L’euro torna a baixar i assoleix la paritat amb el dòlar per primera vegada en gairebé vint anys

  • La divisa europea ha arribat al seu valor més baix en gairebé vint anys, enmig d'una espiral inflacionista

VilaWeb
Redacció
12.07.2022 - 14:15
Actualització: 12.07.2022 - 23:09

L’euro s’ha devaluat fins a assolir la paritat amb el dòlar per primera vegada d’ençà del 15 de juliol de 2002, fa gairebé dues dècades. La divisa europea ha arribat així al seu valor mínim en vint anys enmig d’un context inflacionista propiciat per la guerra d’Ucraïna i les consegüents sancions impulsades pel bloc comunitari contra Rússia, un dels principals proveïdors d’energia del continent. La baixada, d’un 12% d’ençà de principi d’any, s’ha accelerat aquesta setmana arran de l’augment dels tipus d’interès del dòlar per part de la Reserva Federal dels Estats Units, que n’ha fet créixer el rendiment i empès els inversors a mirar a l’altra banda de l’Atlàntic.

El Banc Central Europeu (BCE) preveu de fer la primera pujada de tipus d’interès de l’euro en onze anys el 21 de juliol propvinent. Tanmateix, alguns analistes temen que l’augment del preu dels diners faci disminuir la demanda agregada i causi una recessió que no faria sinó enfonsar el valor de la moneda única.

Les repercussions de la paritat

La pèrdua del poder adquisitiu de l’euro contribuirà a encarir els preus de les importacions de productes clau com ara les matèries primeres, que generalment es paguen en dòlars. El risc principal a què s’enfronta el BCE és el “d’importar” inflació de l’exterior i atiar les flames d’una escalada de preus que ja ha assolit nivells històrics aquests darrers mesos.

Per contra, la paritat hauria de fer més competitives –i, per tant, més atractives per als mercats estrangers– les exportacions de les companyies de la zona euro. Ara, en una conjuntura econòmica mundial desfavorable com l’actual, és una incògnita si la paritat ajudarà a potenciar els productes europeus als mercats internacionals. Paral·lelament, la devaluació de la moneda única podria potenciar el turisme nord-americà, atès que atorgarà als ciutadans dels Estats Units més poder adquisitiu a l’hora de viatjar a Europa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any