Et trobarem Ben a faltar

  • L’artista Ben Vautier es va morir dimecres a vuitanta-vuit anys a Niça

VilaWeb
Ben Vautier (fotografia: Eva Vautier / CC BY-SA 4.0 / Wikimedia Commons).

Text

Martí Crespo

07.06.2024 - 21:40
Actualització: 09.06.2024 - 06:43

L’alerta al mòbil que vaig rebre dimecres a migdia de Le Monde anunciant la mort inesperada de Ben Vautier (1935-2024), més conegut simplement per Ben, resumia al cinquè paràgraf els tombs vitals d’un artivista irrepetible: “Nascut el 1935 a Nàpols en una família d’origen suís, amb la declaració de la Segona Guerra Mundial ell i la seva mare, irlandesa i occitana, van multiplicar els viatges: a Suïssa, a Turquia, a Egipte, a Itàlia… fins a instal·lar-se definitivament a Niça el 1949.”

Amb un periple biogràfic tan mogut, semblaria impossible que Ben no sols s’establís a Niça, sinó que a més hi clavés les arrels tan profundament com les va clavar, fins a convertir-se ell mateix en un dels nicencs contemporanis més coneguts i universals. Potser es pot explicar, això últim, perquè la ciutat provençal comparteix amb ell, sense haver-se mogut de lloc, certes vicissituds: Niça, amb una personalitat ben marcada, ha vist en un període relativament breu de temps com les fronteres es movien i es desplaçaven una vegada i una altra al voltant seu, des dels estats de Savoia fins a la república i l’imperi francesos, passant pel Regne de Sardenya i l’estat francès, a més d’un breu parèntesi d’ocupació italiana entre el 1942 i el 1943.

Qui sap si justament tots aquests vaivens històrics de la bonica ciutat costanera, on va néixer el revolucionari internacionalista Giuseppe Garibaldi (1807-1882), també van empènyer Ben a interessar-se vivament per la geopolítica dels pobles, en general, i per les minories lingüístiques i nacionals, en detall, com a ferm seguidor, defensor i propagador de la teoria etnista pregonada per un altre nicenc d’adopció, Francés Fontan (1929-1979). Com petits tresors atemporals, ho confesso, fa dècades que m’acompanyen en tota mena de trasllats i canvis de pis dos llibres (o més aviat artefactes artístics) seus: l’enlluernador Atlas des futures nations du monde (1988), que em va ajudar a superposar les fronteres lingüístiques a les ratlles administratives i estatals al mapamundi; i l’il·luminador La clef (1998), un atles col·lectiu etnolingüístic “amb anàlisis, mapes, textos teòrics i propostes per a resoldre els conflictes ètnics al món”.

Ben Vautier a Niça el 2016.
Ben Vautier, a Niça, el 2016 (fotografia: Gil Zetbase / CC BY-SA 4.0Wikimedia Commons).

A Niça, Ben va aprendre a veure i viure l’occitanitat, és cert, però també hi va beure de tot un fluix artístic que, a la segona meitat del segle XX, va anar convergint i bullint a la Costa Blava. En el seu cas, una mica als marges, caminant entre el nou realisme i el moviment Fluxus amb algunes incursions cap al situacionisme. Els aforismes concisos i reveladors, blanc sobre negre, escrits sobre tota mena de superfícies amb aquella lletra lligada i arrodonida tan personal i intransferible seva, van ser marca de la casa: el seu mitjà predilecte per a qüestionar la realitat i agitar la societat. En homenatge encertat, el municipi de Niça els ha anat incrustant aquests últims anys en moltes parades del tramvia, ací i allà, al límit entre la mercantilització de l’art i la popularització de la seva obra.

Una obra, val a dir, que ens ha quedat condensada a la seva icònica casa al turó de Sant Pancraci i que esperem que continuï ben protegida i difosa per Eva Vautier, la seva filla, des de la galeria d’art contemporani que –emulant les mítiques i històriques de son pare– regenta al centre de la ciutat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem