de prendre la iniciativa. Una galleda d’aigua freda.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.